dijous, 7 de desembre de 2017

Egiptian Race a Vallada

Aquest diumenge es celebra la Egiptian Race en Vallada. 31 proves distribuïdes al llarg de 9 km.
En aquest vídeo podeu fer-vos una idea de la espectacularitat d'aquesta prova


dissabte, 2 de desembre de 2017

El valladí, Adrià Castells, formarà part de l'equip de lingüistes de la nova cadena de televisió valenciana "À punt"


L'escollit és llicenciat en Filologia Catalana i en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València i professor associat a la Universitat CEU Cardenal Herrera, on imparteix assignatures del certificat de capacitació per a l'ensenyament en valencià. També ha sigut professor de català a les universitats de Budapest i Manchester.

divendres, 1 de desembre de 2017

Els autoconsumidors solars estem d'enhorabona!

Frasses com "defensa de l'autoconsum solar" i "tombar l'impost al Sol" són frasses que per a la majoria de nosaltres, ens diuen més be poc o res, però que per aquells que autoconsumim en la ilegalitat ens donen una gran alegria si les escoltem als mitjanç de comunicació.
No vos preocupeu si no sabeu de què va el tema. El Govern, amb l'ajuda de les grans companyies elèctriques, ja s'han encarregat de que la informació referent a aquesta pràctica siga quasi nula als informatius i sobre tot, s'han encarregat d'omplir de temors i contradiccions tot el que fa referència a l'autoconsum solar.
Consumir directament del Sol i estalviar directament en la factura elèctrica, sense desconectar-nos de la xarxa elèctrica, és una pràctica molt usada... usada fora d'Espanya. Sense anar molt lluny, l'any passat a Alemanya (on la ciutat que més hores de Sol té, té les mateixes hores que la nostra Bilbao) es van instalar 50.000 vivendes amb kits d'autoproducció solar directa. Ací a l'Estat Espanyol, qui decideix fer-ho, es sent "perseguit" i se li intenta posar tota classe de trabes econòmiques i burocràtiques, per a que consumir del Sol, siga una tasca difícil... al país del Sol senyores i senyors! Per això, un altíssim percentatge de la gent que decideix autoconsumir, ho fa de manera "ilegal i clandestina".
Per entendre fins a quin punt hidroelèctriques i política (portes giratòries) estan relacionades, no més cal saber a quina multa s'enfronta una central nuclear si té un escap nuclear (multes de fins a 30 milions d'euros) i una empresa o comunitat qualsevol que decideix autoconsumir del Sol sense passar per caixa (multes de fins a 60 milions d'euros!!!).


Doncs be, aquest dimarts passat, a Brusseles, definitivament es va blindar l'autoconsum solar, definint-lo quasi com un dret de tot ciutadà. El dret que tenim tots de consumir l'electricitat que nosaltres mateixa produïm, sense trabes, sense multes, sense cap tipus de legalització burocràtica innecessària i intimidatòria. A més a més, s'ha aprovat un informe on es demana que al menys el 35% de l'energia produïda durant el 2030 siga d'origen renovable.
És un gran pas, però  no suficient per detindre el Canvi Climàtic. Caldrà esperar a les pròximes eleccions al menys (2019), i sobre tot, a vore com es materialitzen aquestos objectius en la futura Llei sobre el Canvi Climàtic i la Transició energètica.


Si voleu informació sobre el tema, sols heu de preguntar i vos informaré al respecte.


Link a la notícia:
Altres links que vos poden interessar:

dimecres, 29 de novembre de 2017

Història de Vallada, una ocasió perduda

Xiquetes en "costura" durant la II República
La història l’escriuen els vencedors, va dir G. Orwell i, en el nostre cas és veritat. Després de quaranta anys de dictadura i altres tants de democràcia tamisada es presenta, editat per l’Ajuntament de Vallada, un llibre, “Vallada, una dècada de historia,1930-1940”, que recull nombrosa documentació d’aquest període entre l’any abans de proclamar la II República, l’època republicana, la Guerra Civil i els primers anys de la postguerra.

Des del meu punt de vista és decebedor, perquè es limita a abocar documents sense aportar res nou a la història oficial heretada de la dictadura. No podia ser d’altra manera perquè la documentació i els testimonis orals són majoritàriament de “afectos al Glorioso Movimiento Nacional”. Aquest gran treball documental és una ocasió perduda. Esperava que aportara també la visió d’aquells que van fer de la República un instrument amb la sola voluntat de satisfer les necessitats més urgents del poble, respectant a totes les persones, fins i tot en els moments més tràgics, sense provocar víctimes ni danys, i a canvi van patir la repressió més brutal de la història del poble, en acabar la guerra.

