diumenge, 19 de desembre de 2010

Proposta per al blog.

     Vull fer una proposta per al blog. Podría fer-se una nova pestanya referent a refranys, frases fetes i locucions. Com que hi ha gent de Vallada per moltes localitats diferents, i ací també vivim forasters, pot ser més fàcil arreplegar frases que ací no són habituals.

   Per exemple el meu iaio solia dir:

  Tot ho sapies fer i a ningú hages de menester.


  Que bó està el cos, perol d'arrós. (Una frase que aparentment no té sentit, però a Montesa se solia dir quan algú cometia un error, volent dir que està despistat o també quan algú esta fastidiat de salut.

  Déu ens lliure de les mans de metges i mecànics. (Que tinguem salut i tot vaja bé.)

   Bé, com que no vull fer-me molt pesat, continueu vosaltres la llista.

71 comentaris:

  1. AMIC DELS LLIBRES, ens sembla una proposta genial. Tan genial que, si et sembla be, vas a dur-la tu a terme: Accedeix amb el teu nick i contrassenya al bloc, a la pestanya que em creat per a l'ocasió, podràs veure al final d'aquesta, un llapiç per editar-la.

    Et recordem que tingues cura de revisar allò què escrius (estèticament parlant) utilitzant l'eina de visualització prèvia i respectes el format original: cap sangria, espais simples, lletra normal, arial, etc...

    Benvingut!

    ResponElimina
  2. ale! ja tens faena! a l´atra, parles!

    ResponElimina
  3. un altre:
    ''no volies caldo? pos pren 2 tases''

    ResponElimina
  4. I qui no tinga, que espere!

    ResponElimina
  5. Menja de caleeent, que es gela!!!

    ResponElimina
  6. Això és de quan Franco era corneta (Referint-se a vell)

    ResponElimina
  7. A LA TAULA I AL LLIT AL PRIMER CRIT

    ResponElimina
  8. Vaig escoltar a una dona major dir: “va saltar com un lluquet”, per a dir que ha tingut una resposta airada. Vaig preguntar-li que era un lluquet i no ho sabia, allò ho dia sa mare i ella ho repetia sense saber que deia. Jo vaig pensar que un lluquet hauria de ser alguna classe de pollastret (per allò de posar-se “gallito”) però vaig mirar el diccionari i lluquet és “Tros de palla, de caramuixa, de cànem, etc., ensofrat que, acostat a una brasa, crema amb flama.”
    Supose que l’expressió hauria de ser “es va encendre com un lluquet”, però siga com siga m’ha fet gràcia l’expressió que no he trobat en cap recull de frases fetes.

    ResponElimina
  9. "Qui no menja després de fart...
    no treballa després de cansat"

    (no has de deixar res al plat, fes un esforç, que no tens espenteta de res?? o dit d'una altre manera: fes sempre tot el que pugues i un poquet més!!!)

    ResponElimina
  10. Anar "A la gata meu"
    Ho he sentit avui dir a "Peligro" i m'ha agradat molt l'expresió què feia temps que no sentia dir.

    ResponElimina
  11. Tinc una que fa tambe temps que no la sentia es: QUI NO SUMA SE'N IX.es prou facil d'entendre i es pot gastar per a moltes expressions.

    ResponElimina
  12. "Cau bon caldo" (fa molta calor)

    ResponElimina
  13. "Amor d’amo, aigua en cistella", més clar aigua

    ResponElimina
  14. Qui testament en vida faça, que li esclafen el cap amb esta massa.
    Febrer el curt, mes mal que el turc
    La gallina vella fa bon caldo.
    L´amo i el gos cacen per dos.

    ResponElimina
  15. ¡"Som pare fel y sa mare freichura
    ¿Aqui li te que semblar la criatura?

    ResponElimina
  16. Em fa un nuc al "rabo" (no em fa res, no em fa efecte)

    ResponElimina
  17. Hi ha molt que traure i no és de l´olla
    I que li fa el rabo per a córrer?
    ¡A maig com vaig i a juny com vull.

