dimarts, 31 d’agost de 2010

VALLADA City: Quí som i què volem?

Per als que no heu accedit a l'apartat que teniu a la dreta, on deixem per escrit "Quí som i què volem?", vos ho deixem per escrit ací mateix, més que res per esclarir dubtes i acabar amb els possibles prejudicis que puga tindre la gent del poble:

Aquest és el blog de Vallada, un poble de la Costera on els seus habitants tenen molt que dir. Pretén ser un espai d'intercanvi d'opinions, informatiu i creador d'essers humans crítics i amb opinió pròpia, un espai dinàmic on tothom tinga cabuda, independentment de la seua condició.

L'equip de gent que forma el bloc està continuament modificant-se, canviant, augmentant, i és que ací, com ja hem dit, tothom és benvingut, de forma anònima o no, amb nick o amb el seu nom vertader. Si voleu participar de forma activa, i no sols amb els vostres comentaris, sols teniu que crear-vos un compte a gmail i solicitar que vos donem d'alta al sistema de creació d'entrades automàtic. La llibertat per publicar, serà absoluta.


Per altra banda, esclarir una vegada més que aquest blog no és partidari de cap moviment polític i està obert a qualsevol tipus d'article i d'opinió, sempre que aquesta es faja des de el respecte i estiga justificada i raonada com cal.
És per això que fem un cridament a tot aquell que tinga alguna cosa que dir, als valladins o al món sencer, per a que s'anime i faja ús d'aquesta nova eina: EL BLOC 2.0

Totes les llengües seràn benvingudes.

La forma de publicar serà la següent:

Si voleu publicar qualsevol article (opinió, notícia, comunicació de serveis, felicitació, crítica, queixa, fotografies, horaris, etc...), sols heu d'enviar-lo per correu electrònic a valladacity@gmail.com i de forma totalment anònima, es publicarà allò què heu escrit.
Si voleu opinar sobre una entrada publicada, sols teniu que fer click a botó de comentaris.
A la vegada, els articles publicats s'etiquetaran segons els seu contingut per a que la seua recerca siga més fàcil per a tots en un futur.

Per altra banda, a més de notícies i entrades relacionades amb el poble o les inquietuds de la gent de Vallada, a VALLADA City podreu trobar informació útil per a la gent del poble, com per exemple:
  • La predicció meteorològica al poble.
  • Telèfons d'interés.
  • Altres blocs de gent del poble.
  • Altres Webs valladines.
  • Enllaços interessants per a escoltar la ràdio, vore les últimes notícies, traductors, etc...
Tant si eres de fora com del poble, SIGUES BENVINGUT!

Es dona per finalitzada la temporada de venda de melons per part de Mansion

Ací teniu un resum en forma de video del què ha sigut la campanya melonera d'enguany:

Cal repensar les festes?

Els prohoms de la Revolució francesa, conscients de la gran habilitat demostrada pels capellans per utilitzar les formes de culte i les festes per a lligar els homes al seu domini, van intentar fer servir els mateixos mitjans per vincular els homes a la llibertat i les bones costums laiques amb la finalitat de fer conscients als ciutadans dels seus drets i obligacions. Però les idees revolucionaries, en expansió en tota Europa, toparen amb l'església espanyola que proclamà, amb èxit, el increïble i aberrant crit de “vivan las cadenas”.

Les festes passades fan honor a aquest crit contrarevolucionari. Lluny de gaudir de les festes populars i divertides d'un poble de ciutadans lliures en una societat democràtica i plural, hem vist el de sempre: les festes de tradició franquista on l'autoritarisme i exclusivisme catòlic es fa palés a cada activitat i la por a la lliure expressió política o ideològica ofega els tímids intents de crítica i oferta alternativa.

"la por a la lliure expressió política o ideològica ofega els tímids intents de crítica i oferta alternativa"

Unes festes basades, quasi en exclusiva, en les processons i el bous no són admissibles al segle XXI en una societat democràtica. Cal estimular el potencial creatiu local com el que s'ha aguaitat, al marge de les festes oficials, en l'intent de ballar les danses, en l'espectacle que va oferir Serra Grossa o en la deliciosa nit de jazz a l'ermita.

"Cal estimular el potencial creatiu local com el que s'ha aguaitat, al marge de les festes oficials, en l'intent de ballar les danses, en l'espectacle que va oferir Serra Grossa o en la deliciosa nit de jazz a l'ermita."

Pot ser cal repensar les festes tenint en compte que no tots són catòlics, fugint de falses tradicions imposades d'arrel franquista, fent festa popular i divertida potenciant la sociabilitat i la participació creativa sense barreres ideològiques ni religioses, evitant que el poble siga un simple espectador.

 "evitant que el poble siga un simple espectador. I açò no vol dir que no hi hagen processons i misses on els i les joves puguen lluir vestits caríssims. Tampoc vol dir que no hi haja bous."

I açò no vol dir que no hi hagen processons i misses on els i les joves puguen lluir vestits caríssims. Tampoc vol dir que no hi haja bous. Només vol dir que no podem seguir cridant “vivan las cadenas” perquè som ciutadans lliures en una societat democràtica. Es tracta de pensar que les festes són un aparador que mostra als visitants el que som com a poble i el que podem oferir. I estic segur que podem oferir alguna cosa més que la rància olor mescla de ciri cremat i excrement de vaca, el soroll estrident de les campanes i un terme ple de creus i marededéus.

