divendres, 24 de desembre de 2010

Biografia col·lectiva. EL TIO CENTO "EL DIOSSO".

Hem estrenat una nova secció al bloc, què podeu consultar en la pestanya superior corresponent, anomenada "Biografia col·lectiva".
Fent clic ACI, podreu veure de què tracta i per què l'hem creada.
Esperem la vostra participació.

La persona què proposem per a començar aquesta nova secció és una persona què creguem que molts han conegut i què recorden amb un somriure: El tio Cento "El Diosso". (Nascut a Vallada el 12 de juliol de 1894. Mor el 4 de maig de 1965.)

¿Quì és el primer en contar-nos alguna cosa d'ell, o enviar-nos alguna foto d'ell?

Ací tingueu dos fotos publicades al llibre "Vallada una antigua villa que mira al futuro" d'Héctor Garrido-José Aurelio Pelejero:

Un autògraf deixat quan va restaurar l'ermita del Diví Jutge.

  Paco Garrido ens ha enviat aquest anunci publicitari que apareixia al programa de festes de 1949:



26 comentaris:

  1. Açi en va una que he sentit contar tota la meu vida.
    Com tots sabeu abans, quant moria algú a casa, solia despres pintar-se la habitació del difunt. El cas és que criden a Cento per a pintar i quant ell va, la dona de la casa tenia molta presa perque tenia que eixir a misa.
    Cento li pregunta: Maria,com vols que pinte la habitació?
    Ella contesta: Cento, pinta'm alguna cosa que parega però que no siga, referin-se a que li quedara una habitació boniqueta per pocs diners.
    Al tonar de misa, la dona sorpresa li diu a Cento: però home! si has pintat tota la habitació plena de figues.
    I ell contesta: no Maria! pareixen figues però son bacores.

    ResponElimina
  2. Ostia, que bona...!
    Jo li he preguntat a ma uelo i el primer que m'ha dit es que era la persona més lista del món. jeje.
    Després m'ha contat que era escultor i que va fer la coveta de la font de dalt de l'ermita... També m'ha dit que el van detindre per matar a uno en Barcelona (però això no ho sabia molt certament...).
    Jo també he sentit que era fotògraf, perquè molta gent em diu que les fotos que te de abans, les va fer ell...

    ResponElimina
  3. Em conta una persona major que en les últimes eleccions de la II República que va guanyar el Frente Popular, el tio Sento escrivia en les parets “la dreta no té” i a continuació dibuixava un cor.

    ResponElimina
  4. Llagrimeta...
    Que bona idea açò de la biografia colectiva... aquestes coses no ixen al llibre de festes...

    ResponElimina
  5. Al començament de la dictadura, la seua dona va brodar una cortina per a l’entrada de casa amb una sanefa de floretes roges, grogues i morades, les autoritats, com a castic al seu atreviment, li van rapar el monyo al zero.
    El tio Cento mentre reconstruïa els altars de l'església va traure aquesta cobla:

    Per culpa d’una cortina
    tinc a la dona pelona
    gràcies a la providència divina
    que encara li queda la xona.

    El tio Cento, era un gran apassionat de les belles arts, les professava quasi totes (pintura, escultura, música, fotografia...) i encara que de creences liberals el seu amor per l'art va fer que segons conten, baixara a sa casa l'antiga l'escultura del Crist, per tal que no la cremàren inútilment, com van fer amb moltes obres d'art pel simple fet de ser religioses. Quan va creure que havia passat el temps de les cremes, la va tornar al seu lloc i finalment va córrer el mateix trist final que la resta d'imatges locals.

    L'escultura que hi ha a la font de Sant Bertomeu és obra seua, com també ho era la que coronava la font del casso, que representava una xiqueta plorant amb un cànter trencat a terra, conten que per a fer l'escultura, va prendre les mesures de Tonica "la Perrona".

    Vicent Galiana Aparisi, te un carrer dedicat al poble i l'escola de música no sé si encara porta el seu nom

    ResponElimina
  6. Em contava esta vesprada Arturo, la següent anècdota:

    El tio Cento, a més de fotògraf i escultor, també era mecànic. Anava per ací i per allà arreglant coses...
    Doncs be. Conten que un dia se li va trencar el motor d'aigua a un home (ara no recorde el nom que m'han dit... el "tio marcons"?¿?¿).
    Aquest home era "dels burguesos", és a dir, gent adinerada que no volia saber res de gent com el tio Cento, un home d'esquerres, republicà, etc... Mira si no volia saber res, que abans que cridar-lo a ell per a que li arreglara el motor, va cridar a altres mecànics de la contornada; mecànics que no varen saber com arreglar el motor d'aigua trencat...
    Va arribar el moment en el que l'única sol·lució va ser: o cridar al tècnic oficial (que tenia que vindre d'Alemanya) o dir-li-ho al tio Cento, i l'home aquest, es va decidiri per la sol·lució més barata: cridar al tio Cento.
    El tio Cento va anar, va baixar i el va arreglar, i quan va eixir del pou, l'home aquest, sense mirar-lo a la cara li va dir:

    - Veges quant et dec...

