dimecres, 31 de març de 2010

Fernando Giner acusa a la oposición de intentar paralizar Valpark

R. G. XÀTIVA
El alcalde de Vallada, Fernando Giner (PP), ha culpado a la oposición municipal de la apertura de una investigación por parte del Tribunal de Cuentas a la gestión del parque empresarial Valpark, a raíz de una denuncia del PSOE y de los independientes de AIPV. Los representantes de ambos partidos entienden que se ha podido producir "irregularidades" en la compra-venta de los terrenos y en la adjudicación de la obras de urbanización. Pero para Giner, con esta denuncia "los señores de la oposición demuestran no tener otra pretensión que paralizar" el parque con el objetivo, según el alcalde, de evitar "el éxito que supondrá" para la localidad en materia de empleo y riqueza, añadió. 
Para el alcalde de Vallada, tanto el PSOE como los independientes están"judicializando" la vida política del municipio "para lograr por esta vía lo que no pueden conseguir en buen lid por medio de las urnas", ha recalcado Fernando Giner, quien ha anunciado que el ayuntamiento ha solicitado el archivo de las actuaciones "por carecen de fundamento alguno". 

dilluns, 29 de març de 2010

Volem la TV3

En primer lloc vull felicitar l’equip de Valladacity per la tasca que duen a terme amb el blog, i en segon m’agradaria si pot ser que algú em conteste esta pregunta. Gràcies de bestreta.

 
Abans d’instalar-se la tdt, ací al poble veiem TV3. Ja fa temps que s’ha donat un tall al repetidor de la Llosa de Ranes. Jo pense que quan més canals de tv hi haja millor, i cadascú que trie el que vullga. Hi ha alguna plataforma per a arreplegar signatures amb la finalitat de poder vore TV3?



Anònim.

La ximeneia

Un companyer de treball ma comentat la existencia deste blog i que ell volia formular una pregunta als seguidors. Jo he pensat que tame tinc una curiositat i podria ser que algu em diguera algo.


Soc una veina de Vallá, pero no soc d’ací.
Simplement tinc una pregunta que ni ta els meus sogres que ja son majors em poden respondre.


Tots coneguem el pabelló de deport del nostre poble. Un poc mes paca vall ni a una partida anomenada el vapor. Allí ni ha una aixumenera de rejola de considerable altura.


Que ni havia aí? Pa que servia ixa aixumenera?


Algu podria donarme una resposta?






Anonim.

Els garrofers de Cavanilles

Garrofera ofegada entre una de les casetes de fusta i els pins


En la primavera de 1791 el rei Carles IV va encarregar, al botànic Antonio José Cavanilles, recórrer Espanya “para examinar los vegetales que en ella crecen”. Cavanilles va començar per la seua pròpia terra, però no es va limitar a la tasca encomanada, sinó que va contemplar l’aspecte físic i humà de la zona estudiada. El resultat van ser dos toms que es van publicar a Madrid en 1795 amb el títol de ”Observaciones sobre la Historia Natural, Geografia, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia”.

Aquest document, sense igual a Espanya, constitueix, encara avui, un instrument imprescindible per a conéixer la realitat valenciana. La seua capacitat d’observació aclapara per la meticulositat de la informació sobre la flora, la fauna, la geologia, el marc geogràfic i el fons social. Com a home de la Il·lustració Cavanilles és optimista, eficaç i racional. Un home de ciència.

En la pàgina 111 del tom I, parlant del poble de Nules, diu: “Dan las labores necesarias al secano, mas no cuidan como corresponde la cria y cultivo de olivos y algarrobos. Es lástima que ignoren lo que se practica en el valle de Albayda y Hoya de Castalla respecto á los olivos, y en quanto á los algarrobos, que no imiten el exemplo que les ofrece Vallada, Denia y San Vicente de Raspeig, ya multiplicando los machos por inxerto, ya estableciendo las podas convenientes”.

A Cavanilles li va cridar l’atenció la cura que els llauradors de Vallada posaven en el cultiu de les garroferes, empeltant branques de garrofer mascle en garroferes femelles per a facilitar la pol·linització de les seues flors i augmentar així la collita. Si vera ara com està el era l'últim garroferar de Vallada... amb les poques garroferes que queden ofegades entre els pins i les casetes, les pedres cementades oprimint les soques, muntons de pedra (encara no en tenen prou), la terra remoguda per les màquines... quan un garroferar com el de l’Ermita, ben cuidat, seria un regal per a la vista i, podria ser, per ell mateix, un punt d’atracció turístic.

"A Cavanilles li va cridar l’atenció la cura que els llauradors de Vallada posaven en el cultiu de les garroferes, empeltant branques de garrofer mascle en garroferes femelles per a facilitar la pol·linització de les seues flors i augmentar així la collita"

Les casetes de fusta, el ciment, els murets de pedra, els espais de jocs enrajolats, tots els elements que s’afigen, ocasionen danys irreparables als arbres centenaris i perjudiquen el paisatge. Per l’especial menció de Cavanilles a les garroferes de Vallada, de les que diu en la pàgina 231, “Aquí se cultivan bien los algarrobos, y hay labrador que de la poda de ellos hace mas carbon y leña del que necesita para su consumo, logrando por este medio abundantes cosechas”, el garroferar de propietat municipal en el marc de les ermites, hauria de ser protegit com protegeixen als països civilitzats les originalitats dels seus territoris. Deurien llevar-se els pins, que no deixen créixer res al seu voltant, i replantar garroferes, en homenatge a l'insigne botànic i als llauradors de Vallada.