Iron Maiden

dilluns, 30 d’agost de 2010

Preguntes inocents

Hem cregut convenient ficar aquest comentari com una entrada pel seu contingut:

"Ahir per la nit en va dir el meu fill (13 anys), pare hui es l'ùltima nit de bous, m'acompanyes?, val. i allà que ens anem els dos. A mi no es una cosa que m'antretinga massa però... La nit va començar en un bou embolat, la gent com sempre, uns exitats altres expectans i altres com jo allí estavem. En un moment de la nit en diu el meu fill, pare estan resant, que dius?, si pare estan resant. en fije be i els resos venien d'els altaveus de l'ajuntament, estavem resant el rosarí, si poble de vallada, el bou per carrer i escoltant el rosarí per els altaveus de l'ajuntament. en va pujar una acalorada que encara no me'l ha llevat. Santa maria madre de dios ruega por nosotros....pero per favor, que vergonya, aço que es?. hi ha que dir-ho tot no estava massa fort, pero lo mes en va indignar va esser que la gent que ho escoltava (xiringuitos de davant de l'ajuntament i tambe els de enfront) ningu deia res, es rien sense mes. Despres d'un bon rato un del xicons que estaben on es fiquen els festers va allargar la má fins el balcó on estava l'aparatet i va llevar eixa música ambiental. el primer comentari que li vaig fer al meu fill: xiquet aço no pasaba ni en franco, ixe qui es? un criminal que "estos" an fet bo. Anem a casa que ja em vist prou. Al arrivar a casa la meua dona estaba dormint, la vaig despertar per contarli-ho, estava indignat. la seua resposta va esser: tu que saps? ara demà el diran que ha agut un error i ja esta, asi mai pasa res. Pero jo ara pense, i perque no s'anganyen i fiquen a Antonio Machin, lola flores o per eixemple la internacional o la muixeranga, no se, o la cinteta de les nadalenques que tant ens donen per nadal. Sempre tornem al mateix lloc, la sol.lucio en les urnes. hui de mati li ho comentaba a un vei i en deia nosaltres ens partirem la cara perque el qui vullga anar al rosari o a les provesons que vaja i el que no pues que no vaja. pero ells es partiran al cara per a que fem el que ells vullgen que fem, eixa es la diferencia. Este poble es un cortijo per a ells i fan lo que es dona la gana, ja es hora que el poble de vallada madure i es done comter que actes com este ens deixa sense llibertat de elegir. en un anterior escrit deia que ni soc ni en senc d'aci en actes d'estos en reafirme.una salutació d'un estranger en vallada."

dissabte, 28 d’agost de 2010

Videos graciosos de les festes als pobles

Ara que ja han acabat les festes, vos envie dos videos graciosos, relacionats amb les festes patronals i els pobles que les celebren, principalment Montesa.
Tenen ja uns anyets... però Ramon, entrevistant, no te desperdici!

Espere que vos agraden.
Kike.





dijous, 26 d’agost de 2010

Una fundación beca a los educandos de Vallada tras el recorte del Consell a la música

El patronato aportará fondos para sostener la escuela tras reducir la conselleria un 60% su aportación

El patronato de la Fundación María Tortosa Alonso de Vallada ha decidido en su última reunión hacer frente al pago de la matrícula de los alumnos de la escuela de música de la localidad. Ante los distintos recortes a las enseñanzas musicales y a las bandas de música que ha aprobado el Consell de la Generalitat en los últimos meses, el patronato de esta fundación de carácter benéfico, ha decidido becar con 90 euros a cada uno de los cerca de 80 educandos que cursan sus estudios en la banda de Vallada.
La inversión prevista por la fundación, que desde hace años financia el material escolar de los universitarios de Vallada, puede superar los 7.000 euros, aunque todo dependerá del número final de alumnos que se matriculen en la escuela, que este año puede ser menor al reducirse el número de especialidades. Según detalló ayer Ángel Cerdá, presidente de la Unió Protectora Musical de Vallada, la conselleria ha pasado de aportar 26.000 euros al año para el mantenimiento de la escuela de música a 10.000 euros. "El recorte ha sido brutal y ni con la ayuda de la fundación creo que vamos a poder seguir ofreciendo algunas especialidades". Cerdà denunció la situación de "desamparo" en el que ha dejado el Consell tanto a las bandas como a los músicos y a sus familias.
Por su parte, el presidente de la fundación María Tortosa Alonso, el abogado y ex alcalde de Vallada José Martínez, señaló que la decisión se ha tomado porque la situación a la que se ha llegado por parte de la conselleria es "impresentable en un país democrático".

