divendres, 30 de juliol de 2010

Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor.

    

 Per si li interesa a algú i temps de escriure, ací les bases d'un concurs literari.


--------------------------------------------------------------------------------
Lugar Edicions del Bullent

c/ La Taronja, 16
--------------------------------------------------------------------------------
Creado por: Bullent
--------------------------------------------------------------------------------
Más información 1. Els originals que opten al Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor han de ser inèdits i escrits en català, adreçats a lectors joves majors de 12 anys. Es presentaran mecanografiats a doble espai i per una sola cara i hauran de tenir una extensió entre els 80 i els 150 fulls Din-A4.
2. Les obres hauran de ser presentades per quintuplicat i, en un sobre a banda, s'hi farà constar el nom, l'adreça i el telèfon de l'autor/a. Si aqu...esta persona desitja que l'obra siga feta pública amb pseudònim, haurà d'indicar-ho.
3. La presentació d'una obra comporta que l'autor no en té compromesos els drets d'edició.
4. Les obres aspirants hauran de trametre's certificades abans del 31 d'octubre de 2010 a EDICIONS DEL BULLENT, carrer de la Taronja 16, 46210, Picanya (l'Horta Sud).
5. L'import del premi és de 6.000 euros en concepte d'acompte de drets d'autor, després de la signatura prèvia del contracte d'edició corresponent, a més d'un esplèndid gravat de Rafael Armengol.
6. Formaran el jurat Joan Pla, Pilar Puchades, Rosa Seser, Vicent Gil i Núria Sendra.
7. El premi podrà, a parer del jurat, deixar de ser adjudicat, però no podrà fraccionar-se.
8. EDICIONS DEL BULLENT tindrà una opció preferent, durant el termini d’un mes, per a decidir la publicació de les obres no guardonades. Podran recollir-se, a partir de quinze dies de l’adjudicació, durant el termini de tres mesos. Després, seran reciclades.
9. L'adjudicació del premi es farà el dia 18 de desembre de 2010.
10. La presentació dels originals comporta l'acceptació íntegra d'aquestes bases i dels drets i les obligacions que se'n deriven.
Telefoneu al 961 590 883 o per e-mail a info( @ )bullent.net per a més informació.
Darrers guanyadors:
La maledicció del Graal càtar, de Joan Pla
Els punyals imprecisos, de Xavier Bertran
El secret de Caterina Cremec, de Lourdes Boïgues

Esports, formació i música a la II Trobada de Col•lectius Socials de La Costera


Em rebut aquest resum de les activitats de la IIª Trobada de Col•lectius Socials de La Costera, l’anunci del qual no varem poder publicar a temps en Valladacity per problemes tècnics.

El 24 de juliol de 2010, va tenir lloc a Xàtiva la IIa Trobada de Col•lectius Socials de La Costera, organitzada per les Assemblees de Joves de La Costera.

Les activitats van començar al matí amb el minitorneig de futbet contra el Macroabocador, que va agrupar equips de joves que durant tot el matí van poder clavar gols mostrant el seu rebuig a la construcció de l’abocador.

Ja a la vesprada, i a la plaça del Raval, va arribar el plat fort d’aquesta II Trobada: la xerrada sobre la Reforma Laboral a càrrec de l’economista Elena Idoate, del seminari d’economia crítica Taifa. Una quarantena de persones vam gaudir de la seua exposició, en la qual va contextualitzar la reforma laboral actual dins dels canvis en les estructures industrials dels darrers 40 anys (flexibilització i descentralització de la producció), va fer un repàs per les reformes laborals del darrers 30 anys a l’Estat espanyol i per últim va explicar els eixos principals d’aquesta nova reforma laboral, que segons va afirmar lluny de servir per a crear seguretat i estabilitat laboral, farà augmentar la temporalitat, la inestabilitat, la pèrdua de poder dels treballadors i doncs, estendrà la precarietat a totes les classes populars. La xerrada va acabar amb un torn obert de preguntes on els assistents vam poder debatir sobre les possibilitats de respostes i alternatives davant la reforma. (per a accedir als informes que el seminari publica periòdicament: seminaritaifa.org)

Després de més de dues hores de xerrada i debat, arribà l’hora de la cultura popular de la mà del grup de dances Canyamars de Canals, que durant més de mitja hora van fer gaudir a grans i menuts amb diferents peces del repertori tradicional valencià.

Amb tot això va arribar l’hora de reposar forces: més d’una seixantena de persones ens vam congregar a la mateixa plaça per a gaudir del sopar, converses i complicitats de la gent assistent.

Finalment arribà l’hora de donar pas al concert de clausura d’aquesta II Trobada. La lectura d’un poema escrit per la companya xativina que ja no és entre nosaltres, Júlia Ventura Alacot, com a mostra de la força i el compromís que sempre va saber mostrar. El Pau Alabajos donà inici al concert del qual van gaudir un centenar d’assitents amb les seues cançons compromeses i amables, combinant el seu estil melòdic amb les seues lletres que van des de la denúncia fins a l’amor. Tot seguit, va tenir lloc la lectura del parlament de la II Trobada, que precedí l’actuació del rockers d’Inèrcia que van fer vibrar al públic amb el seu rock-grunge denominació d’origen. Per últim i per a acabar de tancar la nit, els Skalingrad van fer ballar al públic amb el seu ska i les seues lletres contundents.

Des de les Assemblees de Joves de La Costera, l’Escarot i Cremats, valorem positivament el transcurs d’aquesta II Trobada, perquè hem aconseguit combinar l’esport, l’oci, el debat i la formació i mostrar doncs, que són tots els mitjans els que hem d’utilitzar per a avançar cap a una comarca viva, justa socialment i viable ecològicament.

Per una Costera viva i combativa!

Cremats – Assemblea de Joves de Xàtiva / cremats.blogspot.com
L’Escarot, l’Assemblea de Joves de La Costera / jovescostera.ppcc.cat
lacosteraviva.tk

PARLAMENT – PRESENTACIÓ II TROBADA DE COL•LECTIUS SOCIALS DE LA COSTERA



Bona nit amigues i amics!

Benvinguts a aquesta calorosa nit eminentment xativina; benvinguts a aquest concert de clausura d’aquesta II Trobada.

La Trobada de col•lectius de La Costera naix de les inquietuds de les Assemblees de Joves de La Costera d’intercanviar per a conèixer, i de conèixer per a millorar i canviar. Pensem que sols és possible avançar si ho fem sobre una base sòlida, sobre un teixit associatiu fort, cohesionat i unit.

Sovint solem queixar-nos que no existeix res a la comarca; evidentment estem a una fase d’acumulació de forces, però cal que des de ja siguem conscients que som més dels que nosaltres mateixa pensem.

-La raó de ser d’aquesta Trobada és, doncs, que els col•lectius que hi fem vida a la comarca ens coneixem i encara més, que tinguem vincles de comunicació permanents i que això ens permeta que intercanviem recursos, activitats, accions, projectes, il•lusions per a enfortir-nos.

Perquè pensem que els moviments socials de la comarca han d’anar més enllà del pur folklore, de la jardineria dòcil, de la reflexió passiva. Perquè pensem que els moviments socials tenim la clau d’avançar cap a la democràcia popular, cap a la democràcia econòmica i política; tenim la clau de la crítica social, econòmica i ecològica, de la reflexió sense cap tipus d’hipoteques electorals, sense cap tipus de por; sense cap renúncia. Tenim la clau del pensament crític i per tant de l’acció transformadora.