Terra remoguda al "paratge de les Ermites"

En la mateixa pàgina Cavanilles diu, “Aunque Vallada es pueblo sano por su posición y suelo, padece algunas veces calenturas intermitentes, no tanto por tener tres charcas ó balsones al norte, y otro al mediodia, como por el descuido de limpiarlos. La codicia de acopiar allí légamo para beneficiar los campos, es causa de las exhalaciones pútridas que se levantan en verano, y alteran la atmósfera. Debiera la Justicia velar sobre este punto, y vencer las dificultades que ponen los hacendados.”

"el garroferar de propietat municipal en el marc de les ermites, hauria de ser protegit com protegeixen als països civilitzats les originalitats dels seus territoris"

Els hisendats valladins d'aleshores preferien que els llauradors patiren febres a perdre el tarquim de les badines que utilitzaven d’abonament. Els moderns hisendats d’ara destrueixen l’únic garroferar que queda al poble, plantant pins, cases, omplint-ho de ciment i pedra forastera, i mobilitzen la seua host arreplegant signatures contra una sentència judicial, perquè per fi, la Justicia ha velado sobre este punto y ha vencido las dificultades que ponían los hacendados, obligant a desmuntar les casetes de fusta. Quan s'acompleixca la sentència sols faltarà recuperar el garroferar i deixar-lo com estava.
 
Un article de IRON MAIDEN

diumenge, 28 de març de 2010

El Tribunal de Cuentas investiga a Vallada por la compra de suelo del parque logístico

IRON MAIDEN ENS ens evia aquest article publicat al Levante EMV

Nombra a un instructor para el caso después de estudiar las denuncias de la oposición
Entre las posibles irregularidades está la compra de terrenos a favor de un adjudicatario

El Ayuntamiento de Vallada está siendo investigado por el Tribunal de Cuentas por posibles irregularidades contables cometidas en el desarrollo del parque logístico y empresarial. La Sección de Enjuiciamiento ha nombrado un delegado instructor después de estudiar los recursos presentados por los portavoces de PSOE y de la Agrupación Independiente de Vallada. En estos escritos se denuncia, entre otras presuntas irregularidades contables, la financiación con dinero municipal de la compra de suelo del parque empresarial-por importe de 1,3 millones de euros- que debía haber realizado una de las empresas adjudicatarias del programa urbanístico. Además, según la denuncia, el gobierno municipal del PP realizó estas operaciones sin estar contempladas en los presupuestos municipales de 2007, y se señala que la empresa promotora no ha satisfecho tampoco el importe de los terrenos.

El Tribunal también tendrá que determinar la legalidad de unos gastos del parque empresarial por importe de 1,1 millones de euros, abonados por el ayuntamiento, pero facturados por la Sociedad para la Gestión del Parque Estratégico y Empresarial de Vallada, SL, mercantil municipal con presupuesto independiente. En las facturas aportadas al Tribunal, además de que no aparece la aprobación del gasto, se infringe los principios de concurrencia que deben observar las administraciones públicas, según se señala en el escrito de denuncia.

Otra de las denuncias se refiere al proceso de contratación de las obras de urbanización del parques estratégico. Según la documentación presentada, el ayuntamiento pudo conculcar la legislación vigente por haber adjudicado el contrato sin que existiera en el momento de la aprobación la consignación presupuestaria correspondiente.

Según se recuerda en la denuncia: "Serán nulos de pleno de derecho los acuerdos, resoluciones y actos administrativos que se adopten careciendo de crédito presupuestario suficiente para la finalidad específica que se trate", señala el Real Decreto Legislativo 781/1986. "A pesar de ello, el secretario informó favorablemente a la adjudicación, cuando incumplen requisitos legales", se insiste en la denuncia.

El Tribunal de Cuentas remitió el pasado mes de febrero al Ayuntamiento de Vallada un escrito en el que se le daba 10 días al secretario para que justificara "las concretas irregularidades que se denuncian" y se solicita que se determinen "las personas responsables". En este supuesto se solicita el nombre, apellidos y domicilio actual de aquellas personas que tuvieron "responsabilidad en el ámbito de la gestión económico-administrativa en donde surgen las irregularidades". Quiere conocer quienes fueron "las autoridades y funcionarios que intervinieron en el control contable, y en la autorización y adjudicación de las presuntas ilegalidades", añade el escrito de la Sección de Enjuiciamiento del Tribunal.
 

dissabte, 27 de març de 2010

Felicitació a ADL

Hola, si se puede, me gustaria felicitar a la Agencia de Desarrollo Local por el trabajo de búsqueda continua que realizan diariamente y que nos hacen saber por el Facebook.
Lo hacen estupendamente y nos hacen ver a la vez que existen muchas salidas y ayudas para los que estamos parados.