Font: http://www.levante-emv.com/comarcas/2010/08/25/fundacion-beca-educandos-vallada/733538.html

dimarts, 24 d’agost de 2010

El joven que fue corneado por un toro en las fiestas de Vallada sigue grave


El joven de unos 20 años que resultó herido en la madrugada del domingo en Vallada durante la tradicional Nit Taurina de la localidad sigue estable dentro de la gravedad, según señalaron fuentes del Hospital Lluís Alcanyís de Xàtiva. El participante en esta actividad lúdica sufrió una cornada en el ano de la que tuvo que ser intervenido en el centro de la capital de la Costera, donde se encuentra todavía hospitalizado aunque su estado mejora.
Según ha indicado a Europa Press el concejal de fiestas del municipio, Ramón Vila, el joven sufrió «un puntazo, una cogida limpia que no afectó a ningún órgano importante» en la madrugada del domingo. El herido fue trasladado inmediatamente al centro hospitalario, donde fue intervenido quirúrgicamente y evoluciona favorablemente.
Como consecuencia de la cogida, que se produjo sobre las cinco y media de la madrugada, se suspendieron los actos taurinos programados para esa noche, que, en cualquier caso, estaba previsto que concluyeran solamente media hora más tarde.
Posteriormente, el programa de fiestas no ha sido modificado y los festejos continúan su curso «con normalidad», ha detallado Vila.
Por otro lado, un recortador de toros también resultó herido, aunque de carácter leve, tras recibir una cornada en la ingle izquierda durante los festejos taurinos que se celebraron el fin de semana en Meliana, según informan fuentes de la Policía Local de Massamagrell.
El joven, de 25 años, fue ingresado en el Hospital Clínico de Valencia, donde permanece en observación.
Fuentes de la Conselleria de Sanidad han indicado que su estado es leve y que estaba previsto que recibiera el alta en la jornada de ayer.
Font: http://www.lasprovincias.es/v/20100824/sociedad/joven-corneado-toro-fiestas-20100824.html

Vallada luce sus mejores galas para celebrar las fiestas patronales

Foto: Fernando Sucias
Vallada celebra sus fiestas en honor al patrón de la población, Sant Bertomeu, a la Mare de Déu de Gràcia y al Santísimo Cristo del Monte Calvario. Hasta el sábado 28 de agosto, los vecinos disfrutarán de unos días intensos repletos de hermandad y unión.
Las vaquillas y el 'bou en corda' serán los protagonistas de varias jornadas. También se celebrará la cena de gala con la actuación de la orquesta Ciudad de Alicante. La reina de las fiestas, María Castells Garrido y su corte de honor serán presentadas a todos en un acto multitudinario.

El sábado 21 de agosto la jornada empezará con una despertà de tabal y dolzaina y en la madrugada, una gran noche taurina en la que se embolarán dos toros y se soltarán vaquillas. Y, cómo no, la fiesta estará garantizada en el concurso de paellas, que reunirá a más de 2.000 personas en un acto único que los vecinos esperan con muchas ganas. Ésta tendrá lugar el 22.

El lunes 23, un pasacalle a cargo de la banda de música Societat Unió Protectora Musical de Vallada anunciará el inicio de las fiestas religiosas. Los jubilados y pensionistas disfrutarán de una cena esa misma noche y bailarán con la actuación del Dúo Musical.

La jornada en honor a Sant Bertomeu empezará con una diana por la banda de música. A mediodía, se procederá al traslado de la imagen del santo al templo parroquial. La reina y su corte serán protagonistas luego en el gran pasacalle, la misa cantada y la espectacular mascletà. En la caída de la noche, miles de personas mostrarán su fe en la emotiva procesión de Sant Bertomeu, donde los devotos podrán besar las reliquias del patrón de Vallada. El folklore y las tradiciones vendrán de la mano de una gran danzada a cargo del grupo Lo Rat Penat en la Plaza Mayor. Los más jóvenes tendrán diversión garantizada con una discomóvil en el polideportivo.

Campus Party

El día de la Baixà, que se celebra el día 25, también despierta gran interés por parte de los vecinos de Vallada. Las calles del municipio se impregnarán de sentimiento en la procesión de la Virgen de Gracia y la bajada del Santísimo Cristo del Monte Calvario. Los ciudadanos rendirán homenaje al santo el jueves 26 durante la procesión de la subida y como colofón, un magnífico castillo de fuegos artificiales que sorprenderá a los asistentes. El pasacalle de festeros y festeras animará las calles de Vallada el viernes 27, para luego dirigirse a una solemne misa en honor a todos los difuntos.

El alcalde de Vallada, Fernando Giner, destacó que pese a la crisis económica, el Consistorio ha mantenido la calidad en todos los actos programados. Además, este año repite la Campus Party, debido al gran éxito que tuvo el año pasado. Los más pequeños tendrán a su disposición un parque infantil y el Circo Gran Fele. Un animado correfoc cerrará con su espectáculo los festejos de Vallada. La cultura también se hace hueco con la inauguración de dos exposiciones, una de pintura y grabado y otra de fotografía.

Font: http://www.lasprovincias.es/v/20100819/especial-1/vallada-luce-mejores-galas-20100819.html

Los alcaldes de la Costera pagarán el recorte del Consell a las bandas

EVANTE-EMV VALENCIA Sin distinción de signo político, los alcaldes de varias poblaciones de la Costera anunciaron ayer que están dispuestos a actuar para compensar el recorte de ayudas del Consell a las bandas de música. En Quesa la corporación estudia la posibilidad de financiar parte del funcionamiento de la banda, con la intención de suplir un tijeretazo que se ha dejado sentir de manera severa. Como el alcalde de Quesa, Jesús Requena, muchos otros anuncian que mantendrán o incluso incrementarán su compromiso presupuestario con las entidades locales para adaptarse a la situación. Es el caso de municipios como Vallada, Moixent, Canals o l'Olleria. Los consistorios pagan a las bandas por los actos festivos en los que participan amenizando con su música, en un dinero destinado al mantenimiento de los centros o que va directo a las arcas de cada sociedad. El alcalde de Vallada, Fernando Giner, asegura que, además de mantener la subvención destinada a las dos bandas que coexisten en la localidad, este año aumentarán los actos en los que éstas participen para que reciban más dinero. Y expresó su deseo de que el recorte impuesto a las escuelas y sociedades musicales sea repensado por parte del Consell, informa Sergio Gómez.