    ResponElimina
  18. Som pare lleu i sa mare freixura,
    Cóm te que ser la criatura?

    ResponElimina
  19. Qui no vulga pols, que no vaja a l'era (qui no vulga problemes que no els busque)

    Clavar-se en camisa d'onze vares (ficar-se a un embolic)

    ResponElimina
  20. Això va que xuta (amb això ja n'hi ha prou... sobra amb això... no cal calfar-se més el cap)

    ResponElimina
  21. mante qui ta parit que t'aguante (no sigues pesat o marejador)

    ResponElimina
  22. caldera vella? bony o forat!

    ResponElimina
  23. "Faena" feta no corre pressa.

    ResponElimina
  24. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  25. En casa del sabater, sabates de paper (versió valenciana de "en casa del herrero, cuchillo de palo").

    ResponElimina
  26. L´infant y el peix en l´aigua creix.

    Qui be estiga que no es moga,
    que qui mal busca promte troba.

    En abril una gota val per mil.

    ResponElimina
  27. No diges oliva
    fins que no estiga
    baix la viga.

    ResponElimina
  28. ¡Diu el mort al degollat!
    Qui ta fet eixe forat?

    all y oli demana la monja,
    perque li piça la mitxa taronja.

    ResponElimina
  29. Antacha, estàs feta tota una recopiladora!!! Enhorabona.
    La de la monja, més que una dita, és una tornada d'una cançó, a Vallada me l'han cantada amb ritme de jota:

    All i oli demana la monja,
    perquè li pica la mitja taronja,
    all i oli torna a demanar,
    que la mitja taronja li torna a picar.

    ResponElimina
  30. Paco, no ho sabia
    Ara m´agrada més com queda perquè ha quedat completada la cançó. Salutacions

    ResponElimina
  31. En canvi de donar llum,
    dones fum.

    Tens fret
    arrimat a la paret
    Tens calor arrimat
    al pastador.

    Tens set pixa
    y beuràs calentet.

    ResponElimina
  32. val més anar sol,
    que mal acompanyat.

    Qui molt parla molt erra.

    La burreta, que no es nostra
    menja molt,i té poca força.

    ResponElimina
  33. Quant es diuen les veritats:
    es perden les amistats.
    Qui a cara veu, a cara honra.

    ResponElimina
  34. Qui de Deu fuig debades corre.

    Quan mes peluda mes ben volguda
    Quan mes pelà mes descarà.

    On esta el pèl esta la mel.

    Tot s´acaba en pa i ceba.

    Cadascú compta la fira conforme li va.

    ResponElimina
  35. Entre poc i massa,
    hi ha una taça.
    Massa de picar espart.

    ResponElimina
  36. Despertar matuti per als menuts:
    Bon dia clavell daurat, rosa de la primavera
    com eres tan matinera que tan mati tas alçat?
    de desacorts:
    Els nebots peguen bots.
    Es del rastroll de queradilles.
    Eixa mos aixit amb la marfega arrastrant.
    Es un consonante.
    Es una maturranga.
    Es una figa molla.
    Es una frescachona.
    pareix un exce homo.

    ResponElimina
  37. No sempre es mentir,
    ni el mentir sempre es pecat
    que ha vegades una mentira,
    val més que una veritat.

    ResponElimina
  38. Arrimat a bon arbre,
    i tindràs bona ombra.
    Entre tots la mataren,
    i ella sola es morí.

    ResponElimina
  39. Si veniu per be,
    agräit obriré
    si veniu per mal,
    no passeu del portal.

    ResponElimina
  40. No hi ha que confondre la ciència,
    amb la magnèsia.
    On no hi a cap,
    tot son cues.

    ResponElimina
  41. una expressio que he sentit només a Vallada es:
    "sobre buen tolondro", que pense que es paregut a si no vols caldo..., però no se si enteneu el mateix

    ResponElimina
  42. D´on menys s´espera un,salta la llebre.
    Ferrant,ferrant,perdrem l´ofici.
    El gat escaldat,amb aigua calenta té prou.
    Estic més negre que un sollim.
    Estic que tire claus de punta.

