dimecres, 24 de novembre de 2010

Quan tot està permés baix un marc d'aparent legalitat i el poder utilitza la ignorància del poble per alimentar l'odi.

Jose Luis Roberto, conegut per "El cojo"
No tinc paraules per descriure el que he viscut fa escassos minuts.
No vull que aquesta narració resulte melodramàtica ni res per l'estil,
no vull fer creure a ningú res, ni ficar-te de cap bàndol. Sols vull
que se m'escolte. Que algú em diga que existeix la meua veu i la meua
presència perquè sinó rebente.
Per uns moments, per un instant ficat en la meua pell. Viu el que he
viscut i després, dis-me que ací no ha passat res.

Com cada dilluns em dirigia amb uns bons amics a un bar on passem
hores i hores amb intenses i no tan intenses converses, que ens fan
imaginar un món millor.
Com cada dilluns es respirava bon ambient, està la gent que coneixes i
d'altra que no però, que igualment et fan sentir com a casa.
Com cada dilluns em demanat un refresc. Refresc que ha acabat
convertint-se en un soparet improvisat.



Aquest bar està dividit en dues sales. Una on està l'entrada i un
altra, més endins.
Hui em tingut que anar a la part de dins, ja que les tauletes de la
part de fora estaven ocupades.
Ens hem quedat els 3 sols a la part de dins, menjant la capritxosa
punteta de calamar de cada dilluns i endinsant-nos en una agradable
conversa.

De sobte un dels meus amics se n'ha adonat, que al bar hi havia un
silenci inusual. No li hem donat més importància i em seguit parlant.

No hem tardat més d'un minut en saber quina era la causa que havia
creat aquell silenci.

Han entrat a la sala on ens trobàvem 4 subjectes. Subjectes que
pertanyen al partit polític d'extrema dreta (España 2000). Han entrant
a la sala cridant i intimidant-nos. Un d'ells duia una careta blanca
que li cobria el rostre i ens mirava fixament amb els braços creuats
al pit. Dos d'ells eren molt alts i corpulents i no paraven de
mirar-nos de dalt a baix com si estiguérem empestats, i el que em
falta, era el més menut (comparant-lo amb els seus companys , no amb
mi, clar està), però el més cridaner de tots.

A la sala on ens trobàvem estan els banys. A la porta del bany del
xics hi ha una bandera d'Espanya taxada. Aquesta ha sigut la conversa
que ha mantingut el subjecte menut amb els meus companys i amb mi:

Y esto ¡¿qué es?!
¡Mira! ¡Tienen la bandera de españa taxada, estos payasos!
¿¡Y no os da vergüenza!?
¿¡Pero no me bais a contestar!?
¿¡Habiais visto esto!?
Y no os da vergüenza eh!! eh!!
El país que os ha dado de comer toda la vida.
¡Mira! ¡También tienen a Felipe V del revés! A ese todavia lo
entiendo, pero ¿y esto? ¿qué sois vosotros? ¿¿¡¡como los de ETA, unos
asesinos!!??
¡¡No os da vergüenza!! ¡¿lo habias visto antes?!

Davant la insistent pregunta, de resposta evident, un de nosaltres contesta:

No, no l'ha havia vista.

El subjecte ha començat en un to, no menys arrogant i amenaçador:

¿¿Me estàs llamando tonto?? A ver si ahora voy a ser un gilipoyas!! (
Aquesta frase, la repetida com a sis vegades ).

En això ha entrat Jose Luis Roberto, conegut amb el malnom de “el
coixo”. Ha revisat els banys i acompanyat del seus seguidors, s'ha
dirigit a un dels propietaris del bar i li ha dit:

Esto no està acondicionado para minisvalidos.

Molt educadament. I dic, educadament, perquè no ho hagués tingut que
fer, a obert una porta que donava accés al bany per a discapacitats.

Aquesta gentola s'ha ficat a revisar el bar de dalt a baix, mirant els
extintors, sostre, banys...


Junt amb el propietari han entrar 2 persones més per no deixar-lo sòl.
Mentre el subjecte cridaner ens insultava, el xic que havia entrat l'ha mirat...

¡Tu! !!Como me aguantes la mirada 2 segundos más, te mato!!, te clavo
un cuchillo en el corazon, y ¡te mato!

El xic, s'ha limitat a baixar la mirada al sòl, aguantar a que es
cansara de insultar-nos i esperar. Esperar a que no passara res més
greu.

No se com, ni per què, però s'han cansat. Han anat tots a la sala de
l'entrada. I en la de dins ens hem quedat, els meu dos amics, la xica
i el xic amenaçat de mort i jo. Em aprofitat aquell moment per a
enviar missatges a amics, per a que aquestos avisaren a la policia.