En la Ribera, tanto los ayuntamientos del PP como los del PSPV han empezado a movilizarse para exigir a la Conselleria de Educación que frene los recortes, porque sin las ayudas, el futuro de las escuelas se prevé "difícil". "Entiendo que todos estamos en una grave situación de crisis, pero me pondré en contacto con la conselleria para pedirle explicaciones", asegura la alcaldesa de Benifaió, Amparo Arcís (PP).

También desde el Ayuntamiento de Algemesí se están planteando otras vías de financiación para hacer frente a este tijeretazo. "Me he puesto en contacto con la conselleria para ver si las ayudas pueden aumentar, pero la cosa está mal porque no hay dinero", admite el alcalde popular, Vicent R. García. Otro ayuntamiento del PP que se ha vuelto en contra del recorte es el de Carlet: "He pedido una reunión con el conseller por lo que espero y confío en que esto se resuelva", apuntó la alcaldesa, M.ª Ángeles Crespo. Por su parte, el alcalde de l'Alcúdia, Robert Martínez (PSPV), ha mostrado su indignación y anuncia que aunque nosotros también estamos en crisis, el ayuntamiento se hará cargo de más del 70% de los 33.437,87 euros que el Consell ha quitado a nuestra escuela", informa Jésica Martorell.

Después del drástico recorte impuesto por el Consell en las ayudas a escuelas de música de sociedades musicales y conservatorios municipales anunciado la pasada semana, muchos alcaldes mantienen el silencio por respuesta, sobre todo, si no afecta a su municipio. Los casos de Dénia y Xàbia son significativos. Mientras que en Xàbia el ayuntamiento impulsó hace un año el Conservatorio de Música y ahora se quejan de que contarán con 80.000 euros menos de presupuesto, debido a la tijera que aplica la Generalitat en las ayudas, la alcaldesa de Dénia, Ana Kringe, del PP, guarda más que silencio al no ver mermada su Escuela de Música ni su banda, ya que, según afirma, ninguna de ellas es de titularidad municipal.

Enguix: "Son las bandas las que deben protestar"

Salvador Enguix, alcalde de Beniarjó, presidente del PP de la Safor y responsable de Cultura en la Diputación de Valencia, señaló ayer que las restricciones económicas a que obliga la crisis "afectan todos", y añadió que, como alcalde, no ha transmitido ninguna protesta a la Generalitat. En su opinión, "son las mismas bandas, como entidades receptoras de esas ayudas, las que han de protestar"si así lo consideran, y recordó que, en el caso de los ayuntamientos, también se podría elevar una queja al Gobierno de España por la obligación de devolver parte del dinero transferido a los consistorios.

Font: http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/08/24/alcaldes-costera-pagaran-bandas/733272.html

Joven ingresado por herida de asta de toro en Vallada

Valencia, 23 ago (EFE).- Un joven se encuentra ingresado en el hospital Lluís Alcanyís de Xàtiva tras sufrir una cornada de toro durante un festejo en el municipio de Vallada (Valencia), según han informado a EFE fuentes del hospital.

El joven, que permanece hospitalizado, fue ingresado por herida de asta de toro en el glúteo y su estado es grave, aunque se encuentra fuera de peligro.

Por otro lado, un recortador de toros ha resultado herido leve tras recibir una cornada en la ingle izquierda durante los festejos taurinos que se han celebrado el fin de semana en Meliana (Valencia), según informan fuentes de la Policía Local de Massamagrell.

El joven, de 25 años, fue ingresado en el Hospital Clínico de Valencia, donde permanece en observación.

Fuentes de la Conselleria de Sanidad han indicado que su estado es leve y que recibirá el alta durante la jornada de hoy. EFE