    El tio Cento, sense pensar-s'ho, va restregar amunt i avall les mans que duia plenes de greix del motor, sobre la camisa impolutament blanca de l'home aquest, aparegent dos llampastraes negres com el sollim al mig del seu pit i li va dir...

    - "Ja estem en pau"...

    ResponElimina
  7. A mi m'contat que de jove va treballar en l'almassera de paixerell ajudant o molgent no se molt be ,pero si diuen que, com era un home tan listo i unes mans d'or va fer una replica de tota la ferramenta en miniatura eportins, mola ,jarres ...Tambe com era molt aficcionat a la fotografia com la gent no tenia diners per a ferse fotos quant es casaven ell les feia inprovisades quant eixien de l'esglessia per a que tingeren un record d'eixe dia era molt generos. Tot aixo m'contat un tio i tia meus que va treballar en ell en l'almassera.

    ResponElimina
  8. Crec que esta biografia podia ferse molt llarga pero la gent no s'anima propose anar pensant en canviarla graçies...

    ResponElimina
  9. Per això mateix hi ha que deixar-la més temps...
    Ademés, varem quedar en dos mesos... Com a biografia, cal dir encara moltes coses. Esperem que la gent s'anime més, que pregunte als majors, als iaios, i que ens conten més coses.

    ResponElimina
  10. A mi esta semana m'han dit que si va tindre un fill ,creia que no ,pero va morir de xicotet i no en varen tindre mes .Una llastima pero antes pasaba ...morien molts xiquets per qualsevol enfermetat..
    Estic segura que havera segut un bon pare !!!
    ANIMEUSE A PREGUNTAR ALS IAOS O TIOS !!!

    ResponElimina
  11. La passà que em sé jo del tio Cento és la següent: com que el tio Cento era un home molt intel.ligent i "agulleta de tot cosir", un día un home ric que posseía l'únic cotxe al poble de Vallada li va demanar que li arreglara l'auto. Un home ben templat i vestit amb un tratge jaqueta blanc.
    Com era d'esperar, el tio Cento li'l va arreglar i quan va acabar l'home li va preguntar que li devía, a lo que el tio Cento li va contestar mentre li restregava les mans plenes de grasa per tot el tratge blanc: ja estic pagat!

    ResponElimina
  12. es veu que hi han varies versions, Ana de l'assumpte de les mans i la jaqueta...

    ResponElimina
  13. Per favor, algú ens pot enviar alguna fotografia del tio Cento? Mireu-ho. Moltes gràcies.

    ResponElimina
  14. Pot ser Kike, jo sols havía sentit eixa anècdota del tio Cento.. De segur que el boca a boca ha tret varies versions...Jeje

    ResponElimina
  15. Hola.
    Soc un familiar de llarc del home que mos ocupa.
    Germa de el meu agüelo.
    I voldria de alguna manera relatar una de les coses que tambe va fer este home i el va definir com a persona.
    Per aixo crec que es tan vullgut per tots.

    Cuant va comensar la gerra civil i el bando republica, al que ell perteneixia va comensar a expoliar i fer desapareixer tots els signes catolics, ell siguent republica i sabent lo que significava per al poble i a la vega lo que li esperava a la imatge, va agafar al cristo de la Ermita asoles i al coll i el va amagar.
    Encara que pareix ser que el trobarer i el cremaren ell va fer el que va poder

    ResponElimina
  16. ¡Hola! el tio Xento el Dioso feia mes coses.Era una bellíssima persona. Era el mestre de música del poble, y també tocava el piano tots els diumenges a la esglèssia.En el cementari al davant de la tumba del seu fill va esculpir la estatua d´un àngel, segons conten aquest ángel amb el dit posat a la boca sugeria... "silenci"

    ResponElimina
  17. Les persones que tinguem alguna foto que haja fet el tio Cento les podriem aportar. De segur que aquelles fotos dels anys 60 son tot un recull etnològic. Jo tinc una de menuda molt graciosa: ma mare volia que me la fera tota arregladeta, per enviar-la al meu pare, que estava a Alemanya, con tants homes del poble en eixa época. Pero el tio Cento, a més a més de la foto "oficial", en va fer una altra de ma mare amb els rulos al cap, mentres m'arreglava.
    A mi em sap molt greu que s'hagen carregat la coveta de la font de dalt de l'Ermita, que la va fer el tio Cento. Recorde una foto, que no sé on he vist, d'ell fent la coveta.