Diu l’historiador Julián Casanova que Frente a quienes reivindican que la tarea del historiador es comprender interpretativamente los “significados” de las acciones, acontecimientos y procesos, el historiador social –precisamente porque admite la sociedad como objeto de la historia— debe buscar la causalidad de los fenómenos.” Aquest treball, al meu parer, manca d’aquesta cerca de la causalitat. I és important saber el perquè de les accions.

Un exemple pot ser el gran espai que s’assigna a l’església i al beneficiós paper jugat pel rector i el vicari. Clar que mirat d’una altra manera no era gens altruista, ja que el Sindicat Catòlic d’Obreres responia a la crida del papa Pius XI d’impulsar sindicats a fi de contrarestar la influència que en la classe treballadora anaven exercint les ideologies més progressistes: socialisme, anarquisme i republicanisme. Mai l’església s’havia preocupat per les treballadores fins que va veure en perill el seu control sobre elles a mans de les noves ideologies. Perquè com deia Margaret Atwood "El control de les dones i els seus descendents ha sigut la pedra de toc de tot règim repressiu d'aquest planeta"  
Els casos “d’anticlericalisme” durant la República es limiten a exigir a l’església que complisca la legislació laica: separació de l'església i de l'Estat, llei del divorci, ensenyança laica o secularització dels cementeris. El rector Ramon Martí Soriano s’oposava amb contundència al laïcisme legal republicà infringint la llei. El varen fer fora sense cap dany, igual que van fer amb el vicari i amb les monges després de l’alçament. Per això em va cridar l’atenció el full 14 de la Causa General (pàg.476) on l’Alcalde, el Jefe de Falange i el Jutge municipal envien una relació “de los desmanes cometidos en el pueblo de Vallada”, i al costat de: “Personas asesinadas: Don Ramón Martí Soriano, Escalante” es diu que: “En esta villa no fue asesinado nadie, pero el Comité se encargó en Valencia de que fueran asesinadas las personas consignadas. (Estos datos no se tienen con certeza, aunque probable) Amb el que açò podia significar en l’època de màxima repressió de postguerra.

Mentre el vicari, i després rector, Jose Martínez Momparler, era qui alliçonava els joves falangistes valladins que, en acabar la guerra, decidien qui era bo i qui mereixia que la pelaren, que l’obligaren a prendre oli de ricí, rebre una palissa o la presó. Aquest mateix rector deia que “el cambio de régimen ha producido un efecto maravilloso” perquè abans de la Guerra anaven a missa els diumenges una mitjana de 420 i després de la Guerra 1.400. Ometia aquest bon cristià que la primera missa, acabada la Guerra, va ser grandiosa, missa de campanya a la plaça, amb la guàrdia civil anant casa per casa obligant la gent a deixar el que estava fent i assistir a la misa. Eixe va ser l’efecto maravilloso. La causalitat del fenomen.


Apareixen molts noms de gent que va ser empresonada, que va complir condemna. Dit així sembla un assumpte lleu però les presons no eren com ara. Sabeu el calvari que patien els empresonats? Sabeu com morien de veritat els que morien a l’hospital de la presó? Sabeu quants valladins varen ser enviats a casa a morir degut a les tortures en la presó? Aquesta part de la història no surt als papers. És la part silenciada pels que han imposat la seua història i per la por a la brutalitat dels vencedors que trepitjaren els més elementals drets humans. És el que molts hem escoltat, dit en veu baixa. El que els pares ocultaven als fills per protegir-los de possibles represàlies. El terror va ser tan fort que vuitanta anys després encara hi ha gent no s’atreveix a parlar.


Potser és tard, perquè queden pocs testimonis directes, però cal arreplegar la història des de l’altre costat. No és sa que la majoria de gent del poble, perquè som majoria, vegem els noms dels nostres avantpassats lligats a “quemas, saqueos, desmanes, rebeliones o asesinatos” pel fet de voler un món millor per a tots. Tampoc és sa, perquè no és just, que no es conega qui ha abusat del poder i de la impunitat que eixe poder li conferia en el context de la dictadura. Una característica de les dictadures és voler controlar la memòria dels ciutadans i la resposta no pot ser altra que prendre consciència de que hi ha altra memòria que cal recuperar, la vertadera història de la dictadura, per a poder oblidar i reconciliar-nos amb la nostra història i créixer com un país democràtic i dialogant. 

dimarts, 28 de novembre de 2017

"À punt", (antiga Canal 9) busca a gent de Vallada.