Font: http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=493390

El pregón y el festival de bandas de música abren las fiestas de Vallada


Cultura, tradición, animación, deportes y espectáculos musicales son los ingredientes esenciales de los festejos de Vallada, que hasta el próximo sábado 28 de agosto animarán a vecinos y visitantes. Esta tarde, el pregón y la disparà de la gran «pepinà» pondrá inicio a unas celebraciones repletas de actividades confeccionadas al detalle para todos los gustos y edades.
La cultura vendrá de la mano del Festival de Bandas de Música. Por otra parte, Moixent se vestirá de gala para asistir al baile de gala amenizado por la orquesta Montecarlo. Asimismo, Castelló de Rugat vivirá esta noche el concierto extraordinario protagonizado por la Unión Musical Benicadell. Cada vez queda menos para que Montaverner se involucre intensamente en sus Fiestas de Moros y Cristianos, hoy la plaza Mayor se llenará de gente para asistir a una cena de hermandad.
Por otra parte, en Benifaió el sábado pasado se celebró en el colegio de Santa Bárbara uno de los eventos más participativos dentro de la programación de las fiestas patronales el homenaje a los mayores.
El acto contó con la presencia de más de 1.200 vecinos entre jubilados y pensionistas. La sala Rex de Alzira fue la encargada de servir el catering. Además, los asistentes participaron en un amplio sorteo de más de 60 regalos ofrecidos por los comercios y empresas locales. Asimismo, para aquellos mayores y jubilados que, previa confirmación, no pudieron asistir al evento, se repartió en sus domicilios, una merienda. Esta iniciativa fue posible desde la Concejalía de Servicios sociales con la colaboración de la asociación amas de casa Tyrius.
El lunes, y ya dentro de la programación religiosa de las fiestas, se celebró la procesión dedicada a San Roque y un gran número de vecinos salieron a la calle para rendirle honores. Como manda la tradición, los más pequeños fueron vestidos con el típico traje de roquet. Las clavariesas de San Roque presidieron más tarde la misa solemne.
En la jornada de ayer le tocó el turno a las clavariesas de San Cayetano con la misa solemne a las ocho de la tarde y, acto seguido, la procesión. Hoy a las ocho se celebrará una misa cantada en honor a San Isidro y a continuación procesión i fuegos artificiales. Las fiestas concluirán el día 23 con el día grande dedicado a su patrona, Santa Bárbara.

Font: http://www.lasprovincias.es/v/20100818/ribera-costera/pregon-festival-bandas-musica-20100818.html

divendres, 20 d’agost de 2010

PROPOSTA CULTURAL.

    
     Des d’aquest mitjà de comunicació que és Valladacity llance una proposta cultural per vore si alguna associació cultural del poble vullguera dur-la endavant.

     La idea ja la vaig suggerir a una associació cultural quan feren una conferència referent al tema de l’expulsió dels moriscos. Estaria bé una o dues vegades al més organitzar xerrades culturals en les que es tractaren temes de la nostra història –eixos que no s’han estudiat als llibres de text de l’escola i els instituts-. També de personatges il•lustres: pintors, metges (L’Espanyoleto, Lluís Alcanyís)... I com no dels que vivien al marge de la llei (El Gatet d’Otos, El Frare, Camot...)

     Altres temes podrien ser els remeis casolans amb plantes del terme i la comarca, d’aliments que abans es feien servir com: el margalló, el raïm de pastor o verdures silvestres que ara es consumixen com delicatessens als restaurants de menjar vegetarià.

     La temàtica pot ser molt amplia i donar per a molt. Inclús si es disposara de capital podrien fer-se xicotetes publicacions referides als temes més destacats.

     El sistema de treball podria ser ajuntar-se per sopar de baix braç per un preu mòdic entre 3 i 5 euros, després la conferència i taula de preguntes. En algunes ocasions els oradors no cobraran i ho faran de franc i de bon grat, altres hi haurà que pagar-los, d’ahí la necessitat de recabar fons.

     Totes estes coses costen molt de dur endavant i sempre pareix que a la gent li costa de participar i assistir, encara que pense que no es perdria res per provar i inclús podria ser un èxit.

dimecres, 18 d’agost de 2010

Se traspasa Cafeteria-Heladeria en Vallada.

Traspaso cafeteria-heladeria, en pleno funcionamiento, clientela fija, instalaciones de recién construcción, con la mejor ubicación del pueblo y totalmente equipado.
El precio es de 45.000€ negociables, urge el traspaso.

Interesados llamar al: 692217704 - javi




La falla Blasco Ibañez i la TDT

Vallada Campus Party 2010

Hola a todos los campuseros, hos escribo esto para informaros que los dias 28 y 29 de agosto en Vallada (pueblo de la comunidad valenciana) van ha hacer una especie de "Campus Party".
Segun la informacion recibida se hara en la casa de cultura de esa localidad.
Se habriran las puertas a las 10:30 de la mañana y habra todo tipo de actividades esos 2 dias.
Se sortearan:
- 2 Xbox 360
- TV 19" HD Samsung

La informacion aun no esta completa, ya que me dijeron que aun faltan unas cosas por mirar en su ayuntamiento, para ver si podrian haber mas premios o algo asi.

Para mas informacion, sigan este post:  



dilluns, 16 d’agost de 2010

Amb amor

Este video va dedicat a el/la què va arrancar tots els cartells del Meruts Festival 2010 a Vallada i també per a qui els va tapar amb els seus cartells discotequeros abans que la data finalitzara.

"Máximo Respect!!"

diumenge, 15 d’agost de 2010

Al Ras 2010

Hola a tots i a totes;

Us envie el cartell d'Al Ras 2010.

Fa ja 15 anys que Serra Grossa celebra una nit màgica, de retrobament, de xerrada, de prendre la fresca, de veuren's sota les estreles, de recuperar la tradició de sopar junts al ras de l'estiu. Amb el sopar, gaudim de la participació de cantautors, actors, de la nostra cultura. Per ací han passat Pau Esteve, Paco Muñoz, Xavi Moreno, Carles Enguix, Pau Alabajos,...

Aquest any del centenari del naixement del poeta valencià Miguel Hernández, l'Associació Serra Grossa no podia faltar a l'esdeveniment. Per això comptarem amb CRIT i "Miguel Hernández, después del odio", amb l'actuació i direcció de Daniel Tormo, que ha passejat aquest espectacle per tota la Península Ibèrica.