Seria posible poner un enlace desde este blog?
(es una recomendación)

Saludos y enhorabuena por el blog

ACB

Diàleg entre besugos

Hola equip, si no teniu res  en contra, magradaria que publicareu aso que em va pasar latre dia:


Latre dia, sense voler, em vaig vore dins duna conversa, que em va fer pensar en lo curta de mires y egoista que es la gent de vegaes:


Una dona li día a un altra, mentre parlaven dalgú del poble:


-..... i has vist la casa que sa fet? I aisó que es desquerres.....


En fi... "corramos un tupido telón, no?...


Anonim.

divendres, 26 de març de 2010

Desmantelado un punto de venta de droga al menudeo en Vallada i Aielo de Malferit


La fase de explotación fue realizada el día 16 de marzo, cuando la Guardia Civil realizó dos registros en domicilios situados en las localidades de Vallada y Aielo de Malferit, donde los agentes encargados de la investigación ocuparon 1.800 gramos de hachís fraccionados y listos para su venta, diversas cantidades de cocaína y sustancia de corte para la elaboración de la droga.
Igualmente, se incautaron de útiles para la preparación de las dosis, tres básculas de precisión, mil euros en efectivo, una pistola de fogueo y diversa documentación que está siendo analizada en estos momentos.
Con la colaboración de la Policía Local de Vallada, los agentes de la Guardia Civil detuvieron a cuatro personas, todos ellos integrantes de la misma familia, como supuestos autores de un delito contra la salud pública por tráfico de drogas. EFE

Font: ABC 
http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=314649

27 de març a les 20:30: L'hora del Planeta

Recorda unir-te a l'acció, i apagar durant un hora la llum de ta casa.
Més informació ací: http://www.wwf.es/que_hacemos/cambio_climatico/la_hora_del_planeta_2010/

Kike

dilluns, 22 de març de 2010

Por a la política

Article de IRON MAIDEN:


Llig en un blog una frase de Fernando Savater que diu: "la paraula idiota ve del grec “idiotés”, utilitzat per a referir-se a qui no es ficava en política, preocupat tan sols pel seu, incapaç d’oferir res als altres”. La frase em resulta força interessant per que, com passa sempre que s'acosten eleccions, hi ha una intensificació de la propaganda contra la política i els polítics.


Al llarg de tota la dictadura franquista la política era cosa exclusiva dels guanyadors de la guerra. El nacionalcatolicisme imperant reprimia durament tot intent d'activitat pública. Amb el retorn a la democràcia, després de la mort del dictador, va renàixer la participació política, i tothom treia el seu pedigrí democràtic. S'encunyà allò de “yo soy demócrata de toda la vida” i la política i els polítics gaudien de prestigi, ja que ells eren qui anaven a fer d'aquest país un lloc on poder viure sense por.


En passar els primers anys de democràcia, els que durant la dictadura havien monopolitzat la política, van encetar les campanyes de desprestigi dels polítics i de la política. Si la gent participa fa trontollar el seu poder. Fent aparèixer als polítics com engalipadors i la política com a mitjà per embutxacar-se els diners públics, fomenten l'abstenció en les eleccions, que es el que busquen, per que la dreta vota sempre i voten tots. Saben que la política es el mitjà per a defensar els seus privilegis i no renuncien a ella en cap circumstància. En democràcia o en dictadura.


Participar en política es un privilegi que tenim ara gràcies al valor i la sang de molts dels nostres avantpassats que, sabien ben be, que la única manera d'eixir de la vida miserable a la que els abocava la política dels poderosos era fer una política pròpia. 


" Participar en política es un privilegi que tenim ara gràcies al valor i la sang de molts dels nostres avantpassats"


La política defineix la manera en la qual volem viure, quina educació volem per als nostres fills, com volem que siguen les relacions laborals, la sanitat, l'estat de benestar, i tantes i tantes coses més. I no es tracta, no més, de votar cada quatre anys. Es tracta de perdre la por a parlar de qualsevol assumpte, de poder escriure sobre els problemes que cadascú considera importants, es tracta de poder defensar opcions diferents sense por a que et diguen que estàs polititzant els assumptes, per que tots els assumptes que ens importen son política, i si no la fem ens la faran. Per tant no em queda més que dir, com en l'article al•ludit, ¡¡No siguem idiotés!!


L'article mencionat es pot veure en: http://escriurepernocallarres.blogspot.com/

dimecres, 17 de març de 2010

Nova pestanya al bloc: FOTOGRAFIES

A banda de les noves pestanyes de "QUI SOM I QUÉ VOLEM?" i la pestanya de "ON ESTÀ VALLADA?", hem creat una nova pestanya, un album de fotografies sobre el poble.
Ja fa quasi un any, en maig del 2009, varem animar a la gent del a enviar fotografies del poble i dels seus veïns. Fotografies del dia a dia, de la Serra Grossa, del Poble i els seus carrers i racons i també de la gent. Fotografies de grup, de dinars, de sopars de festes... Fotografies noves i fotografies velles, per tal de crear un àlbum on tota la gent, estiguera on estiguera, puguera vore-les, llegir-les i somriure, algo emotiu...