    ResponElimina
  43. Quan més malament estan les coses mes prompte
    s´arreglen.
    El gat escaldat en l´aigua calenta te prou.
    Hi ha qui no vol cagarse en la sacristia,
    i es caga en el altar major.

    ResponElimina
  44. Algunes d'aquestes expresions podrien entrar a la teua proposta. Hi ha d'altres que són molt gracioses...

    IEEEP!
    hola

    AU!
    adiós

    MONE / NEMON
    vámonos

    MECAGUENLAFIGATATIA
    1.Discrepo de su opinión, estoy bastante en desacuerdo.
    2.Saludo a un conocido que hace tiempo que no ve.

    MECAGUENLAMAREQUELHAPARIT ALFILLDEPUTAIXE
    Discrepo con su punto de vista y/o con la acción (muchas veces relacionada con la conducción) que acaba de realizar.

    VES A FER LA MÀ
    Aleje su sombrilla un poco de mi toalla que me hace sombra, gracias.

    IEEEEEEP FILL DE PUTA, A ON VAS?
    saludo a un conocido

    ‘NEM A FER-MO’N UNA
    Vamos a tomarnos una cervecita o lo que se tercie, jajaja.

    SERÀ PER DINERS, COLLONS
    Yo invito. Variante de ‘xe, això ho pague jo.’

    A RAS DE FIGA
    minifalda

    RINXOPARRÚS
    falda aún más pequeña que la minifalda

    PER COLLONS
    Necesariamente, por necesidad.

    VES I GITA’T
    No diga usted tonterías.

    SI LA VISTA NO M’ANGANYA…
    PORTE UNA BONA CASTANYA
    referente al estado de embriaguez

    NYÀS!
    cuando le das algo a alguien (empléese la expresión mientras se le da)

    MESINFOT
    No me importa demasiado.

    MENINFOTS
    Habitantes de la ‘terreta’, nativos.

    SANGONERETA
    Tragón

    AMOLLAR
    Soltar donde se pueda, dejar caer.

    FIGAMOLLA
    Llorona

    PANFÍGOL
    Persona tranquila

    SUMBA-LI
    1.Echar a correr.
    2.Pegarle a alguien.

    LLUNY
    lejos

    MOLT LLUNY
    muy lejos

    A FER LA MÀ
    muy muy lejos

    AUSAES, ‘GONIA QUE DÓNES!
    No acaba de caerme bien usted.

    T’AGÜELA QUAN PIXA FA CLOTET?
    Ya vale con el cachondeo, gracias.

    PIXES ALT I FAS CLOTET
    alto de miras

    FARDATXO / SARVATXO
    bicho grande

    AGARRA-LI EL MORRO A LA BURRA
    ¡tranquilízateeeeee!

    ANAR COM CAGALLÓ PER SÈQUIA
    Ir sin rumbo fijo

    ALÇA EL RABO, PERDIGOT
    Espabílate, vamos.

    SI T’ARREE UNA NYESPLA, VORÀS
    amenaza

    AGARRA’T, QUE VE
    La vamos a liar

    AÇÒ ES MEL DE ROMER
    Que es muy bueno/bonito

    A CAGAR A L’HORT
    ¡Vete! ¡Fuera de aquí!

    AMAGEU LES CARTERES
    llegada de alguien inesperado

    LA MARE QUE VA!
    exclamación

    CAP DE SURO
    Cabezón, tonto, bobalicón.

    HI HA MÉS DIES QUE LLONGANISSES
    Aún queda tiempo.

    VAS A LA MAR I NO TROBES AIGUA
    despistado

    VES I TOCA’T ELS COLLONS
    Hágame el favor de no molestar.

    ANIMAL DE SÈQUIA
    bruto

    COM SI CAGARES, PERÒ ‘PAC A’ DINS
    Eso es una tontería. Imposible.

    AIXÒ ES BUFAR EN CALDO GELAT
    No tiene usted nada que hacer en el asunto.