-Perquè ens trobem en una comarca en crisi global: en una crisi de model productiu i en una crisi ecològica profunda. Els col•lectius de la comarca, els col•lectius de tot tipus, culturals, medi ambientals, juvenils, socials, ecologistes...tots, hem de trencar les barreres que ens autoimposem i les censures, vergonyes i pors que arrastrem...perquè som nosaltres qui, lluny de ser empreses de “marketing” electoral, hem de ser els protagonistes de la transformació econòmica, social, ecològica i cultural de la comarca. Eixe, companyes i companys, pensem que ha de ser el nostrepaper!

-Hui cal una menció específica als companys que porten anys lluitant contra la Pedrera de Montesa; ells han de ser un exemple a seguir, perquè ells han mostrat que la lluita permanent, exercida per tots els mitjans (tan per la via institucional però també per la via de la mobilització i l’agitació social), porta els seus fruits. I per tant, cal que tinguem clar que junts podrem parar 100 macroabocadors, els AVE’s, altes tensions; podrem tombar el mal govern i podrem construir el sistema que reponga a les nostres necessitats.

Perquè els moviments socials i especialment nosaltres, les Assemblees de Joves de la comarca, tenim a les nostres mans el poder de la transformació. Perquè tenim l’experiència, la creativitat, la il•lusió i la força per a fer-ho.

Per una Costera viva i combativa!
Visca la terra!

dijous, 29 de juliol de 2010

valla amb la selecció espanyola



Drak ens envia esta nota rectificant el dia que proposa per homenatjar a la ROJA

Perdoneu : "El dia que hem de vestir la camiseta roja és el dia 20 de agost el segon bou en corda que fan a la vesprada ja que el dia anterior fan u pel matí , l'esdeveniment és per al del dia 20 a la vesprada anima't i assistix amb una camiseta roja."

"T'imagines tota l'avinguda els molinets plena tots amb la camiseta roja"


"E rebut idees de guarnir els balcons amb banderes i senyeras , no dubteu si teniu a traure-la. també hi ha diversos mitjans de comunicació que estan al corrent d'este esdeveniment ,espero algun es faça eco del mateix."

desde vallada city invite a tots a participar i gràcies pel vostre temps una salutació

DRAK"

dimecres, 28 de juliol de 2010

Oci i cultura per a tota la familia.

 
       Este cap de setmana Montesa viatja al segle XIV. No podeu perdres-vos totes les activitats.
   Per saber-ne més feu click ací http://recreaciomontesa.wordpress.com/

Només el cinc per cent



En una entrevista que el diari La Vanguardia li va fer a Saramago, l’escriptor va dir: “Construimos nuestra vida sólo en un cinco por ciento, el resto lo hacen los otros, porque vivimos con los otros y a veces contra los otros. Pero ese pequeño porcentaje, ese cinco por ciento, es el resultado de la sinceridad con uno mismo”.

Eixe cinc per cent és el que ens pot fer feliços o desgraciats, independentment dels factors externs. Ens preparem, al llarg de la vida, per a poder afrontar amb èxit la relació amb els altres però hi ha poca o ninguna preparació per a ser sincers amb nosaltres mateix, per plantar-hi cara a les pors i misèries que ens angoixen i poden tirar per terra la nostra autoestima. Per a poder actuar amb confiança, front als reptes de la vida quotidiana i la relació amb la gent que ens rodeja, cal considerar-se mereixedors de la felicitat que la vida ens pot oferir, cal trobar-se agust dins la pròpia pell.

Aquest xicotet cinc per cent, la inseguretat que produeix mirar-se a l’espill, és la porta per on entren les religions de la mà de la seua aliada “la culpa”. L’església ens marca pautes de conducta, fora de les quals no deguem actuar perquè posem en perill la salut de l’esperit i, si ho fem, ens ofereix la possibilitat de contar en confessió allò que ens deu avergonyir per eixir-se’n de les normes que ells han posat. És la manera de controlar, també, eixa xicoteta porció de vida que deu controlar cada individu. T’injecten els virus i després el venen la vacuna.

L’anunci de l’aplicació, per al curs vinent en les escoles de l’església catòlica, del programa SABE (Saber Amar Básico Escolar), un curs d’educació sexual recolzat pel conseller d’Educació Font de Mora, recorda l’època de l’escola nacionalcatòlica de la dictadura. Amb continguts com: “El preservatiu no és solució, és millor no practicar sexe fins el matrimoni”, “La masturbació és un vici que pot degenerar en addicció” o “La homosexualitat és una disfunció perquè la finalitat del sexe és la procreació”, es torna a crear el sentiment de culpa. Els adolescents fan el que la naturalesa els espenta a fer, perquè és natural, i no poden evitar-ho. Si els seus referents adults els diuen que el que fan no està be, és un vici que pot acabar sent una addicció o és una infermetat, l’adolescent es sent brut i culpable. Ja tenim el virus al cos.

La culpa és això que no et deixa mirar-te a l’espill sense pensar que eres indigne perquè t’has masturbat o que eres un desviat perquè et sens atret per persones del teu mateix sexe. La culpa és el que destrueix l’autoestima i forma individus insegurs, de personalitat fràgil, fàcils de manipular i amb moltes paperetes perquè li toque viure una vida desgraciada. La confessió i la penitència no resolen el conflicte entre el que diuen que està bé i el que demana el cos. La vacuna no funciona i la culpa ens deforma la vida.

Es pot i es deu evitar que ens torcen eixe cinc per cent de la nostra vida que nosaltres podem construir. Una sexualitat d’acord a l’edat, sana, responsable i gratificant, sense mals rotllos de culpes, pecats ni infermetats que només existeixen a les ments de persones que viuen, contra natura, en celibat permanent, és un bon punt de partida per poder mirar-se per dins i pensar: eres feliç perquè t’ho mereixes.

Iron Maiden

dimarts, 27 de juliol de 2010

Les temperatures en Espanya pujaran fins a sis graus aquest segle



Un informe de la Agencia Estatal de Meteorología vaticina hasta un 30% menos de lluvias a partir de mitad de siglo

El cambio climático provocará un aumento de las temperaturas de hasta seis grados en España dentro de 60 años, según el último informe de la Agencia Estatal de Meteorología (AEMET) que recoge el impacto del calentamiento global sobre el clima en España y que también incide en la reducción progresiva de las precipitaciones a partir de la segunda mitad de siglo.

El informe, presentado en Madrid por la secretaria de Estado de Cambio Climático, Teresa Ribera, y el presidente de la AEMET, Ricardo García Herrera, revela que el aumento del calor tendrá su principal impacto en las temperaturas máximas registradas, que crecerán entre tres y seis grados durante el periodo 2071-2100. Las mínimas también se verán afectadas, aunque en menor medida. Subirán en ese mismo periodo entre 2 y 5 grados.

Un 30% menos de lluvias
En cuanto a las precipitaciones, las proyecciones no muestran un cambio significativo en la primera mitad de siglo XXI. La posibilidad de sufrir más sequías y estaciones más secas es más acusada a partir de 2050. El peor momento se vivirá, según los cálculos de la AEMET, en la última década del actual siglo, cuando las lluvias se reducirán hasta un 30% respecto al periodo comprendido entre 1961 y 1990, el anterior sometido a análisis.

En Madrid, por ejemplo, "se alcanzarán unos 7 grados más de temperatura máxima (en el peor de los casos) y un descenso de un 20% en las precipitaciones". La capital "alcanzará a finales de siglo las temperaturas actuales de Sevilla y Sevilla las temperaturas predominantes en la ciudad de Tucson, aunque esto no es irremediable si rebajamos las emisiones de gases contaminantes de CO2".