L'entrada original deia així:

" Fa poc un seguidor del blog, ens va proposar la creació d'un àlbum de fotografies del nostre poble. Ens va agradar la proposta, sobre tot tenint en compte lo que li agrada a la gent vore, al llibre de festes, l'apartat de fotografia antiga i de fotografia de quan erem més jovenents... Així que em decidit dur el projecte endavant i crear una web on enmagatzemar aquestes fotografies per a que tothom puga disfrutar-les.

Em pensat en crear tres seccions:
- "Així erem, així som": Fotografies de Valladins i Valladines en el passat. Sobre tot fotografies de grup, de les que ens feiem al col·legi, o al institut o quan vam ser festeros... Eixes són les millors...
- "Aixì era Vallada, així és": Fotografíes del poble quant tot era en blanc i negre... de cases que estaven i ara no estan... de carrers... de llocs que ens porten al passat i a la enyorança...
- Fotodenúncia: Si no t'agrada algo del poble, envia una fotografia, tal vegada així ho veuen més clar que amb paraules... Per exemple, eixe trenca-cames del frontó del qual ens parlen en una entrada anterior...

Però per a fer-ho, necesitem la vostra col·laboració. Nosaltres tenim molt poc material al respecte, per no dir res... Així que tots a buscar al baül dels records o al PC... Enceneu l'escaner i envieu el que tingueu a valladacity@gmail.com
Recordeu, per favor, explicar tot el que apareix a la fotografia: Quí apareix (noms), el moment en el que està feta, el lloc, etc... Serà molt més divertit!"

Doncs be. Ha passat com hem dit un any i, la veritat és que sí, hem rebut fotografies, però no les que ens haguera agradat rebre. Així i tot, més val això que res. Amb elles, hem creat no més un àlbum de fotografies, al que hem anomenat "Fotografies de Vallada". Ens agradaria molt crear-ne un de gent, i que ens contàreu alguna cosa d'eixe dia, algo així com se fa al llibre de festes que tant ens agrada mirar i remirar... Animeu-vos els que encara no heu enviat res, i també els que ja ho heu fet.

Nous blocs valladins!

Navegant per la web (no, no ens ho han enviat ;-)) hem trobat dos blocs de gent de Vallada que no teniem catalogats.
Un per a la gent Che, fanàtica del futbol, que vullga repassar la jornada futbolística del Vallada Club de Futbol i que s'anomena "Autoescuela Vallà, La Berena;
i l'altre per als que li agrade la peixca esportiva i que s'anomena "Pieza Mayor".

Els hem afegit a la llista de blocs valladins que teniu baix a la dreta.



dimarts, 16 de març de 2010

La sinceritat


Es diu que els escultors quan tallaven figures de marbre i tenien algun error, ho dissimulaven amb cera. Per això en el seu argot l’estàtua sense defectes era “sense cera”. La paraula “sincera” va evolucionar així fins a arribar a definir les persones transparents, que  no ocultaven res.

En l’actualitat veiem amb massa freqüència en televisió, i per tant entre els joves, expressions com “jo sóc una persona sincera, el que pense ho dic a la cara” i a continuació una retafila d’exabruptes i grosseries que et porten a pensar que els sincers diuen el que pensen sense pensar el que diuen.

La sinceritat és un valor en un món en el qual es valora aconseguir objectius sense importar els mitjans. Però una persona no  naix sincera, la sinceritat s’aprén. Els animals actuen amb total sinceritat, o siga, segons els seus instints. Els humans aprenem a conviure en societat i per a això és necessari no dir tot el que pensem, encara que, si som sincers, no devem dir tampoc el contrari del que pensem. La sinceritat no obliga a dir-ho tot, sinó que el que es diga siga el que es pense.

Ser sincer no consisteix a agredir amb veritats als nostres interlocutors, va més enllà. Consisteix en el fet que les nostres accions siguen congruents amb la nostra forma de pensar i amb el que expressem de paraula. La grosseria i la impertinència res tenen a veure amb la sinceritat que ha d’acompanyar-se de tacte, discreció i oportunitat. La sinceritat, com tants altres valors, requereix responsabilitat perquè siga un valor positiu.

Si no té aquests elements es converteix en un defecte que fa de qui es defineix com sincer un impertinent, inoportú i desagradable. Aquest tipus de sinceritat sol ocultar enveges i frustracions que en compte de presentar una persona “sin cera” presenten una persona que sols pretén “dar cera” al seu interlocutor.


IRON MAIDEN

diumenge, 14 de març de 2010

Nova botiga de Xutxeries a Vallada: MASCA CHUCHES

Aquest diumenge 14 de març s'inaugura una nova botiga de xutxeries i caramels, MASCA CHUCHES.

Estarà ubicada prop de la óptica que hi ha a l'antic Centre de Salut.

divendres, 12 de març de 2010

La mujer trabajadora.


Des de Canals ens ha arribat aquest text d'una dona duns cincuanta-i-tants anys, la qual té un gran talent literari.


Encara que el dia de la dona treballadora ja ha passat, pensem que qualssevol dia pot ser bó per a retre este xicotet homenatge.