    TAPEROT
    Tonto

    ME CAGUE’N LA MARE QUE ’M VA PARIR
    ¡Caramba!

    AH, REDÉU!
    ¡Madre mía!

    XÉ QUE BO!
    Me gusta.

    AÇÒ? AÇÒ?? AÇÒ ÉS MASSA, TU!
    ¡Qué barbaridad!

    TU NI TENS VERGONYA NI LA CONEIXES
    Es usted un poco madrileño, caramba.

    VES I TIRA A FER LA MÀ !
    Vuélvase usted a Madrid, gracias.

    NI XIXA NI LLIMONÀ
    No servir para nada o poca cosa

    TINDRE POCA ESPENTA
    No tener iniciativa

    TOT PER L’AIRE!
    ¡Caracoles! ¡Albricias!

    TIRA-LIIII
    Continúe usted.

    JUGA, JUGA I VORÀS…
    Aplicable a multitud de situaciones. Suele terminar con: ‘L’hòstia que t’emportes’

    MENGES MÉS QUE EL TIO SANGONERA
    (QUE VA MORIR D’UNA FARTERA)
    Come usted mucho, ¿no?

    A MANTA!
    En cantidad.

    BORINOT
    Torpe, bruto.

    AU CACAU
    Hasta luego Lucas.

    SI TE PEGUE UNA BOCINÀ TE REBENTE COM UNA MANGRANA
    ¿Puede usted dejar de molestarme?

    M’A QUEEE ERES…, M’A QUEEE T’AGRÀ…
    Hay que ver, hay que ver… (expresión de reproche)

    HA PEGAT UN ESCLAFLIT
    Ha explotado.

    FUIG DEL MIG, HÒSTIAAAA!
    Apártese, por favor…

    QUINA FOTRACÀ DE…
    ¡Caramba, hay una gran cantidad de…!

    SI T'AGARRE.... T'ASPATARRE
    Cuidado comnigo...

    ResponElimina
  45. Ja fa temps que vaig llegir estes frases fetes, el vaig trobar a google, i m´he alegrat de tornar-les a llegir. Gràcies Kike per la teua aportació. Una seguidora del teu treball.

    ResponElimina
  46. Marit, marit, anem al llit
    a fer alló del altra nit
    entre pelet y pelet taparem el foradet.
    Carabassa m´han donat,
    jo la he presa per meló,
    més m´estime carabassa,
    que casarme amb un pendó.
    Quan més malament estan les coses,
    més prompte s´arreglen.

    ResponElimina
  47. ¡La mare de Déu de lluny
    fa més miracles!

    ResponElimina
  48. Un desordre
    porta un ordre.
    No hi ha mal,
    que per a be no vinga.
    Tot allò que relleuix, no és or
    de vegades també relleuix la plata falsa.

    ResponElimina
  49. (On no hi ha ciència)
    ni xixa ni llimonà.

    (Per a poder viure la vida,
    fan falta aquestos tres elements)
    La paciència de Job,
    la força de Sansón
    y la saviesa de Salomón.

    ResponElimina
  50. Agarra un pet com un cairer (de beurer)

    ResponElimina
  51. Y com es posible que el gat piule?
    vol fer creure que un burro vola!

    ResponElimina
  52. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  53. Feina fux mengar acostot
    fer y desfer, la feina del matalafer.
    La gallina de dalt, caga la gallina de baix.

    ResponElimina
  54. Mira si els collons fan regaora

    ResponElimina
  55. Tota pedra fa paret.

    Uno recull lo que sembra.

    Tens fret?,ambolicat en un pet.

    Tens calor?,ambolicat en un tambor.

    No deixes sendes velles per no velles.

    Els mateixos gossos amb distints collars.(traduit del castellà).

    Gos lladraor poc mossegador.(Traduit del castellà).