La información presentada hoy se puede consultar en la web de la Agencia Estatal, a través de un gráfico en el que se puede acceder a las proyecciones climáticas para cada comunidad autónoma con un horizonte de 80 años.

Font: El País

dilluns, 26 de juliol de 2010

Apunts sobre Catalunya i Espanya




"Apuntes sobre Cataluña y España" és un article publicat al diari El País el 26 de juliol de 2010, signat per la ministra de Defensa, la catalana Carme Chacón i el que va ser president del govern espanyol Felipe González.


Em pareixen interessants les reflexions dels autors sobre un assumpte que ens afecta a tots els ciutadans d'aquest Estat. Davant del fallo del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya i les diverses reaccions, els autors es situen entre la concepció franquista de la unitat d'Espanya, que defensa el PP, i les postures dels independentistes. Defenen la validesa de l'actual Constitució per articular una nació de nacions amb respecte per a les diverses nacionalitats de l'Estat i per a la nacionalitat espanyola sense que hi haja cap per damunt ni per baix d'altres.

Iron Maiden

Vallada Lan Party

Hola, vos envie el misatge per si voleu publicar una noticia comentant que s´esta preparant este any un altra vegada la Vallada lan party, aqueste any sera la segona edició, y encara que encara no esta tot tancat y preparat, ya estan algunes coses clares.

Te faig un resum del que tinguem preparat de moment, per si vols comentar-ho.

Es celebrarà en la casa de la cultura en la part de dalt, els dies 28 y 29 de Agost, la inscripció sera gratuita, y haurà tornejos de futbol en XBOX 360, y torneig en PC de Counter Strike y Age of Empires 2. Els premis dels tornejos seràn una XBOX 360 per al torneig de futbol, una altra XBOX 360 per al torneig de Counter Strike y una TV 19" HD per al torneig de Age of Empires 2.
El disabte per la nit en principi estarà tota la nit oberta, y se celebraràn partides de Poker, y al final una competició de Poker amb els millors y de premi un maletí de Poker. També s´està parlant de preparar al mateix temps partides d´escacs, pero açó no està confirmat. Y per als visitants y espectadors estaran instalades les dos XBOX 360 y tal vegada una Wii per a que la gent puga jugar.

http://valladalp.blogspot.com/

Así te pase la direcció del blog que hem creat per a les inscripcións y per a que estiga informada la gent, encara no està acabat, pero en poc de temps esperem tindrelo preparat.

valla amb la seleccio espanyola

drak propose que el segon dia de bou en corda tot el que puga es pose una samarreta o camiseta de color roig en homenatge a la seleccio espanyola paseu- ho a tots el vallains i forasters gracies MAREA ROJA

Coses de la tècnica

Per problemes tècnics no em pogut publicar els missatges que s'adreçaven al correu de valladacity. Hi han correus que anuncien events que ja han passat, pel que ja no cal publicar-ho, com la Volta a Peu o la II Trobada de Col·lectius Socials de La Costera. Us demanem disculpes i intentarem que no torne a passar.

L'equip de Valladacity

dimecres, 21 de juliol de 2010

Oci i cultura per a tota la família.



    
      Molt prompte Montesa tornarà a reviure el seu gloriós passat medieval.
     Que no t'ho conten.

Les parets conten el que callen els telediaris?


Els “graffitis” tenen milers d’anys d’existència. Els romans ja escrivien per les parets desitjos, voluntats, agraïments als deus però també ocurrències, missatges eròtics o amorosos, anuncis comercials, insults i, fins i tot, cites d’autors clàssics, com s’ha pogut documentar als més de deu mil “graffitis” de Pompeia.

Més recentment és a partir dels anys seixanta que apareixen pintades amb contingut reivindicatiu i crític amb el poder. Sense llibertat d’expressió, amb una censura que no deixava escletxa per on manifestar la falta de llibertat, les parets foren el mitjà per a comunicar les consignes polítiques i convocatòries per a les mobilitzacions. La democràcia i la suposada llibertat d’expressió han acabat amb aquesta pràctica.

Heu vist el que fan els grafiters d’ara? Dibuixen mots o noms amb formes, volums i colors, de vegades cridaners i decoratius, però amb absència total de crítica. Son uns ciutadans tan ben educats que no protesten. Es limitem a decorar parets. I si hi ha algú que se’n surt, dient a les parets el que sent i no pot dir enlloc, arriba de seguida la brigada de neteja i fa desaparèixer a l’instant la “brutícia” de la paret. Només es permet que hi hagen pintades en llocs determinats i sense cap crítica. Les altres desapareixen a l’endemà de fer-les.

Però també retiren les fotografies molestes de les exposicions o amenacen als autors i actors d’obres de teatre crítiques. La pulcritud de les parets mostra la resignació social. Amb diners públics els polítics en el poder blanquegen qualsevol crítica que puga aparèixer a les parets... i als diaris, i a la televisió, i a les ràdios, i...

Iron Maiden

dimarts, 20 de juliol de 2010

Una emotiva cerimonia.

  
       Paco i jo formem part de la segona família que componguem els companys de treball. Hem treballat molt de temps colze a colze, per la qual cosa hem compatit bons i mals moments, emocions i sentiments, ens hem ajuntat en soterrars i altres celebracions, sent el seu casament un més de tants.



     Paco el fill de Fina la Roja s’ha casat amb Jessi la filla de Banyó. Este divendres passat estiguerem celebrant-ho a La Ramona en Almansa; amics, familiars, companys de treball, veïns... Tots compartiem l’alegria de la jove parella. Els pares molt contens i ilusionats, agraïren la presència del public assistent. Però sens dubte el més colpejats per l’emoció foren els amics i les amigues de la parella.


     En l’esglèsia fou Marta la que s’encarregà de llegir un text dedicat a la nuvia expressant el que havia sigut per a elles ser amigues de la Jessi. Fou un moment molt emotiu per a tots en especial per a les amigues. Els amics llevat de Jorge que és el que es casa prompte estaven en la segona esglèsia gaudint de refrescs i alguna cervesa.

     En el convit tots lluïen un somriure de felicitat per l’esdeveniment, però el plat fort fou quan les amigues d’ella feren un repàs de la vida de Jessi en imatges. Una projecció fotogràfica amb una emotiva música mostrava moments crucials de la seua vida com la comunió o l’any que foren festeres. Xicotets moments compartits que han anat componguent el quadre de la vida de la protagonista i les amigues que sempre han estat al seu costat.


     Acabada la projecció vaig parlar amb un amic de Paco.


     -Paco és el primer amic que es casa...


     El seu rostre denotava certa nostàlgia... Havia viatjat al passat recordant aquells temps en els que anàven amb les bicicletes al riu a peixcar, després de més majors les primeres eixides nocturnes i les vesprades de diumenge en les casetes. Ara el temps havia passat i ja eren adults, era l’hora de començar a anar assolint obligacions i deures. Paco amb el casament havia donat un pas cap a una nova vida per formar una familia i este amic en qüestió es veia en un periode de temps incert en la mateixa situació. Alegria per la celebració i melàngia pels temps passats es barrejaven en el cor dels amics i amigues.

     A poc a poc, avançava la nit entre cançó i canço de l’orquestra al temps que la gent anava anant-se’n i desitjant-los el millor als nuvis, ara a mí sols em resta des de estes línees desitjar-los molta felicitat, que al cap i a la fí eixe és l’objectiu de la vida, ser feliç.



divendres, 16 de juliol de 2010

Els dinosaures ja estan entre nosaltres.