Ser mujer y trabajadora es inevitable. Las mujeres siempre trabajan tanto fuera como dentro de casa, así ha sido, es y será.
Hace 40 años el trabajo fuera del hogar era más bien minoritario, pues las chicas al casarse generalmente dejaban el trabajo en la fábrica o taller para atender el hogar y los hijos. Todas las labores eran manuales: lavar la ropa, llevar a los niños a la escuela etc.
El trabajo fuera de casa era más bien estacional: la fresa, la cebolla, la aceituna, naranja tanto en el campo como en el almacén las mujeres trabajaban diariamente para sacar un dinero que venia bien en la economía familiar, a menudo muy necesario por que no siempre el jornal era seguro en la casa.
Las chicas empezaban a trabajar a los 14 años. A las fábricas textiles de Canals venían muchas de los pueblos de alrededor. Primero en bicicletas, después en autobuses de la Canal y la Costera. Como bandadas de gorriones al despertar el día llegaban a trabajar. Las que vivían en Canals tenían la suerte de hora y media más. A las 5 de la mañana todas al tajo a sacarse el “tope”.
Muchas de las fábricas eran familiares. Tenían de 4 a 20 personas, algunas tenían
Seguridad Social, otras no. Las que estaban en fábricas grandes eran las más afortunadas, pues en éstas los derechos sociales eran mayores.
Las chicas no solían estudiar, ya que las economías no eran lo suficientemente boyantes para permitirlo. Solo aquellas cuyos padres podían pagarlo estudiaban. Muchas que valían para estudiar por circunstancias solo hicieron la enseñanza obligatoria. Para las que ahora tienen alrededor de 30 años las cosas son distintas; los estudios medios o superiores les han permitido ocupar puestos de trabajo muy diferentes de los de sus madres y abuelos. Hoy hay muchos profesoras, abogadas, médicos, enfermeras etc. Afortunadamente para todos en la sociedad de hoy la mujer está en casi todas las profesiones. Las jóvenes de hoy que estudian en la capital, cuando bajan del tren un viernes por la tarde con sus maletas y mochilas me recuerdan a sus madres, parecen las mismas bandadas de gorriones alegres y juguetones. Como sus madres o abuelas estas estudiantes también son mujeres trabajadoras, ellas son el futuro.
Las abuelas se merecen mención especial; los niños pequeños van al colegio o guardería de la mano de ellas. Las madres trabajan fuera de casa a veces fuera del pueblo, los horarios laborales son difíciles de compaginar con el horario escolar y el trabajo es importantísimo.
Las abuelas están criando por segunda vez algo que hay que valorar y agradecerles infinitamente. ¿Quién mejor que tu madre para cuidar de tu hijo?
Todos los días del año son el día de la mujer trabajadora sea cual sea su edad. La jubilación no existe mientras el cuerpo aguante.
Ser mujer y ser mujer trabajadora es lo mismo.


Pilar Yanini.

Bloc sobre rutes per la variada geografia del País Valencià

Ens han enviat la direcció d'aquest bloc que sembla molt interessant per a qui vullga practicar el senderisme per les nostres terres: http://caminsisendes.blogspot.com/2009/03/el-penyo-de-vallada.html


Vos passem el link d'una de les seues entrades, dedicades a Vallada.


Esperem que vos agrade.


Posarem el link també a l'apartat de "altres webs interessants".


Salut i bon cap de setmana!

Serra Grossa. Eixida al Barranc de Terrassos. Diumenge 14 de març a les 9:30 en la plaça.

La nostra relació amb Serra Grossa ha durat menys encara que amb l'Agència de Desenvolupament Local de Vallada (ADL)... En fi, ací cadascú va a lo seu, i no entén el significat de la paraula COL·LABORACIÓ.
Ni un color ni l'altre... no ens vol ningú, inclús els fallers i falleres, els quals no ens han enviat el programa de festes, que hem tingut que buscar per la web per tal de trobar-lo, tal i com ja varem fer l'any passat. En fi, gent estranya en un món cada vegada més estrany i solidari...


Doncs be, ahir varem veure a varis comerços i botigues del poble papers en A3 (vixca el paper!), on s'anunciava que Serra Grossa organitzava una eixida al barranc de Terra S.O.S. aquest diumenge 14 de març. La kedada és a les 9:30 en la plaça. I aniran amb cotxe fins al principi. Es calcula que la durada serà d'unes 3 hores.


Tot aquell que hi vullga anar, està convidat. Res com una eixida en la Natura per a començar amb bon peu un diumenge.