Us esperem a tots. Recordeu que per al sopar cal que compreu prèviament el ticket corresponent, donat que les places són limitades.

divendres, 13 d’agost de 2010

BANDERA DE VALLADA

Algú sap com aconseguir una bandera de Vallà?D'ixes per a penjar en els balcons en festes?

dijous, 12 d’agost de 2010

JAZZ a l'Ermita, dissabte 14 d'agost a les 23h

Ara que he vist l'entrada anterior, he recordat que aquest dissabte 14 d'agost la Unió Protectora Musical de Vallada a organitzat un event de Jazz a l'Ermita, a les 23h.

La cosa pinta molt be...

Vos deixe amb dos videos interessants: Un de la terreta, i altre de més enllà.



Meruts Festival, 16 d'Agost a Ontinyent.


Als Camps de la Puríssima per 5 €

Grups:

Tallers per la vesprada per als més menuts.

  • Malabars
  • Batukada
  • Capoeira
  • Estampació de samarretes
  • Intercanvi de llibres

Venda d'entrades anticipada:

  • Cerveseria la Canya. C/ Enric Valor num. 10 (Ontinyent)
  • Al telèfon: 671133244 (Ximet)

Com arribar?



Taula per al debat.

Sempre hi ha queixes amb la qüestió idiomàtica de la llengua, dels signes d'identitat valencians... Els de Lo Rat Penat i el seu sector creuen estar amb la possesió de la veritat absoluta i ser unes víctimes de la societat. Els defensors de l'Acadèmia Valenciana de la LLengua i les seues idees també.

El poble -en general- patix un desconeixement de la història, la qual es pot manipular callant  algunes coses o maquillant-ne altres perquè es vegen d'altra perspectiva.

La qüestió és que enguany al poble es presentarà ara en festes el llibre "La fragua de la identidad valenciana". Escrit en castellà, pot ser perquè resulte més fàcil de llegir... O de vendre. El cas és que estaria molt bé un enfrontament verbal entre dos o tres lletrats defensors de Lo Rat Penat i el mateix nombre de defensor de l'altre costat. Hauria de ser  a un local on cabera molta gent per poder-nos informar i culturitzar amb els seus arguments.

Una vegada finalitzat el debat cadascú trauria les seues conclussions de qui té raó i qui i perquè està burlant-se de tots nosaltres.
No es farà, i la taula quedarà buida com mostra la  imatge, però seria   divertit i interesant com una activitat més per a estes festes.

Bones festes a tots/es.

dimecres, 11 d’agost de 2010

Programa de festes 2010

La nostra Regina d'enguany: MARIA CASTELLS GARRIDO

Una vegada més, l'Ajuntament s'ha oblidat d'enviar-nos la programació de les festes patronals 2010... Se li oblidarà de cobrar algun dels llibres de festes?

Les festes ja són ahí!
A disfrutar-les!

(Amb el permís de l'Ajuntament, adjuntem la fotografia que tenen a la seua web dels festeros/es en tamany micro-jpeg, per a que vos la poseu de fons al mòbil)



;-)

PD: CONVIDEM ALS FESTERS A ENVIAR-NOS FOTOS SEUES PE PUBLICAR-LES AL BLOG (QUE NO SIGUEN D'ESTUDI, PER FAVOR... FOTOS FRESQUES I DIVERTIDES!)





Fotografies del nostre entorn






Regina Cañaveras Vila, veïna de Vallada, però que viu fora del poble, ens envia aquestes fotos en referència al concurs que varem proposar de fer...
Com què encara no hi ha res cert, les penjem e incluïm a l'àlbum de fotografies.

Recordeu, que al nostre àlbum, pugueu veure les fotos insertades a un mapa digital, tal i com pugueu veure ací baix:



Esperem que vos agraden.

Pugueu llegir el seu bloc fent click ací.

Gràcies Regina!
(De fora vindran... i ens ensenyaran)

dimarts, 10 d’agost de 2010

Plutja d'estreles: Les Llàgrimes de Sant Llorenç


Hola a tots i a totes;

Durant aquests últims dies (entre el 17 de juliol i el 24 d'Agost), s'està produïnt al nostre cel, el que es coneix com Llàgrimes de Sant Llorenç. La caiguda de meteors de les Perseides, on puguem observar, si mirem atents uns minuts,  alguna que altra estrela fugaç (més que de sovint...).

Segons diuen, la nit en la que millor podran vores aquest any és la del dijous 12 d'agost.

Els membres del centre excursionista de Vallada aniran de sopar de sobaquillo a l'hermita, i després faran una eixida nocturna cap a la Font d'Espanya per estar una estona gitats cap amunt mirant els mosseguellos...

Tot aquell que vullga, que s'apunte, xiquets, gossos i tots seran benvinguts.
A les 21h en els merenderos de dalt l'hermita (imprescindible dur llum i aigua)

Kike.

Vergonya, cavallers, vergonya!