  


   
  Els dinosaures de nou estan entre nosaltres!! No, no s'asusteu, ací a Vallada no vindran, però si vols vore'ls en companyia de la teua família, no dubtes mirar en està adreça de correu http://www.cac.es/prensa/noticia/?contentId=115451

Els bombers de Vallada

Hola, vos envie este video pa que tots vegen el que fem asi al cos de bombers de Vallada



XV

dijous, 15 de juliol de 2010

Opinió pública vs. opinió publicada

Vivim l’època de la comunicació. Els mitjans ens fan arribar les noticies ocorregudes al racó més amagat del món de forma immediata. La radio, la televisió i els diaris ens inunden d’informació. Hi ha mitjans que defensen unes opcions polítiques, econòmiques i culturals i altres que defensen posicions diferents. Amb les expressions artístiques passa el mateix. La música, especialment, es difon amb rapidesa i escoltem una i altra vegada les cançons d’èxit. Però tots passen per un filtre on es queda retinguda la crítica a un sistema social i econòmic que deixa molt que desitjar.

Escolte per la radio una entrevista al ex membre del grup de pop-rock La Cabra Mecànica conegut per l’alies “Lichis”. La locutora pregunta on són els autors i les cançons reivindicatives, les que critiques, que no apareixen enlloc. És que ja no hi ha? I “Lichis” contesta que sí, hi ha cançó rebel, i molta, però estan als calaixos de les ràdios i les televisions d’on no les deixen eixir.

És veritat que hi ha llibertat d’expressió. Cadascú pot dir el que vullga. Però el que interessa als poderosos pot escoltar-se per tot arreu mallant-nos les orelles, mentre que, el que no els interessa no arriba a sortir d’un cercle molt limitat. El sistema de llibertats que tenim deixa en mans privades, es a dir, en mans dels poderosos que tenen diners per a controlar-ho tot, elements bàsics com la lliure circulació d’idees i expressions artístiques.

Als anys setanta el gautxo Jorge Cafrune cantava en “Coplas del payador perseguido”:
“si uno canta coplas de amor, de potros de domador,
del cielo y de las estrellas
dicen que cosa más bella, si canta que es un primor!

pero si uno, como Fierro, por ahí se larga opinando
el pobre se va acercando con las orejas alertas
y el rico vicha la puerta y se aleja reculando”

Al segle XXI el “rico” ja no recula, deixa que cante el que li done la gana i es limita a no difondre el missatge incòmode per als seus interessos perquè, el ric, controla les xarxes comercials i de difusió. Així es desactiven elements que, com la cançó, esdevenen bàsics per a criticar i jutjar els defectes de la societat i la injustícia social. La cultura i la informació, així utilitzades, es converteixen en pura propaganda per a “vendre”, entre les classes populars, els interessos dels poderosos.

Internet és, de moment, l’única finestra per on es poden difondre idees, i expressar-se amb llibertat, aquelles que no interessen als poderosos però són vitals per als treballadors. Per això cal escampar el més amplament possible tot allò que ens parega que paga la pena de fer-ho. Cal fer ressò especialment d’allò que no sol aparèixer als mitjans de comunicació que intenten, i aconsegueixen, donar forma a l’opinió pública. Sovint, per a tindre una opinió pública crítica i amb capacitat de judici, cal passar de llarg de l’opinió publicada.

Iron Maiden

dimecres, 14 de juliol de 2010

La dansà, cant i ball del poble.


La present entrada no pretén ser més que una, diguem-ne, incitació. Segons la definició, incitar vol dir:
"Moure vivament a fer una cosa".
Bé, en aquest cas, es tracta més aïnes de reprendre-la de bell nou. I la cosa és que la gent del poble torne a participar en un dels actes que anys enrere era un dels més importants de les nostres festes:
La dansà.

Ací no entraré a valorar el fet pel qual un poble dedica un monument a un acte (cosa que ni els mateixos bous s'han guanyat, i mira que agosades...) i pocs anys després desaparega de la programació festiva.

El monòlit és en ell mateix una autèntica joia, escrit en valencià, sense errades ortogràfiques, en una època en la qual la nostra llengua no estava massa valorada i amb un lema tan encertat.

el monòlit

Actualment, l'ajuntament contracta un grup de danses per tal de fer una cosa de la qual abans el poble era el protagonista. No sé, què pensaríeu, si pel que fóra, el personal no eixira als bous i l'ajuntament contractara a retalladors forasters quedant-se la gent mirant des de les barreres?.
No tindria cap mania als retalladors ni tampoc contra el mateix ajuntament, ja que el que intenta és que no es perda un acte tan significat.

Doncs això ha passat amb les danses. I jo no li tinc quimera ni a l'ajuntament ni als balladors que lloga. Amb alguns d'ells tinc molta amistat, ja que ens trobem sovint pels pobles de la contornà en una dansà o altra, fent mostra del que vos demane ara, la participació popular. Aclarisc, el que tampoc demane a l'ajuntament que deixe de contractar ningú, que ells saben ballar moltes més coses i poden fer bons espectacles, o també ensenyar als que no saben, però del que estem parlant ara és d'un acte totalment popular i participatiu, i
en el programa de festes, es demana això, que la gent torne a eixir a ballar.
L'estiu passat, parlant amb membres del grup, es va organitzar una reunió a la plaça de la Pau, i després de fer els corresponents bandos, no va acudir ningú del poble, igual no els va sentir ningú, però els que hi estàvem vam aprofitar per repassar i al final vam tindre públic i tot.
Després de la resposta local, es van convidar balladors de fora, decidint no vestir-se a la manera tradicional per tal de fer-ho més obert, pràctic i espontani, fent veure a la gent del poble, que les danses podien tornar a ser participatives i si no s'animaven eixa mateixa nit, que per a l'any següent s'ho plantejaren.
A la crida van vindre balladors d'Énguera, Canals, La Llosa de Ranes, Xàtiva, Llocnou d'En Fenollet, Manuel, Picassent, Alfarb, Sueca, Zucaina i fins i tot gent de Bilbao i algú em perdonarà si m'he l'he deixat, total més de cinquanta persones.

(foto de l'assaig previ)

L'acte va ser tot un èxit, tant pels comentaris del públic, com pel què vàrem disfrutar els participants.
De fet volen repetir enguany. Una de les coses que més va sobtar als forasters, era que la gent del poble coneixia si les passaetes eren del poble o no, demostrant que encara hi ha molta gent al poble que sap ballar, el problema és que no ballen.
Per tal de participar, no s'espanteu, no cal saber massa coses, que cadascú pot complicar-ho segons crega i puga.

Que si no més feu el pas pla, correcte,
si balleu ni que siga una passaeta, perfecte,
i si en sabeu més i damunt toqueu les postisses impresionant!
En les danses, cada parella balla el que sap, independentment de la resta de parelles, ara bé, que els dos facen el mateix, i tots, això sí, s'ho passen bé!
De moment, no cal que es calfeu el cap amb la vestimenta
, més endavant ja voreu que voleu fer, així és que no vos val eixa escusa!
Ja estem al cor del mes de juliol i falta una mesaeta per entrar de ple en les festes d'agost. I clar, no hi ha massa temps per als que comencen de zero, però encara s'arriba a hora, i els que ja saben, tenen temps per repassar i també per ensenyar els que vulguen aprendre.

Fragment de la portada del programa de festes de 1949



Animeu-vos!!,
feu-ho per vosaltres i per la recuperació de la nostra cultura local.