PD: Aprofitem també per deixar-vos el link de ADL per al qui vullga consultar la valuosa informació que hi publiquen quasi diàriament: http://www.facebook.com/home.php?#!/profile.php?ref=profile&id=100000749086678
La posarem també a l'apartat de "altres webs de Vallada"

dimarts, 9 de març de 2010

Renfe ofrece autobuses en Moixent-Vallada i Montesa por el AVE


Desde el pasado martes 2 de marzo, Renfe se ha visto obligada a cubrir el horario de trenes de Moixent, Vallada y Montesa con autobuses que tienen conexión hasta la localidad vecina de l'Alcúdia de Crespins.
Se prevé que este servicio se mantenga durante las obras del AVE, pero sin embargo, son muchos los ciudadanos que muestran su descontento ya que «no hay adaptación de las localidades a los itinerarios del autobús, ya que es difícil realizan puntualmente el trasbordo para viajar hasta Xàtiva y Valencia».
El Bloc, por su parte, ha pedido que se amplíe el servicio hasta la Font de la Figuera y que se ajuste el horario para poder realizar el trasbordo en l'Alcúdia de Crespins.
Así pues, los miembros de la ejecutiva comarcal de dicho partido nacionalista, Vicent Muñoz y Otili Ortiz, que también son concejales en la Font de la Figuera y en Montesa, respectivamente, han señalado que «los autobuses que se encargar de sustituir a los cercanías deberían tener como destino la parada habitual del autobús dentro del casco urbano». Con esta actuación se lograría, según los mismos, «evitar los desplazamientos hasta las estaciones ubicadas en la periferia de los municipios».
Será pues, con el cumplimiento de estas medidas unidas a la publicación, para las localidades afectadas, de los nuevos horarios que se ajusten al recorrido propuesto y que ofrezcan al ciudadano la posibilidad de llegar a la hora deseada a la estación de l'Alcúdia de Crespins, cuando el Bloc considere que «el servicio que ofrece Renfe habrá mejorado respecto a la comodidad de los usuarios y, por consiguiente, se vería cómo aumenta el número de viajeros».
Además, cabe destacar que dichos concejales tienen previsto contactar próximamente con la gerencia de Cercanías Renfe en Valencia con el objetivo de que las ofertas propuestas sean analizadas para ser finalmente llevadas a cabo.
Por otra parte, el Bloc de Xàtiva presentó ayer una moción para pedir la modernización de la línea de tren Xàtiva-Alcoi. El concejal nacionalista, Joanjo Terol, señala que las mejoras también tendrán que «plantear una mejor conexión respecto a la continuidad con Alicante, que no sólo consiste en remodelar las estaciones».

dilluns, 8 de març de 2010

Llibertat d'opinió

Hi ha en la nostra terra una classe d’individus emprenedors, gosats, que tenen clar el que volen i que, sense a penes formació, són capaços de triomfar en el món dels negocis, eixe món en què no es tenen escrúpols i la finalitat és únicament aconseguir el màxim benefici en el mínim termini possible.

Algun d’ells va donar el bot a la política no com a diputats, això requereix formació i dedicació i ofereix poques possibilitats triomfar en oros, sinó com a alcaldes d’un poble o ciutat i, com a molt, la Diputació. Potser el exemplar d'aquest tipus més conegut va ser Jesús Gil, alcalde de Marbella, per tots conegut. Com ell va demostrar alcaldies i diputacions ofereixen plena llibertat d’acció. Amb una majoria l’alcalde pot fer i desfer al seu capritx, inclús amb els informes en contra dels tècnics (secretari, interventor, etc.). Si després hi ha problemes ja pagarà l'ajuntament.

Un d’aquests personatges és el nostre president de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva. Un home que no deixa de sorprendre per les seues declaracions acompanyades d'actuacions estel·lars. Va cridar burros als seus votants; els va qualificar de “gilipollas” als professors que utilitzen el valencià normatiu i va afegir que “a aqueixos anem a rematar-los”; diu que saluda Rubalcaba quan parla per telèfon per si ho té punxat, i l’última (crec que és l’última a 7 de març) és dir que la retirada de les fotos relacionades amb el cas Gürtel és exercir la llibertat d’opinió de la Diputació. Ell opina que les exposicions no són política i les fotos, dels fotoperiodistes valencians sobre l’any 2009, són polítiques. Així que “democràticament” les retira i en pau.

Ja veiem que la manera d’entendre la democràcia d’aquestes persones  és molt particular. En el seu món només val una forma de veure les coses: la seua. La societat diversa, la convivència de gent amb diferents formes de pensar i entendre la vida no la poden entendre si no és imposant el seu criteri. Estan en política, fan política, però diuen que està polititzat tot allò que volen desacreditar davant dels ulls dels ciutadans. Es la manera autoritària i dictatorial de fer política. I el personatge del que parlem ho va rubricar ben bé cridant “Arriba España” quan l'oposició plantejà, per tercera vegada, retirar els honors i distincions de la ciutat de Xàtiva a Franco.

Es diu que l’home està sempre disposat a negar tot allò que no comprén. També es diu que el millor castic per a un ignorant és deixar-lo parlar. Però permetre que persones amb aquestos valors i aquesta formació humana gestione milions d’euros dels nostres imposts i dirigisca la política de la nostra província és, en un sistema democràtic com el nostre, una temeritat i una indignitat.

Firma: IRON MAIDEN

dijous, 4 de març de 2010

Mercat renaixentista a Xàtiva


Aquest cap de setmana hi haurà un gran esdeveniment a la ciutat de Xàtiva. Un mercat renaixentista amb personatges de l'època dels Borja. 400 actors, 120 espectacles, exposicions i més... La festa i la diversió estan asegurades, tan sols faltaràs tu. T'esperem.