La policia ha vingut passats uns trenta cinc o quaranta minuts. Tenint
en compte que teníem una comissaria a no més de 5 minuts caminant. És
un temps considerable.

El pitjor estava per veure...

A males penes, podíem desxifrar a qui havien vingut a recolzar.

No puc negar que hi havia bastant presencia policial, però com en la
majoria dels casos, ha sigut insuficient.
No sols no han fet res per a que deixaren d'intimidar-nos, sinó, que
s'han limitat a revisar el local i veure que aquest complia amb el
requisits dictats per la llei.

Feia menys d'un hora, que aquells subjectes havien violat els drets de
unes 30 persones. Ens havien intimidat amb crits i insults, ens havien
amenaçat amb seguir extorsionant-nos a nosaltres i al bar si no
canviàvem la NOSTRA MANERA DE PENSAR!!! havien hagut inclús amenaces
de MORT!!!
I aquells agents els limitaven a observar el local!!!???

Ni tan sols els han identificat. Era tan indignant.

Mai he estat en contra d'un organisme encarregat de controlar
qualsevol alteració amb el compliment dels dret humans però esque....
no tenim un sistema útil. Un sistema que defèn a la persona que ha fet
mal...no és un bon sistema.
No tinc paraules per descriure el grau d'impotència que sentíem.

En el meu cas, jo tremolava. Tremolava molt. No era por el sentiment
que més m'envergava, era... ràbia, impotència, INCREDULITAT. M'he
quedat gelada, em recorria una suor gelada per tot el cos i esque la
meua ment, el meu cap, no podia acceptar allò que se'm feia evident
davant els meus ulls.

El feixisme està molt present al País Valencià i a tot arreu de
l'estat espanyol.
Com pot estar legalitzat un partit d'aquest tipus.
Un partit que promou el feixisme, l'homofòbia, que no deixa pas a la
llibertat d'expressió, ni tan sols a la llibertat de pensament .
Que entra a qualsevol comerç i intimida i fa malbé tot allò que vol.

Han passat moltes més coses, moltes més intimidacions, moltes més
amenaces. Eren uns 15 feixistes intimidant-nos a tots. Jo sols he
pogut viure part del que ha passat allà dins.
Però s'han comés moltes violacions del nostres drets. Els que estàvem
allí, sols hem pogut resignar-nos a acceptar, que devíem deixar-los
fer, que aquesta gent no està ben acabada i farà mal a algú. Més del
que ja fan.

I una vegada més deixem fer....esperarem a que “el coixo” ens fique
bombes a aquells que som diferents a ell, ja siga en el color de la
pell, en el lloc de procedència, ideològicament...
Ja ho va fer a la transició i mai va ser condemnat. Per què ara hauria
de ser diferent??

TOT EL MEU RECOLZAMENT A AQUELLES PERSONES QUE UN DIA MÉS TINDRAN POR,
QUE UN DIA MÉS SERAN VÍCTIMES D'AQUEST TIPUS DE PERSONES I D'AQUEST
TIPUS DE GOVERN.
GENT DE BENIMACLET, AJUDEU ALS COMERÇOS I NO DEIXEU QUE CAP ACTUACIÓ
QUEDE IMPUNE.
AJUDEU ALS QUE UN DIA NO VAREN SER D'ACÍ PERÒ QUE ARA HO SÓN, PERQUÈ
TOTS TENIM ELS MATEIXOS DRETS I CAP PERSONA POT FURTAR-NOS-ELS.

Moltes gràcies a totes les persones que han vingut al nostre auxili en
un tres i no res.
Sols, no som res.

Més informació:


4 comentaris:

  1. Aquestos esdeveniments han passat al "Terra" un local del barri de Benimaclet totalment pacífic. Sembla mentida que aquesta gentola vaja per el món violant drets impunement i que la policia no actue i ignore els seus actes (curiosament no és igual quan els grups són d'esquerres).

    Des d'ací vull manifestar la meua solidaritat amb els afectats i, com no podia ser d'altra manera, em sent més incentivat que mai a anar al Terra a contribuir a la seua continuitat. Si l'extrema dreta l'odia es que estan fent les coses molt bé.

    Salut.

    ResponElimina
  2. Que fort el que diu aquest subnormal: http://www.linformatiu.com/nc/portada/detalle/articulo/peralta-qualifica-la-visita-de-la-ultradreta-a-benimaclet-com-a-part-de-la-riquesa-democratica/

    ResponElimina
  3. crec que no és necessari insultat. Perque després quan algú et diu algo que no t´agrada ben mal que et sap.

    ResponElimina
  4. Pareix que encara hi ha algo de vergonya al gobern:

    http://www.ara.cat/politica/Peralta-delegat-govern-espanyol-Pais_Valencia-destitucio_0_390561902.html

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.