    ResponElimina
  56. Expressions proposades per la gent que ha participat en l'enquesta "Paraules del poble", alguns me les han dites pel carrer, ha estat molt amablement i ens pot enriquir a tots, així que les compartim. Pots posar-les a l'apartat que corrsponga, Amic dels llibres??? Ahí van:
    AUIXAR els gossos, el CETRILLet de l'oli, Tindre ELS DINERS PER AIXUTS (=abundància, els aixuts es posaven per terra on estaven els animals per a evitar el GAXULL dels seus excrements!), L'ASPORTÍ (peça rodona d'espart que hi havia a l'almàssera i a la porta de casa també), BUSCAR L'ESTIBORETA A L'ALCAVÓ (forn), MÀRFEGA de PALLOCS (IXIR AMB LA MÀRFEGA ARRASTRANT= xiquet al món!), pegar-li mig de MANRÓ, una BOSSINÀ, Parar-se el BOCí quan menges i se'n va l'aliment PEL VEïNAT, NO FARÀS CASETA (=si gastes tant), CONSEVOL que pot i vol, omplir A CARAMULL (Com el de les mones), estar ahí ACARASSOLAT, MASQUESIGA, ANAR CAMPANETA PERNOLIAR(=portar nomenà pel poble), AGULLA TRAVESSERA, QUIN VINCLE (xiquets que no paren de fer andresses,isetes...), MAL VETIGAL NO TENS ACÍ (Quin cacau, embolic, andeu),
    A GOSAES (ASGARROS), NOSMENESTER (NOMESTER), AI LA CAMA! MÈQUINATRA !! o MÈRAGUARDA’T!! ...

    ResponElimina
  57. En tindre un buit, esta vesprada les penge.

    ResponElimina
  58. Una cançoneta diu:
    Fa anys, vaig sentir els músics de la banda (els millors!!) cantar i escenificar esta cançoneta:
    "Això que tenen les dones
    RANT al cul... per baix!" (x2)
    I és una xocolateeeeera!
    rant al cul- rant al cul-rant al cul...
    Per baix!"
    i anaven fent el gest amb les mans

    ResponElimina
  59. També pense que n'hi havia una altra cançó tan "bonica o més", que parlava d'una ESCOLLERA... era amb una música de havanera, però la lletra anava d'una necessitat fisiològica, qui se la sap???

    Per no nomenar la típica cançó amb gestualitat ben explícita que es cantava després del café i les misteletes, la de...
    "EL REI... TÉ UN PIU...AIXINA de gros...
    Quan li ho fa... a la reina, la tiiiiira DE TOS
    COLLONS...QUIN PIU... MÉS GROS... TÉ EL REI !!"

    Si en sabeu més, podeu afegir-ne, com estem primaverals, es veu que les hormones han guanyat la batalla a les neurones, aprofitem!

    ResponElimina
  60. endevinalla

    Entre cames eu ting, cuant mes oli li pose;
    mes lluent eu ting.

    ResponElimina
  61. LLágrima al ull, bosí com el puñ

    ResponElimina
  62. Dites y expresions antigues:
    Como somos novensanos,
    y queremos dormir mollos,
    mercaremos matalapos y coixinos, y llansolos.

    En la penya del Tossal,
    hay un hombre cabezudo,
    que tiene las uñas largas,
    de rascar-se el ojo del culo.

    Un home anava pel camí, amb el seu costal carregat. I es creuà amb el Senyor Retor.
    I li diu:
    -Bon dia Senyor Retor!
    i li contestà el Senyor Retor:
    -Bon dia manso cordero!
    I cada vegada que saludava al Senyor Retor, li deia el mateix.´L´home enfadat, li ho contà a la seua dona.La dona el tranquilitzà. I li diu
    -Jo parlaré amb ell!
    Un dia, caminant el matrimoni pel camí, es creuen amb el Seyor Retor. I saludant-lo, com de costum, li diuen:
    -Bon dia Señor Retor!
    -Bon dia manso cordero!-contestà el retor.
    La dona enfadada s´enutjà amb ell i li diu:
    -Senyor Retor de los retorones, pare de tots els meus fills.Com li diu manso cordero al meu home, siguent un cabró consentit?
    L´home, agraït, amb la seua dona, la besà, i es va restablir la pau.

    VALENTÍN COTO TORDESILLAS

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.