Infància i Maternitat. Imatges Llunyanes? Exposició Fotogràfica al Centre de Salut





A partir d'aquest divendres 5 de març i durant un temps indefinit, hi hauran exposades al nou centre de salut de Vallada, una sèrie de fotografies que tracten el tema de la infància i la maternitat.


El fotògraf de Vallada, Kike Pérez Colomer tracta aquesta temàtica i l'acompanya amb xicotets textos que intenten informar i fer-nos reflexionar sobre la situació a països més llunyans i sense recursos.


Pugueu vore l'obra d'aquest artista en la seua web: www.hein-rich.com

Programació de la Falla Blasco Ibáñez

Feu click per agrandar-la

dimecres, 3 de març de 2010

LA ZONA FANTASMA. 20 de diciembre de 2009. Libres según


El nostre amic "IRON MAIDEN" ens ha enviat aquest article per a qui li puga interessar:
________________________________
Una de las actitudes que parece haber pasado a mejor vida en el mundo occidental, y desde luego en nuestro país, es la que engloba una serie de antiguas virtudes que, por lo visto, ya nadie considera tales. Llámenlas sobriedad, discreción, elegancia, austeridad, aversión a la histeria, al exceso y al pataleo, deseo de no importunar y de no crear más complicaciones de las existentes, de no dar la lata ni entorpecer las tareas de los demás. Llámenlas aguante, entereza, capacidad de encaje ante los reveses y los contratiempos, ganas de no desorbitar las cosas ni sacarlas de quicio, y por supuesto asunción de la propia responsabilidad. Todo eso, que era fundamental para la convivencia y para que cada cual realizara su trabajo con cierta eficacia y sin presiones inmerecidas, ha desaparecido de la faz de nuestras tierras. España, me temo, es el país que en mayor medida lo ha desterrado, de cuantos conozco, y sus ciudadanos se han convertido en los más exigentes, quejicas y despóticos, unos individuos (ya sé, hay excepciones) que creen tener derecho a todo y ningún deber; que, cuando cometen imprudencias a las que nadie los obliga, claman contra el Gobierno de turno si éste no se apresura a sacarles las castañas del fuego, espoleados por una caterva de periodistas, eminentemente televisivos, a los que nada gusta tanto como despotricar y exigir responsabilidades a quienes no las tienen.
No sé. Toda desgracia es lamentable, sentimos compasión por quienes las padecen, se las hayan buscado o no (ejem), y deseamos que logren salir de ellas. Pero, la verdad, yo no entiendo por qué el Estado -es decir, “los demás”- tiene o tenemos la culpa de que unos turistas naufraguen en aguas egipcias y no todos logren salvarse. Tampoco que sólo “los demás” la tengamos de que un atunero que faenaba fuera de la zona protegida haya sido capturado por piratas y sus tripulantes retenidos durante mes y medio. Ni que las familias de esos pescadores -que trabajan en el sector privado- se pongan de inmediato a “exigir” y “reclamar” cosas, algunas tan caprichosas como “una sala VIP” en el aeropuerto de Bilbao. Probablemente se la habrían brindado de todas formas para el encuentro con los secuestrados, pero, ¿de qué mentalidad proviene la idea de la “reclamación”? No hablemos de las nevadas de cada invierno: se anuncian, se desaconseja a los conductores que se echen a las carreteras. Éstos no hacen ni caso, luego se quedan atrapados durante horas, y quienes se la cargan son los meteorólogos, Protección Civil y el Gobierno, más o menos por no haber impedido la caída de copos desde el cielo. Si hay una riada y se inunda un pueblo, en seguida se ve a ciudadanos coléricos, azuzados por las televisiones, exclamando: “¿Dónde están las autoridades? Nos hemos quedado sin luz ni teléfono, y las tuberías están atascadas. ¿Cómo es posible que no se remedie todo al instante?” Pocos parecen capaces de razonar y decirse: “Hombre, con la tromba es normal que todo se haya ido al carajo. A ver si escampa y lo arreglan cuando puedan, buenamente”.
Asimismo ha desaparecido, o menguado, el sentimiento de gratitud. Si yo perteneciera a alguno de los cuerpos que echan una mano a la gente en apuros (si fuera bombero, policía, militar o reparador de desperfectos), estaría desesperado al comprobar que casi nadie da las gracias por las duras tareas o rescates que llevan a cabo, sino que lo normal es que los afectados se solivianten porque uno no ha actuado con la suficiente rapidez o -lo que es más cómico y más trágico- no ha adivinado que se iba a producir un incendio, una inundación, un atraco, un secuestro, un atentado, y no los ha impedido. Y qué decir de los médicos y las enfermeras. Suelen ser personas admirables, que hacen lo indecible por salvar vidas y curar enfermedades. Y, cuando nada pueden, son seguramente los primeros en lamentarlo. Pues bien, cada vez es más frecuente que los pacientes y sus familiares, lejos de facilitarles su tarea y sentir agradecimiento hacia ellos, se pongan hechos unos basiliscos cuando se les anuncia que por desgracia no hay remedio. “¿Cómo que no?”, gritan enfurecidos, y no es nada raro que peguen a la doctora o al enfermero. “Usted tiene que curar a mi padre de ciento dos años, y si no, es una inepta y se le va a caer el pelo, a usted y a la clínica entera”. En cuanto a los maestros y profesores, que se encargan de la noble y paciente misión de desasnar a los asnos (todos lo somos inicialmente), no sólo no reciben a menudo la gratitud de los progenitores de asnos, sino que les llegan sólo sus quejas, su ira e incluso sus agresiones, porque en el fondo esos padres están a su vez deficientemente desasnados y les debe de molestar que sus vástagos se hagan más civilizados que ellos.
Nuestros Gobiernos suelen ser pusilánimes y no se atreven a poner freno a esta creciente creencia, por parte de la población, de que todo le es debido; aunque sea ella sola, por su cuenta y riesgo, la que se meta en un berenjenal o se exponga a una estafa, “los demás” estamos obligados a salvarla o a resarcirla. Todavía estoy esperando a que algún dirigente se plante y lance este sencillo y razonable mensaje: los ciudadanos son libres siempre, luego deben hacerse responsables de sus actos y decisiones.
JAVIER MARÍAS
El País Semanal, 20 de diciembre de 2009