Paco GB

dimarts, 13 de juliol de 2010

Nou bloc a Vallada: Pedro Sucias, personal trainer


Ens comuniquen que tenim un nou bloc al poble.
Ja sabeu, podreu llegir totes les seues actualitzacions a l'apartat corresponent en la part inferior del nostre bloc.

Gràcies per comunicar-nos-ho.

I will survive

Desde fa uns dies estic rumiant la "oportunitat" de publicar aquesta entrada, temes com els camps d'extermini son sempre examinats desde una perspectiva tràgica i seriosa, com per altra part mereixen, així que un video com aquest pot moure al debat sobre la necesària solemnitat de la memòria hitórica, i per què no, recordar-nos que entre nosaltres també viuen SUPER-vivents de camps de concentració i presons franquistes, que si molts estem acì ara es per que ells lluitaren per no deixar la vida en una cuneta o en un paretó.
El debat i la confrontació dels diferents pareixers i pensaments enriqueix al home i a les seues ideies.
Despues de pensar-ho molt jo crec que aques gest es algo alliberador i necesari per la familia, no hi ha burla ni meinspreu pel dolor que ha passat sinó més aviat goig pel fet d'haver vençut un règim criminal i crear una familia capaç de recordar l'horror, agrair la lluita i celebrar la victòria del seu avi.
Crec que fan be, molt be a més a més, i crec que no es prou plorar els morts també es necesari ballar amb els vius.

Per a quant un ballet al VALLE DE LOS CAIDOS, a SAN MIQUEL DELS REIS, a els centenars de foses comunes d'aquest país?

Ballem pels que poden dir encara JO SOC AQUÍ,AMB ELS MEUS.

Superviviente del Holocausto bailando I Will Survire

No t'agrada la música?

Hola a tots;
L'altre dia, vaig tindre una conversa amb una xica del poble un tant peculiar (la conversa, no la xica...)


Aquesta xica es va ficar a parlar-me d'una cançò d'un tal Manu Carrasco... que si tal, que si qual... i jo, inocent, li vaig dir que no la coneixia, ni la cançò, ni el tal Manu Carrasco...
La xica es va quedar blanca per moments.... 


- "No conoces a Manu Carrascooo??"
- "No"
Li vaig dir jo...
- "Es que no te gusta la música??"
Em va preguntar ella...


Ací es va acabar la conversa... Estava clar que entre nosaltres dos, ja no hi havia més què parlar... al menys, de música.
_____________________________________________________________
Aquesta entrada, no va dedicada a aquella gent què pensa que més enllà de Manu Carrasco (Alejandro Sanz, Bisbal, Bustamante, "La oreja de Morfeo",  i tota la peixca...), no hi existeix més música... 
Aquesta entrada no va dedicada a aquella gent que et mira raro quant et veu sentint música instrumental "on ningú canta", música on no es parla de "el amor de mi vida" i "que felices seremos los dos", música de melenuts i gent extranya...


Aquesta entrada va dedicada a la gent que pensa que seria impossible viure sense música, que valora als grups què componen la seua pròpia música i lletra (i no aquells que són pura fatxada i es forren a costa del treball d'altres), que valoren als grups que s'alcen contra el sistema establert, amb lletres carregades de temàtiques diverses, i com no de crítica social... alternatius, experimentals, grups què s'alcen contra les normes establertes per la SGAE publicant els seus treballs baix llicència Creative Commons amb lliure difusió dels seus treballs a la web.


Des de que tinc ús de memòria, sempre he sentit música... Primer als vinils de mon pare, amb Bob Marley, Beatles, Rainbow, Deep Purble, Pink Floyd... i amb Pink Floyd es va obrir davant meu el magnífic món del Rock Progressiu...
Però fa relativament molt poc, que vaig descobrir la música en valencià, i entre tots els grups, a un que m'ha sorprés molt gratament, per la força i frescura que desprenen, experimentals, atrevits a no poder més...


Es tracta de Orxata Sound System, un grup valencià 100%, del que vos volia mostrar dos cançons que vos animaran a començar l'estiu amb forces i alegria.


‘Orxata Sound System’ es una mezcla de drum n bass, jungle, electro, rap, dub, IDM, reggae y el canto tradicional valenciano. Música de contrastes:global como el arroz y local como la paella, urbanocomo las naves industriales y rural como la lechuga (o la chufa), sonidos electrónicos como los que inventa un sintetizador y sonidos orgánicos como los que imagina el magnífico trompetista del grupo, Natxo Jiménez. Para resumir, ‘Orxata Sound System’ prefiere etiquetar su estilo como post-bakalao, un post-bakalao aderezado con letras tremendamente reivindicativas que desentonan con el clásico apellido Sound System, ya que Orxata encajaría mejor con Sound ANTI-System"


Per saber més sobre aquest grup, visiteu aquest link. i aquest.
Per descarregar-se la seua música (legalment), visiteu aquest link.


Doneu-li veu!



Lletra: 

Amor, me la fiques mor,
more and more,
and more mor, amor
me la fiques more mor
ta bo, ta bo

mamprén la brega, la col·lega aplega tard
este merquetengue me partix per la meitat
jamelga austerritja, lliri entre cards
ton pare té terreno, ja te tinc catà
guaratxa, pelroja, xiringuito platja
arenga la bullanga que la xona raja
no sigues estreta, la vida tapreta,
a la biblioteca, virgo Vicenteta

tu eres pa mi,
com la latència pa lstreaming
tu eres pa mi,
les experiències més bizarres
tu eres pa mi,
el que no té flow ni feeling
tu eres pa este carro
la mula de barres

controla els ese eme eses que menvies
no sé per què encara tu de mi te fies
quan traus pitrera dos faenes tens
me dilata el tema, me provoca estrés
ja no fem res del que penjàvem al Youporn
a mi em va lSM com li anava al Foucault
anticiclons i hormones, repreciosor
don no nhi ha no se pot traure, mi amol

tu eres pa mi,
com la latència pa lstreaming
tu eres pa mi,
les experiències més bizarres
tu eres pa mi,
el que no té flow ni feeling
tu eres pa este carro
la mula de barres

Amor, me la fiques mor,
more and more,
and more mor, amor
me la fiques more mor
ta bo, ta bo

amb el piu que trenca armeles,
creïlles, tomaques i cebes,
guaiabes, morangos, cocobongo,
tanga i tongo, yo quito yo pongo

i mos empastrem
per la bullatera
i el cau fa olor
a suor, a pelea
bambo no mambo
rogle de caldera
surrianda en flor
ja ve la primavera

bala baladre
thas llançat a perdre
hedge found, not found
vas a setembre
cacau en corfa
quina pin-up
a lA lbufera
ballant mash-up

tu eres pa mi,
com la latència pa lstreaming
tu eres pa mi,
les experiències més bizarres
tu eres pa mi,
el que no té flow ni feeling
tu eres pa este carro
la mula de barres

Amor, me la fiques mor,
more and more,
and more mor, amor
me la fiques more mor
ta bo, ta bo






Lletres:


l'altre dia, sopant a la fresca a la lluna de valència,

vam tornar a l'essència de quan érem menuts,

aquells instants perduts de la moderna efervescència...


Trobãors amagats, llaurãors sermonejant...
amics de la carxofa, mirant endavant:
rizomes cibermediterranis, no de llevant!
Sóc un xic fadrí que per avorriment vos parla,
qu'arriba al llit amb ganes d'abraçar-la...
...a la paraula; la que organitza la protesta,
i bé està saber si algú contesta contra esta festa:
a qui molesta, politícians sense testa!? Dic:
arrima't ací al meu costat; sí, mon amic,
amb l'mc drut, domãor de fulls i bolis Bic,
donaré conversa i tu xamos, estamos?
La penya que la mou ara levanta las manos!