    ResponElimina
  18. Sí que estaria be aixó què dius, Marina. Sols un àlbum dedicat a les fotos fetes per Cento el Diosso... Prenc nota, ja que soc l'encarregat. Ara be, per començar-lo, necessitem, al menys una fotografia....

    ResponElimina
  19. També podríem fer un inventari (ignore si ja existeix)de la seua obra. Pel que fa a obres musicals que jo recorde:
    - Él
    - Mortuòria (marxa fúnebre)
    - Ramonet l'alguasil ( pasdoble)
    - Ramonet el carabassera (pasdoble)
    - El teniente Guerrero
    Segur que n'hi ha de desaparegudes però que algu recorda haver-les escoltat o tocat.

    ResponElimina
  20. (Vallada 12.7.1894-4.5.1965).

    El 1.929, conjuntament amb Segundo Mota Serrano, Julio Giner i José Peris Estruch registren la Sociedad Protectora Musical i fou nomenat director de la banda de música de la qual va dimitir el 1.949, per no sé quines diferencies.
    Compositor de diferents partitures de música.
    Va participar en la reconstrucció de l’ésglesia i de la capella del Diví Jutge desprès de la guerra, i també de la font de l’ermita, posteriorment desfeta per l’ajuntament popular de Vallada.


    La col copà. (1948. Pasdoble)
    Vicent Galiana, Sento el Diosso.

    Pa berenar
    hui qui no té
    un troç de col
    que va molt bé.
    El napicol
    és molt traidor
    i per la nit
    causa dolor.
    I si la col
    és col copà
    com millor és
    en ensalà,
    però diem
    a qualsevol
    vullguem el nap
    i no la col.
    Però totes calladates
    nos la tragarem
    i després les conseqüencies
    ja les sofrirem.
    I ença que no nos agrade
    nos l’aniran embotint
    i per això les xiquetes
    a la froça hauran de dir:
    encara que et done flato
    no pots protestar
    i si passes un mal rato
    hauràs de callar.
    Ara diuen per ací
    que no la saben guisar
    si vols quedar satisfet
    en la Col pots ingressar.
    Esta és la col,
    la col copà,
    que en este poble
    de moda està.
    Esta és la col
    que ningú vol
    i que a la força
    l’hem de tragar.
    I si ho cregueu
    més convenient,
    el que no en menge
    exirià calent.
    !Dichosa col
    que estarà formà
    per dotze fulles
    pa l’ensalà!

    ResponElimina
  21. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  22. Una altra passadeta.
    Sembla que una senyoreta del poble sempre que es trobava pel carrer al tio Cento li deia, "Contens alguna xirigota" i ell així ho feia. Fins que un dia, ja cansat o amb ganes de fer veure que tots erem iguals per al seu sentit de l'humor els presentà el que segueix. Primer advertí la senyoreta i una amig que l'acompanyava que no els agradaria el que se li havia ocorregut. Però amb la insistència de les dones els soltà:

    La filla de Giripiga
    té una figa artificial
    i el pardal de Joan li la pica
    com si fora natural

    La senyoreta entenent que es referia al festeig que la seua filla, i futura senyoreta, s'escandalitzà un poc i digué: Tio Cento me'n vaig al rosari que tinc pressa

    ResponElimina
  23. En una ocasió va caure un aeroplà a l'hort de Roc i m'auelo va haver d'anar a arrancar uns quants ceps per què puguera enlairar-se novament, després d'haver sigut reparat per una persona del poble que mai no n'havia vist cap: El tio Cento.

    ResponElimina
  24. Sobre fer un álbum amb fotos del tio Cento, jo sols en tinc un parell, però les escanetjaré i les enviaré per correu electrònic.
    Alguns amics en tenen més, els demanaré que les envien.
    El que estaria genial és parlar amb algun parent que puga tenir-ne els negatius.

    ResponElimina
  25. Conten:
    Tio Cento, vosté que ho sap tot, què volen dir les dos L que porta l'escut de la ciutat de València? Això vol dir Ladrones de antes i Ladrones de ahora, va contestar i quanta raó tenia.

    ResponElimina
  26. El tio Cento era amant de sorprendre amb els seus enginys, com qui fa un truc de màgia a un xiquet. Diversió innocent que practicà juntament amb el seu sentit de l'humor. És així que feia sonar un "piano" sense que ningú l'accionara mentres ell jugava a cartes al carrer, i deixava bocabadats tots els amics que se'n feien creus del prodigi. Amb la perspectiva que dóna el temps, podem pensar que el dit piano devia ser una pianola i que en lloc d'accionar la maneta, doncs que l'havia connectada a la llum. Però ja se'n feu càrrec de la impressió que allò degué causar entre els jugadors de cartes/auditori de música fantasma.

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.