Club d'escacs de Vallada

De nou trobem papers apegats per el poble anunciant alguna cosa i... sorpresa! No ens ho han comunicat!
Al final ens acostumarem i tot...


Doncs "se'ns comunica" (per dir algo...) que s'ha creat un club d'escacs en Vallada on tots els aficionats a aquest esport mental pugueu apuntar-vos. 


També tenen una web www.clubajedrezvallada.es.tl

L'hem afegida al llistat de webs de Vallada.


Salut!

dilluns, 1 de març de 2010

Fenòmens paranormals al super

Vullc compartir amb vosaltres una cosa molt extranya que passa al Consum del nostre poble:

El 99% del vallains, parlem el Valencià.
Els que treballen al Consum, parlen Valencià.

Aleshores, per què, quan gasten el micròfon per a cridar-se entre sí, o per a comunicar algo als clients, ho fan en Castellà?

Pot ser semblen gilipollaes, però més giliopollada és el que fan i per què ho fan... A cas pensen que són més professionals per fer-ho en Castellà?

Lo millor de tot és que, a diferència de Mercadona, Consum sol fer part de la carteleria dels seus productes en Valencià...

En fi, coses que tenim que aguantar... els que estem sensibilitzats en aquest aspecte.

Una setmana vergonyosa


La setmana passada ha sigut generosa en aparició de valencians als mitjans de comunicació. I ha segut una vergonya darrere d’altra. Començà la setmana amb l’actuació estel·lar de John Cobra en la final dels candidats a representar-nos a Eurovisió. L’espectacle de l’ex-presidiari valencià, mans al paquet, cridant “tocadme la polla” restarà molt de temps a la nostra memòria.
 A continuació ens assabentem que Nacho Uriarte, president de NN.GG. del PP i diputat per València, presentà la dimissió com vocal de la Comissió de Seguretat Vial del Congrés de Diputats, després de tindre un accident de tràfic i donar positiu al control de alcoholèmia.
Tot seguit ens arriba la noticia de la suspensió del secretari general de la Radio Televisió Valenciana (RTVV), Vicente Sanz, per una denuncia de persecució sexual. La informació apareguda a El País del contingut de les denuncies de les víctimes, on es relata les vexacions, obscenitats i amenaces del ex-president provincial del PP i ex-diputat autonòmic, es esborronador. Es palesa la indignitat de qui, des de la posició de poder de cap de personal, es capaç de fer aquestes coses. Però el pitjor es que aquest home ja donava senyals del que era capaç des del principi de la seua actuació pública. En les hemeroteques apareix la frase de Sanz: “estoy en política para forrarme”. Desgraciadament no es l’únic que ho ha dit i ho ha complit, però la frase fa un retrat encertat del personatge.  
Un altre personatge que mostra la seua doble moral i nivell per a representar els valencians es el vicepresident Juan Cotino, membre del Opus Dei, de misa diària, dirigint-se  a la diputada Mònica Oltra dient-li: “Tindria vergonya, si fora pare, de tindre una filla com esta, però com possiblement no el coneix...”.  Era la manera de fer callar a la diputada ja que no va poder rebatre  ni argumentar en contra del discurs ben fonamentat i documentat d’Oltra.
I per acabar la setmana veiem, per la declaració de bens dels càrrecs públics, que el nostre president autonòmic no te, com qui diu, ni un duro, i que el nostre diputat local no te cap immoble ni propietat  i té que viure a casa dels pares, en casi seixanta anys que té.

IRON MAIDEN

Opinió d'algú del poble i de més lluny


Soc nou/a, estinc d ‘acord q el nostre poble ha perdut la perspectiva desde el punt dels jovens,
Pero els jovens tenen molt de vorer am aixo,mes esplico,son molts q no tenen ningun interes en fer
Res de res i am no buscar alternatives o implicarse am nous proyectes.
Si vuiguem cambiar ,tinguem TOTS implicarmos.

El nostre poble te moltes opcions esperant q les agafem i les disfrutem

Hanspeter Schweizer