Per aquells que puguen estar interessats, ens han escrit des de la futura televisió valenciana "À punt" per tal de trobar a gent que els ajude a dur a terme un programa que està en pre-producció i que tractarà sobre els pobles de la Comunitat Valenciana. Algo així com el programa que feien abans en Canal 9 anomenat "El poble del costat".
Durant el més de desembre, estaran per La Costera, i busquen a gent de Vallada que conega sobre tot de "malnoms" utilitzats al nostre poble i a la comarca en general.
El contacte a qui s'heu de dirigir es diu Maria José, i el seu telèfon és: 616253735


dilluns, 27 de novembre de 2017

Santa Maria de Montesa



Documental sobre l'orde de Montesa. L'orde dels valencians. Produït per el grup Harca d'historiadors medievalistes i dirigit per Granissat Estudi Creatiu. Amb la participació d'Enric Guinot, Esther Alba, Josep Piera, Josep Cerdà i Josep Torró. Veu en off a càrrec d'Amàlia Garrigós. Rodat a Montesa, València, Peníscola, Sant Mateu, Gandia i Potries.

dimarts, 10 d’octubre de 2017

El Conseller d’Economia i l’Alcaldessa de Vallada aposten per Valpark





El passat 5 d’octubre, va tindre lloc una reunió del Conseller d’Economia de la Generalitat, Rafael Climent amb l’Alcaldessa de Vallada, Maria José Tortosa, per tal d’analitzar la situació actual i perspectives de futur del Parc Logístic i Industrial Valpark de Vallada. L’Alcaldessa va reincidir en la situació en què s’hi troba Vallada, el municipi valencià més endeutat, com a conseqüència de la nefasta gestió que es va fer de Valpark. Efectivament es va deixar que fóra l’Ajuntament de Vallada el responsable de pagar les certificacions d’obra davant l’impagament de les empreses urbanitzadores, es va paralitzar la urbanització quan s’havia executat el 35% i s’ha anat fent front a les diverses sentències d’expropiació. El resultat puja a hores d’ara a 26 milions de deute. Tot i això, l’Alcaldessa de Vallada explicà les perspectives de futur de Valpark, insistint en què representa una realitat amb evidents elements positius que fan del Parc Estratègic de Vallada un dels més interessants i necessaris de la Comunitat Valenciana. 
Una qüestió no menor és la ubicació privilegiada, a la vora del ferrocarril i de l’autovia que connecta València-Alacant-Madrid, punt fonamental per tant on s’ajunta el Corredor Mediterrani amb la línia de Madrid; però Vallada pot convertir-se també en la zona logística de la part central de la C.Valenciana, en ser l’eixida natural de les comarques centrals a l’eix nord-sud. Un altre aspecte a valorar és el seu estat d’execució, que permetria una finalització relativament ràpida, a curt termini. També s’ha de valorar que estem davant d’una superfície útil de quasi 800.000 m2, amb les possibilitats que ofereix per a qualsevol empresa logística o industrial. De fet, amb les gestions fetes per l’actual Ajuntament s’ha evidenciat no tan sols la viabilitat de Valpark, sinó la seua necessitat per a un futur immediat. 
Després de nombroses entrevistes a diferents instàncies (direcció general de l’IVACE, direcció general d’Infraestructures, tècnics del COR, Secretaria Autonòmica d’Economia, SEPIDES) sembla imprescindible acarar Valpark d’una manera definitiva. L’Alcaldessa explicà al Conseller d’Economia que s’està treballant amb la Diputació de València en la línia d’aclarir totalment la situació jurídica i tècnica de Valpark, amb el personal especialitzat necessari. Rafael Climent s’ha compromés amb la urbanització que queda de Valpark una vegada estiguen els terrenys preparats per a acabar d’urbanitzar-se, emplaçant l’Alcaldessa a una nova reunió quan arribe eixe moment. Maria José Tortosa ha considerat que ha estat una reunió molt fructífera, que contribueix a donar solució a un tema tan fonamental per a Vallada.