Xiqueta, vols una copa'… l'Amèrica?
Doncs vine a la ciutat de València el 2007:
ací, entre autopistes i tanta gentola,
els paguem els vicis a la jet set de les revistes.
Merda va de baixãeta i s'ha feta gran la bola:
estem de dol a la vora de la mar desfeta,
senyors de corbateta massa benefici net;
de fet, sent un calfred quan pense en fotre'ls el primer tret!

Anem aguantant la crisi de la terra crítica,
l'agua para tontos, el vozarrón de Rita;
caminem per avingudes vingudes del no res,
mos encollim de muscles pâ combatre la penúria:
Foc a la Ciutat de les Arts i les Ciències!
Foc a les regates, foc al patriarcat!!
Foc a l'ex ciutat del Túria esclava del mercat!!!
Foc a su puta madre i llarga vida al R.A.P!

dilluns, 12 de juliol de 2010

Oci per a tota la familia.

    
     Molt prompte...
     Molt prop...
     El compte enrere ha començat.
     Que no t'ho conten!

Vallada Femení Club de Futbol informa:


Hola a tots i a totes;
Vos informem de que el Vallada Femení C.F. ja ha començat la pretemporada.
L'entrenador d'aquest any es Caxo.
Prompte posaran a la venda els passes del proper any.
Ademés, la nit de les paelles, en festes, el Vallada Femení C.F. posarà la barra de beguda per a eixa nit.

Esperem la vostra participació i suport.

Atentament, el Vallada Femení C.F.

diumenge, 11 de juliol de 2010

Un visitant dolent


Podria parèixer que l’ús d’insecticides a l’agricultura a sigut de tota la vida però ens sorprendrà saber que només després de la Segona Guerra Mundial es va generalitzar el seu ús. El DDT, un dels primers pesticides de síntesi, va ser descobert en 1939 i es va fer popular en ser utilitzat pels militars nord-americans durant la guerra. L’utilitzaven per a combatre paràsits i insectes que transmetien infermetats tropicals com paludisme, febre groga i altres.

Però el DDT i altres substàncies insecticides d’ús agrícola no maten sols les plagues, sinó que acaben amb moltes altres espècies de l’ecosistema: insectes, abelles, pardalets, cucs, etc. A més les plagues van generant resistències als productes tòxics que contaminen el medi i no acaben amb les plagues. El DDT ja fa mols anys que s’ha prohibit pel seu efecte acumulatiu (viatja al través de la cadena tròfica i acaba sent ingerit pels humans) però molts altres productes tòxics segueixen utilitzan-se, no sempre seguint les recomanacions de fabricants i autoritats, fent estralls al medi ambient.

Paradoxalment l’ús d’insecticides pot produir plagues d’insectes, que es mantenien en poblacions molt baixes i no eren cap problema, al eliminar el seus depredadors naturals. Una cosa així ha d’haver passat amb un visitant molest i indesitjable al nostre territori, abans quasi inexistent i ara present a tot arreu: la mosca negra.

Són mosquetes menudes de 2 a 6 mm de color grisós fosc. Un simúlid que viu a prop de l’aigua neta i oxigenada, on es desenvolupen les larves fixades a les pedres i a la vegetació. És d’hàbits diürns, especialment actives a primera i última hora del dia però poden atacar a qualsevol hora. Generalment s’alimenten de vegetals, però les femelles són hematòfagues, es a dir, poden mossegar a les persones o als animals per a xuclar la sang buscant una bona aportació nutricional per a la posta d’ous i el seu desenvolupament.

La mosca negra no pica com el mosquit sinó que mossega, trenca la pell i fa sang. Al mateix temps injecta un anestèsic, un vasodilatador i un anticoagulant, per la qual cosa no ens adonem de la mossegada fins que passa una estona. Després es produeix irritació i inflamació, al voltant del punt vermell de la mossegada, acompanyat de picor intensa i desfici. Al ser una ferida oberta és pot infectar amb facilitat. Les mossegades d’aquest insecte no són perilloses però són molt molestes i duren uns quants dies. La millor manera de prevenir l’atac és cobrir-se el més possible i utilitzar repel•lents de insectes.

En els últims anys, amb la millora de la depuració i l’ampliació del regadiu, s’ha ampliat la superfície idònia per a la seu reproducció. El diari Levante arreplegava el 29 de juny la noticia de l’arribada de la mosca negra a Ontinyent i Agullent. Fins ara només s’havia detectat a les conques dels rius Canyoles i Albaida. En zones de cultiu i d’estiueig de Xàtiva i la Ribera Alta han sigut i són un greu problema.

Al nostre poble també fa uns pocs anys que la patim, encara que no com a plaga. El problema és que, amb l’any plujós que tenim i les altes temperatures, pot arribar a ser un problema important per a la gent del camp, per als que van a cremar colesterol pels camins i per als que van a les casetes a nadar en les bases. És un insecte molt xicotet però que ens pot amargar el dia... o la setmana.

Iron Maiden

divendres, 9 de juliol de 2010

Venda de pases per a la nova temporada de Futbol.


Ens han enviat el següent:

"hola a tots , com supose que ya sabreu el nou entrenador de vallada cf e Juanma , esperem desde la directiva del valla , el apollo de tot el poble , apartir de hui es posen a la venda els pases per a la proxima temporada , esperem desde la directiva que adquiriu tots el pase per a vore a l'equip que representa al nostre poble per tot arreu AMUNT VALLADA"

Queja sobre la situación de los contenedores de mi calle


Hola, me gustaria quejarme sobre la situación de los contenedores que tenemos cerca de donde vivo.
A parte de que el sistema de recogidas de envases y cartón es bastante lento, el estado de los contenedores es lamentable.
El contenedor de orgánicos, está sin tapa y el contenedor de papel... bueno... lo podeis ver vosotros mismos, es todo óxido y está destrozado (partido por la mitad, con varias láminas de metal retorcidas y algún que otro arreglo con soldaduras...). Todo esto desde hace más de un año...
Os envio una foto para que veais que no exagero y bueno... siempre podeis pasar a verlo...
Aunque el Ayuntamiento no lo haya pensado, la mia, también es una calle muy concurrida para ir a la zona de las ermitas, donde los contenedores no solo estan en perfecto estado, si no que estan forrados con madera para que perjudicar la vista del turista...

Yo no soy TURISTA, soy un Valladino y no por ello mi voz debe tener menos peso que la de los que nos visitan.

Como ya han dicho en una entrada anterior: Aparentar, aparentar! (Que en el pueblo me voy a xx-gar).

Qué debería hacerse para salir de la crisis y qué no se hace

Article publicat per Vicenç Navarro a la revista digital SISTEMA, 9 de juliol de 2010

Aquest article està dividit en tres parts. A la primera s’indica què és el que s’hauria de fer per sortir de la crisi a la UE. La segona part inclou una descripció del que està passant a la UE, i en el tercera part, un anàlisi del perquè el que s’hauria de fer no s’està fent.