Un any més estan a punt d’arribar les tan esperades festes del nostre poble. Un any més, la gent espera amb impaciència el moment de prendre els carrers, de gaudir amb els seus amics i conèixer-ne de nous, de riure, de divertir-se…


I un any més, observe sense sorprendre’m (doncs res em sorprén ja per part d’aquest Ajuntament), que el programa de festes torna a estar escrit amb una ortografia que podríem qualificar, com a mínim, de vergonyosa. Tots coneixem ja la preposició “ab” que ha esdevingut típica en frases com “Gran concurs de paelles ab l’actuació de…”, o paraules com “finalisada” i “finalizada” (també és per fer-s’ho mirar que escrivint la mateixa paraula de dues maneres diferents les dues siguen incorrectes!!). Potser, encara no s’han adonat que aquestes paraules no existeixen, almenys en valencià, i que la seua utilització és tan absurda com insultant. Doncs aquestes només són un xicotet exemple il·lustratiu de les barbaritats que es poden arribar a veure en el programa de festes de Vallada.


Ja seria molt preocupant pensar que aquest fet només és fruit de la incultura i la ignorància dels nostres governants en l’àmbit lingüístic, ja que si no saben escriure un valencià correcte, no vull ni imaginar el que podria ocórrer en afers més complexos pel que fa al govern del poble. Però més preocupant encara, és saber que aquest despropòsit lingüístic és totalment intencionat per part de l’Ajuntament, que any rere any es burla de la legalitat escrivint i distribuint un programa de festes farcit d’errors ortogràfics. I dic que es burla de la legalitat perquè hi ha dues lleis que tracten aquest tema de forma clara:


L'article 41 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana que diu: ”...La normativa lingüística de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua és d'aplicació obligatòria a totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana.”


I també l'article 5 de la LLEI 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que diu: ”Les decisions de l'AVL, en l'exercici de les funcions que hi corresponen, hauran de ser observades per totes les Institucions de la Generalitat, pels Poders Públics, per la resta d'Administracions Públiques...”.


Com que l’Ajuntament de Vallada està, evidentment, afectat directament per aquestes lleis, qualsevol document públic que emeta ha d’estar escrit en valencià normatiu.


Però, perquè quede clar que aquesta manera de procedir és totalment intencionada i perquè no puguen sorgir excuses al voltant del possible desconeixement d’aquestes lleis per part dels responsables del programa de festes (la qual cosa tampoc seria admissible ja que el desconeixement de la llei no exhimeix del seu compliment), us exposaré un fet que no deixa lloc a cap dubte: sé de primera mà que els Festers de l’any passat van fer una sol·licitud formal mitjançant una instància al Registre de l’Ajuntament per demanar que el programa de festes fóra escrit en valencià normatiu, com diu la llei. També exposaven que açò només feia referència, és clar, a la informació emesa per l’Ajuntament, com ara la programació d’actes, i que en els articles d’autor caldria respectar, evidentment, l’ortografia que els mateixos autors hagueren utilitzat. A més a més, per evitar problemes al tan “enfeinat” ponent de festes, es van comprometre a realitzar-ne les gestions de correcció.


El més lògic i el que es podia esperar era una contestació afirmativa per part de la corporació municipal, ja que la petició dels Festers era molt lícita i amb la intenció, ni més ni menys, que de complir les lleis vigents i de tenir un mínim de sensibilitat cap a la llengua dels valladins, el valencià. Doncs, davant d’açò, l’Ajuntament no es va dignar ni a respondre’ls per escrit i mitjançant el ponent de festes va contestar que el programa s’escriuria com s’havia fet sempre, és a dir, malament.


Què hem de pensar llavors els ciutadans de Vallada, que els nostres governants no tenen cap respecte ni sensibilitat per la llengua?


O el que és pitjor, que no tenen cap respecte per les lleis que no els convenen?


Les causes que fan que l’Ajuntament actue d’aquesta manera són massa extenses per aprofundir en elles en aquest article i potser les tracte en algun escrit pròximament, però el que importa ara és que un document de caràcter públic com el programa de festes no pot contindre aquest tipus d’errors, ja què és un atac i un desprestigi per a la llengua, i l’equip de govern d’un poble valencianoparlant com és Vallada hauria de tenir un poc més de sensibilitat amb la llengua i escriure amb correcció.


Amb tot, si no són capaços de fer-ho per sensibilitat, almenys que ho facen per no entrar en la il·legalitat.


Signat: V

Vallada, 10-08-2010

VALLADA Femení Club de Futbol contra el Càncer




Partit femení benèfic lluita contra el càncer Vallada- Moixent
Lunes, 23 de agosto a las 22:00
Lugar: Camp de futbol de Vallada

dilluns, 9 d’agost de 2010

ASESUNIöN en Vallada: Allianz, Banco Popular, Abogado.

Noves oficines ASESUNIÖN a Vallada:

Av. Els Molinets, 12 BJ
46691 Vallada [VALENCIA]
962257152 - 675534429
joseramon.aracil@allianzmed.es
web: http://www.ramonet.es.tl/


Ver mapa más grande

Per sintetitzar: tres coses.

Em sap greu polemitzar precisament amb tu, En Forcat, perquè coincidisc en moltes coses. Gràcies per l’oferiment de textos però, encara que estic de vacances i no tinc els meus a mà, crec que el important no és sols llegir, cal entendre el que els autors volen transmetre, i en eixe sentit el marxisme (i l’esquerra que pretén vertaders canvis social) és internacionalista. El nacionalisme ha sigut utilitzat per a dividir i poder vèncer al proletariat que, si actuara sense fronteres com fa el capital, seria invencible. Eixe és el sentit de: Proletaris del món ¡uniu-se! Al que va respondre el capital amb el feixisme, la màxima expressió del nacionalisme.

