dimarts, 30 de novembre de 2010

Endevina, endevinalla... Una finestra al cel.

Aquesta setmana toca un objecte inanimat.

Dins d'aquesta estança, he passat molt instants de la meua infància.
Ma uelo criava conills i gallines, i sempre l'acompanyava a aviar-los.
Recorde que món pare em renegava quan ho feia, perquè sempre tornava a casa ple de picades de puçes, picades què de tant de rascar, es transformaven en "faves", com ma uela deia...

En quin lloc del nostre poble podem veure aquesta finestra?

(feu clic sobre la imatge per vore-la més gran)

4 comentaris:

  1. en la granja del camí del Pla.

    ResponElimina
  2. Em sembla que esta finestra està a la part de darrere d'una de les cases del carrer Figueretes, a la mà de baix. Es deu vore des del carrer que dóna als "columpios", però no estic segur fins que no ho comprove.

    ResponElimina
  3. Be, com ha comentat Kike, no hi ha guanyador aquesta vegada.
    La foto un tant enganyosa, ja que la finestra no està sobre el mur que veiem baix, sinó a l'altra banda del corralet.
    Comentar que al lloc que ocupa aquesta i les edificacions del costat, hi havia el cementeri del poble (després d'anular el que hi havia al carrer Santa Rosa i abans de construir l'actual) Fins no fa massa anys el rector pujava fins al Diví Jutge per fer el responso, cosa que ara es fa a la porta de l'església.
    Després es van començar a construir un Hospital, que mai es va acabar, per allotjar a transeünts i gent sense recursos. Antigament anar als hospitals no era una cosa massa ben considerada, ja que tots els que podien volien curar-se o be morir a sa casa, amb els seus.
    Hi ha una cobla que canten a Vallada i a mitja Costera, dins de la cançò de la Petenera que diu:

    Disen diuen que te'n vas,
    i a Canales a vevir,
    a una casa con balcones,
    i a l'hospital a morir...

    On s'escarneix a una persona que, se les dona d'important parlant malament el castellà, anant-se'n a viure a un poble més gran, a una casa amb balcons cosa que implicava capacitat econòmica, però al final, a morir a l'hospital com els pobrets.

    ResponElimina
  4. Sí que és cert això que dius del cementiri...
    Recorde que ma uelo Uardo em contava que al principi, quan tenia els conills a la part de baix, es varen ficar a escarbar i fer conilleres per terra, i van començar a traure ossos i altres restes de morts...
    Jo aleshores tenia una por...

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.