LO QUE DEBERÍA HACERSE
Existe hoy en el mundo un grave problema. La tasa de crecimiento económico de EEUU y de la Unión Europea (UE) -que representan la mitad de la economía mundial- ha descendido de una manera muy notable. En realidad, ambos continentes tuvieron, incluso, un crecimiento negativo del cual se están recuperando muy lentamente, primero EEUU y ahora los países de la UE-15. El crecimiento en este último grupo de países es muy bajo, bastante menor que el de EEUU, aunque éste tampoco puede echar campanas al vuelo todavía. En Mayo se crearon sólo 20.000 nuevos puestos de trabajo en EE.UU., comparados con los 217.000 del mes anterior. En cambio, varios países en vías de desarrollo están creciendo de una manera muy acentuada, y el que más crece es China, nada menos que un 8,7% al año (en 2009). China, pues, es el que crece más y muy por detrás está EEUU, y bastante más atrás está la UE. ¿Por qué este gradiente de crecimiento? La respuesta es fácil de ver y tiene dos componentes. Uno es el estímulo económico y la forma en que se está realizando tal estímulo. China se gastó el 8% del PIB en inversiones públicas encaminadas a crear empleo. EEUU un 5%, con un tipo de estímulo que favoreció la creación de empleo público y privado. En cambio, en la UE el estímulo fue mucho menor (2,3% del PIB) y consistió predominantemente en rebajas de impuestos que tienen escaso impacto en la creación de empleo. En EEUU, voces influyentes como la del consejero económico del presidente Obama, el Sr. Larry Summers, están pidiendo ahora un segundo estímulo de 200.000 millones de dólares (los sindicatos –AFL.CIO- están pidiendo 400.000 millones de dólares). En la UE, en cambio (aunque sea difícil de creer), se está reduciendo el gasto público, lo cual es una larga nota de suicidio económico. Pero como las economías no mueren (es decir, no se colapsan), a no ser que alguna fuerza las empuje para que se caigan y sean sustituidas por otro sistema (lo cual no es probable que suceda), entonces lo que probablemente ocurrirá es que crecerán muy poco con un sacrificio generalizado entre las clases populares. Por cierto, es posible que esto ocurra también en muchos países presionados por el FMI, el mayor portavoz neoliberal, que está imponiendo recortes muy sustanciales de los gastos públicos, condenando –como lo denuncia un informe reciente de UNICEF- a la miseria a aquellos países (ver la segunda parte de este artículo).
El otro componente de la respuesta es que el grado de recuperación de un país depende del grado de control que el estado tenga sobre el capital financiero. A mayor control, mayor recuperación. El estado chino controla el sector financiero, mientras que en la UE, es al revés, el sector financiero parece controlar los estados. Lo que debiera hacerse es que el estado controlara al sector financiero. Sin que ello ocurra, es difícil predecir una rápida recuperación.
Lo que estoy diciendo es obvio, pero que sea obvio no es garantía de que se haga, pues hacerlo implica una voluntad política de enfrentarse al capital financiero, que es a lo que los políticos de la UE no se atreven. En su lugar, sacan agallas y se enfrentan con los más débiles. Lo que Joseph Stiglitz ha definido como enfermiza obsesión europea con los mercados laborales, quiere decir que el capital financiero continúa muy fuerte y el mundo del trabajo continúa muy débil en los países de la UE. Ahora bien, tales reformas no tendrán ningún impacto sobre la disminución del empleo -el mayor problema de la UE-. Todo lo contrario, lo perjudicarán.

LO QUE REALMENTE ESTÁ OCURRIENDO EN LA UE
Estamos viendo que en España y en la Unión Europea se están desarrollando las políticas neoliberales que los grandes grupos empresariales y financieros han deseado que se realizaran durante muchos años y que, ahora, aprovechando la crisis (que las empresas financieras crearon), están presionando a los estados para que éstos las impongan a las clases populares. La “crisis” es la excusa para, por fin, poder reducir el estado del bienestar y desregular los mercados de trabajo y, con ello, debilitar a los sindicatos, y así conseguir una disminución de los salarios. Para alcanzar lo primero –la reducción del estado del bienestar- se está utilizando el argumento de la disciplina fiscal, que para ellos significa la eliminación del déficit fiscal del estado y la disminución de su deuda pública a base de reducir el gasto público (incluyendo el gasto público social). Para alcanzar lo segundo (debilitar los sindicatos y bajar los salarios), se subraya la necesidad de aumentar la competitividad a fin de poder estimular la economía mediante las exportaciones de los productos nacionales. En este esquema, las voces neoliberales –que solían utilizar a Estados Unidos como su punto de referencia- ahora toman a Alemania como modelo, presionando para que los países de la UE copien sus medidas. En aquel país, las rentas del trabajo han disminuido muy acentuadamente a costa de un exuberante crecimiento de las rentas del capital, basadas en la banca y en las empresas exportadoras.
Estas medidas neoliberales se presentan como necesarias para salir de la crisis. Sin ellas, supuestamente, los países de la UE –incluyendo España- no saldrán de la crisis en la que se encuentran. Es importante ser consciente de que las mismas voces neoliberales utilizaron los mismos argumentos antes de que se presentara la crisis. Si leen, como yo hago, los documentos del Fondo Monetario Internacional, del Banco Central Europeo y del Banco de España, así como los informes de la OCDE y de la patronal española, verán que estas recetas neoliberales se han estado implementando desde los años ochenta. Sus documentos son extremadamente previsibles. Leído uno, leídos todos. Todos han estado diciendo lo mismo. El último documento es un informe del Deutsche Bundesbank que no tiene desperdicio. Dice que, a no ser que tales políticas se apliquen, la economía europea se hundirá. Y promueven, una vez más, las políticas neoliberales, con el respaldo del FMI. Parece que, por fin, lo han conseguido.

LAS CONSECUENCIAS POLÍTICAS DEL FMI Y DE LA UE
La Unión Europea –dominada por la banca alemana y la banca de los otros países del centro de la UE-15-, asistida por el Fondo Monetario Internacional, ya ha estado aplicando estas políticas desde hace años en los países bálticos como condición para ser admitidos en la eurozona. Los resultados han sido desastrosos. Se calcula que el PIB de estos países se reducirá un 20% desde que tales reformas se iniciaron en 2007. Ningún país (desde que EEUU perdió el 25% de su PIB durante la Gran Depresión) ha experimentado una situación semejante. El FMI asume con excesivo optimismo y falta de realismo que tales economías se recuperarán. Pero incluso utilizando sus proyecciones, reconocen que en Lituania el PIB será en 2014 un 7,1% más bajo que el del año 2007; en Estonia un 9,1%; y en Letonia un 14%. Mientras, en todos ellos el desempleo se ha disparado y está entre el 15% y el 20%. Estas recetas, por cierto, han dado siempre los mismos resultados en todos los países en que se han llevado a cabo. Latinoamérica es el continente que más las ha sufrido como consecuencia de que el FMI impuso sus recetas a un gran número de países, siendo los casos más conocidos los de Argentina y Bolivia. En aquellos países la intervención del FMI determinó un descenso del PIB y un aumento espectacular de la pobreza. En realidad, estos casos son ejemplo de políticas enormemente impopulares, por ser dañinas para los intereses de las clases populares, siendo a la vez, sumamente ineficientes. De ahí el enorme desprestigio del FMI (que llegó a cuestionarse incluso el valor de su permanencia) y el surgimiento de gobiernos de izquierda, que prácticamente expulsaron al FMI de sus países. Argentina, con el gobierno Kirchner en 2001, cambió radicalmente sus políticas económicas, abandonando las políticas neoliberales del FMI, y en lugar del desastre que el FMI había vaticinado, después de seis meses desde el inicio de políticas keynesianas, creció un 9% durante los siguientes seis años. En 2008 la economía argentina había crecido enormemente, habiendo aumentado su tamaño un tercio de su volumen.
Una situación semejante ocurrió en Bolivia, donde el gobierno Morales cambió radicalmente de políticas, pasando de políticas neoliberales a políticas tradicionalmente expansivas de gasto público, nacionalizando a la vez el gas y el petróleo. Bolivia es hoy uno de los países con mayor crecimiento en América Latina.
¿Por qué estas políticas neoliberales tan nocivas continúan proponiéndose? La explicación que se ha dado con mayor frecuencia es la persistencia de un dogma –el dogma neoliberal reproducido en el Consenso de Washington y su versión europea, el Consenso de Bruselas- en los forums financieros y las instituciones políticas que influencia. Pero la pregunta que debe hacerse es por qué esta ideología continúa promoviéndose. Y la respuesta es obvia. Estas políticas se continúan implementando porque sirven a los intereses de las clases financieras y empresariales. El hecho de que consideren que la reducción del déficit y de la deuda es el objetivo más importante de sus políticas es porque la reducción de la protección social y el elevado desempleo debilita enormemente a la clase trabajadora, y les refuerza a ellos, aumentando sus beneficios. Como consecuencia de las políticas neoliberales, las rentas del capital han aumentado alcanzando niveles sin precedentes y las rentas del trabajo han descendido. Y esto es lo que cuenta para ellos. Todo lo demás es secundario.
Pero para poder hacerlo, necesitan presentar tal práctica como necesaria, siendo asistidos en esta labor por instituciones neoliberales que configuran la sabiduría convencional económica, promovida en la mayoría de medios de información y persuasión, ocultando a la vez realidades bochornosas que muestran no sólo sus incompetencias sino también sus incoherencias. El FMI, que está imponiendo a los países enormes sacrificios salariales y grandes reducciones de los beneficios sociales (tales como retrasar la edad de jubilación) paga a sus funcionarios salarios astronómicos (a pesar de sus claras deficiencias), permitiéndoles que se jubilen a los 51 años (si, lo ha leído correctamente, 51 años) pagándoles pensiones que sobrepasan los 100.000 dólares estadounidenses. No hace falta añadir más comentarios.

