dimarts, 7 de desembre de 2010

Sensibilitat social


En una entrada recent del blog de “Hein-rich” titulada “Abuelito dime tu...” es planteja un tema extremadament sensible que hauria d’avergonyir a molts. Les fotos són molt expressives. Mostren, sense cap artifici, la tendresa, l’amor cap als majors i, al mateix temps, la impotència davant l’avanç inexorable de la decrepitud. Malgrat la delicadesa de les imatges el text que les acompanya deixa al descobert la injustícia social i la fal·làcia dels governants que s’omplin la boca d’alabances i retòrica buida mentre incompleixen el que hauria de ser la prioritat dels polítics: el benestar dels ciutadans.


La Llei de Dependència va ser posada en marxa pel govern socialista de Zapatero de la primera legislatura, quan es recolzava amb l’esquerra. Està finançada al 50% pel govern central i el 50% per les comunitats autònomes. Cada autonomia ha tingut llibertat per a organitzar-ho com ha cregut més convenient, d’ací les diferències a tot l’Estat. Hi ha autonomies on quasi el cent per cent de les demandes han sigut ateses i altres, com la nostra, on el 43% està en 


el que s’ha denominat “Limbe de la Dependència”, és a dir, tenen el dret reconegut però no s’ha assignat el servei o la prestació que garanteix la Llei. A la Comunitat Valenciana s’atén al 0,71% de la població mentre la mitjana en Espanya és del 1,3, quasi el doble.

Es diu i es repeteix que tots el polítics són iguals però un assumpte com aquest demostra que no és així. Hi ha polítics i partits que tenen més sensibilitat social que altres i els polítics que governen la nostra Comunitat han demostrat tindre la sensibilitat social atrofiada. Si ho raonem veurem que és normal que així siga: la dreta que ens governa representa a la gent que té diners per a pagar-se el metge privat, l’escola i la universitat privada, cuidadors per als seus majors, etc. Per a que tenen que voler cotitzar per tindre serveis públics?
La “jet set” valenciana que ens governa prefereix dedicar els diner públics a organitzar esdeveniments que permeten lluir-se als seus iots, com l’America’s Cup, o convidar als amics a la llotja a veure la carrera dels Fórmula 1. Com són homes de negocis no paren de treballar i, amb els diners públics, munten negocis com “Terra Mítica” que si haguera anat bé haguera generat beneficis privats però com
que només genera pèrdues les paguem entre tots. Per això, lluny de rectificar la política del malgastament, el president Camps està intentant fer-ne un altra: el parc Ferrari. El sistema funciona de meravella (per alguns): despeses públiques, guanys privats.
Aquests governants malgasten milions en aquestes coses però diuen que no hi ha diners per a les més de 4.200 rendes garantides de ciutadania per a famílies sense recursos, amb tots els requisits complits i resolucions favorables, que resten retingudes perquè no hi ha pressupost. Hi ha un “sobrecost de 600 milions d’euros” sense justificar en la construcció de la Ciutat de les Arts i les Ciències però no hi ha diners per a les 27.740 tragèdies personals de dependents valencians desesperats, amb el dret reconegut i sense prestació. Aqueixa és la sensibilitat social dels elegits per nosaltres, els valencians, per a que ens governen.
Les xifres sovint no diuen res. Si escoltem que 27.740 persones dependents estan patint, decebudes pel consol de la Llei que esperaven i no arriba, i que les seues famílies sofreixen la vergonyosa irresponsabilitat i insensibilitat del govern Camps, potser no ens adonem del que açò suposa. Però veient les fotos de Kike i llegint el text que les acompanya estic segur que sentireu la mateixa angoixa i impotència que senten tots els dies 27.740 famílies valencianes.
Iron Maiden

2 comentaris:

  1. Bon dia Iron;
    La veritat és que es pot dir més fort, però no més clar: No és pot jugar amb aquestes coses.
    Jo dic el que dic i pense el que pense, però no considere la meua situació com una situació que puga ser representativa del patiment que pot estar vivint una família amb una persona depenent.
    Vull dir: Jo, dins del que cap, encara puc estar en ma uelo, encara puguem pagar algú que l'atenga, i ell no te una enfermetat tant tant greu...
    Però de segur que hi han moltíssimes altres famílies sense cap recurs i amb persones dependents què tinguen malalties molt pitjors i que estan esperant aquesta ajuda com a aigua caiguda del cel...

    Gràcies pel cumplits, no se'ls val.

    ResponElimina
  2. Completament d'acord en el seu contigut. A mes adjunte un retall del Portal de Majors que reafirma l'anterior.

    Dossier de prensa
    La media de espera para una ayuda de la Ley de Dependencia supera los 17 meses
    ■Más de 250.000 personas con derecho a atención no reciben ningún servicio
    ■Canarias y la Comunidad Valenciana, las regiones con mayor desatención
    ■En el lado opuesto figuran Cantabria, La Rioja y Andalucía
    ■Un informe destaca que hay 'un auténtico abuso' con la prestación económica
    [fuente: El Mundo, 24/05/2010]

    El promedio en España desde que se entrega la solicitud de acceso a las ayudas de la Ley de Dependencia hasta que se recibe el servicio se sitúa en torno a los 17 meses, frente al objetivo del medio año fijado por el Gobierno, y la lista de espera para recibir las prestaciones supera las 250.000 personas.

    Son datos de un informe realizado por la Asociación Estatal de Directores y Gerentes en Servicios Sociales, con los últimos datos oficiales aportados al Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia (SAAD) por las Comunidades Autónomas.

    El informe expone "los plazos excesivos de espera" que se están acumulando en muchas comunidades autónomas y advierte de que la tardanza de las administraciones en resolver los expedientes podría "colapsar el sistema".

    Más de medio millón de personas reciben prestaciones o servicios (553.716 personas), un promedio de 33.000 personas se incorporan cada mes desde 2007 al Sistema de la Dependencia, mientras que 252.000 se encuentran en el "limbo de la dependencia", integrado por personas con derecho a atención pero sin el Plan Individualizado de Atención (PIA) preciso para recibir la prestación, con un tiempo medio de espera de más de 12 meses.

    http://www.imsersodependencia.csic.es/index.html

    Shedorf

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.