Font: http://www.vnavarro.org/?p=4471&lang=CA

dijous, 8 de juliol de 2010

No m'ensenyes la canya tant i ensenya'm a peixcar



És la primera vegada que faig ús d’aquest blog, encara que el visite prou sovint.

Per raons obvies no vaig a dir qui sóc, però simplement dir-vos que visc ací al poble i no tinc parella estable.

Este pasat cap de setmana he estat amb un xic, i la veritat tot i que tenia fama d’estar ben dotat, la relació per a mí no fou massa satisfactòria.

A totes les dones no ens agrada el mateix ni estem tallades amb el mateix patró alhora de mantindre relacions sexuals.

Hi ha un refrany que diu així: “A animal que menja gitat tira-li garbes”. O en este cas: “a dona multiorgàsmica ves fent-li...” Xe! Si ja has acabat tens altres recursos, fes-los servir.

Jo li recomanaria tant a ell com a qualssevol home la lectura d'este llibre

De Alicia Galloti, així com a totes les dones este altre de la mateixa autora.

Gaudiu del sexe, que al cap i a la fí és un joc... per a adults, però no deixa de ser un joc.

Gràcies per donar-me l’oportunitat d’expresar-me en este mitjà, i enhorabona per la idea del blog.

La XI Volta a peu a Vallada ja està ací!!!



El pròxim 24 de juliol es celebrarà al nostre poble la XI Volta a peu a Vallada.
Pugueu consultar totes les dades a la web que han dissenyat per a l'event.
Una web molt el·laborada, on podreu consultar entre altres, els distints recorreguts existents (aquest any per el casc antic del poble), la altimetria del a pobla, i inclús fer un donatiu.

Esperem que aquesta volta poc a poc adquirixca importància i arribe a ser un referent en el món de les carreres populars.
     Ese proper cap de setmana 10 i 11 de juliol a la Bastida de les Alcusses de Moixent, tindrà lloc la tercera jornada de portes obertes del poblat íber. Així com l'any passat l'entrada serà gratuita i inclou vista guiada, tallers per als més menuts i explicacions referents a les excavacions arqueològiques. Per a més informació feu clic ací.
     L'any passat els meus fills i jo gaudirem molt d'una vesprada diferent i divertida. Vos recomane que feu una visita. Ideal per a tota la família.

Anuncio del Ayuntamiento de Vallada sobre iniciación de expedientes de baja de oficio a los electores extranjeros no ENCSARP empadronados en este muni

BOP-VALENCIA:
Fecha Disposición:
07/07/2010
Fecha Publicación:
Órgano Emisor:
AYUNTAMIENTO DE VALLADA

Que iniciado expediente por este Ayuntamiento de baja de oficio en el Padrón Municipal de Habitantes, en virtud de lo dispuesto en el artículo 72 del Reglamento de Población y Demarcación Territorial de las Entidades Locales, previo pase al Consejo de Empadronamiento para su resolución, y habida cuenta del incumplimiento por los interesados de los requisitos establecidos en el artículo 54 del citado Reglamento, y no habiéndose podido practicar la notificación de manera personal, a cuantos figuran abajo relacionados, sirva el presente anuncio para ello, haciendo constar que contra esta presunción, los interesados podrán, en el plazo de 15 días, manifestar si están o no de acuerdo con la baja, pudiendo en este último caso, alegar y presentar los documentos y justificaciones que estimen pertinentes, al objeto de acreditar que es en este Municipio en el que residen el mayor número de días al año.

Lo que se hace público a los efectos oportunos, en el Boletín Oficial de la Provincia (B.O.P.) y en el tablón de anuncios de la Corporación municipal.

Vallada, a 28 de junio de 2010.-El secretario, V. Ricardo Martínez Sánchez.-El alcalde, Fernando Giner Giner.
___________________________________________________

Sona la Dipu: Per a Nosaltres també Sona recibe la visita de dos grupos de Vallada y Navarrés

La vicepresidenta del Área de Bienestar Social, Amparo Mora, ha presidido esta mañana el paso por la II edición de Sona la Dipu, per a nosaltres també sona, de dos grupos venidos desde los municipios de Vallada y Navarrés.

Mora, ha explicado que “esta iniciativa que tuvo el presidente Rus el pasado año es una prolongación de las visitas que realizaban los mayores de los municipios valencianos en unas jornadas de puertas abiertas para conocer la institución, y que era de justicia ampliarla a otros colectivos como el de las personas con algún tipo de discapacidad”.

Las visitas se desarrollan a lo largo de una jornada lúdica que incluye la visita a la sede central de la Diputación de Valencia, la actuación de un grupo de teatro de discapacitados en el Centre Cultural La Beneficiència y una comida para finalizar la jornada, y con ello lo que se pretende es “dedicarnos en estas jornadas a la personas que necesitan mayor dedicación, a la vez que se proporciona un respiro familiar y compartís un día de distracción”.

Por otra parte, la diputada de Bienestar Social ha hecho hincapié en la ilusión que tenía por volver a poner en marcha este plan provincial dado el overbooking de solicitudes por parte de asociaciones y ayuntamientos para participar en él.

Por último, Amparo Mora ha compartido con los responsables políticos de ambos municipios, Frutos Biosca, de Vallada, y las concejales Teresa Caballer y Estela Darocas, de Navarrés, que “hay que preocuparse y dedicarse mucho a estas personas porque son de lo mejor que tenemos en nuestros municipios”.

Font: http://www.newslacostera.com/sona-la-dipu-per-a-nosaltres-tambe-sona-recibe-la-visita-de-dos-grupos-de-vallada-y-navarres/