El federalisme republicà ha fracassat com havia fracassat fins ara la democràcia a Espanya, però ací estem gaudint d’un sistema, imperfecte i insuficient, però que ens permet un grau de llibertat sols aconseguit, abans d’ara, en el curt període republicà. Per què ha de ser impossible que Espanya evolucione cap al federalisme? Per un altra part, pots anomenar alguna revolució social lligada a la independència d’una nació?

No crec que les nacions exploten a les nacions. És la burgesia de cada nació, inclús la més miserable, la que explota als treballadors del seu propi país. La burgesia de cada poble la que explota als treballadors del seu poble. Pot ser són de Madrid els que paguen salaris de merda en el teu poble i en el meu?

Iron Maiden

diumenge, 8 d’agost de 2010

Llargues i curts

Celebre amb entusiasme el debat que hem aconseguit obrir entre tots – els qui escrivim i els qui comentem -; per si mateix ja hauria valgut la pena qüestionar – cadascú, però també col•lectivament – la naturalesa d’Espanya, la relació del nostre poble amb Espanya, les relacions entre esport i interessos econòmics, polítics... Tot açò amb la possibilitat de poder mantenir un debat serè i calmat, característiques imprescindibles per a poder traure coses en clar.

És important, però, evitar caure en el debat pel debat i la crítica aïllada. És important inserir-ho tot plegat dins d’un context sociopolític, és a dir, que tot això servesca per a que analitzem i entenguem millor el poble i la realitat en la qual vivim. Més important encara és que els debats no és queden només en debats; això els transforma en estèrils, inútils i mancats d’interès per als lectors. Aquells debats i teories que no tinguen la seua concreció pràctica i la seua aposta de futur són debats tramposos i que – en última instància – no busquen altra cosa que la perpetuació de la situació establerta. Cal insistir que l’únic criteri de veritat és la pràctica social.

Després de la “Rèplica” es fa necessari aclarir algunes coses. Cal aclarir que l’article anterior – aquell d’Apunts sobre Vallada i Espanya – en cap cas tenia un sentit acadèmic ni academicista; tampoc aportava documentació històrica ni teòrica. En cap cas la meua intenció era mostrar els coneixements econòmics, històrics o polítics sobre res. L’únic propòsit era obrir un debat obert on tothom pogués participar, i pogués opinar, sense haver de tirar mà de cap biblioteca.

El company “Shedorff” no ha acabat d’entendre aquestes coses. S’ha volgut rodejar d’un aire intel•lectualoide, marcadament prepotent – se les ha volgut donar de sobrat! – i en certs punts fins i tot desagradable – tot allò de “empezar a farfullar” o “batiburrillo de frases y ocurrencias de medio pelo”, sense entrar a considerar allò de “lo tuyo tiene facil solución psiquiátrica”, m’ha resultat, si més no, poc enriquidor. Probablement no ha acabat d’entendre la naturalesa de la web ni la naturalesa del meu article.

No és la meua intenció, però, centrar-me en aquest tipus de coses, que per absurdes, no fan més que desfigurar i distorsionar la qüestió; em centraré en els arguments – sense cap ànim de “càstig” cap a ningú!-:

1.- La unitat entre marxisme – entès com a mètode en permanent evolució creativa - i alliberament nacional és innegable. El marxisme fou conscient del potencial revolucionari de la lluita nacional en l’Europa de la segona meitat del s. XIX, i des de llavors aquella embrionària certesa teòrica i política s’ha anat ampliant fins a l’actualitat. Com a fets il•lustratius cal considerar que fou En Frederic Engels qui va dir allò de “quant més nacionals siguen els polonesos més internacionals seran”; fou el mateix Lenin qui apostava pel dret de les nacions a l’autodeterminació i analitzava l’imperalisme com la fase superior del capitalisme. A la pràctica, tots els moviments d’alliberament nacional han lligat això: l’alliberament social i nacional. No m’estendré en la temàtica – perquè no ve ara al cas! - però suggeresc que revises la teua biblioteca! (m’oferesc a passar-te alguns textos si et ve de gust).

2.- M’ha donat la sensació –no sé fins a quin punt compartida- que el company Shedorff tenia una necessitat imperiosa de mostrar els seues coneixements històrics i polítics - allò que diem “fer-se el sabut”-. Els tres primers punts són crítiques quasi tretes de la màniga:
- Sobre el pacte interclassista del Pp-PsoE. Evidentment caldria afegir al PCE, mitjans de comunicació, sindicats majoritaris, patronal...tots ells entren al pacte interclassista. La omissió del paper del PCE es deu principalment a que el sistema configurat ha estat un sistema bipartidista, amb el protagonisme del Pp-PsoE que són els grans beneficiaris polítics del pacte; ha reduït a insignificant el PCE – quan és un pacte signat també per ell-: per això dic que ha estat un pacte Pp-PsoE.
Tot i això, fas bé de recordar el paper vergonyòs del PCE, que per qüestions d’espai no puc analitzar; va passar d’una pràctica revolucionària a unes pràctiques reformistes, interclassistes i inserides dins del nacionalisme espanyol – per cert! En Carrillo fou expulsat del PCE prèvia renuncia al marxisme i acceptació de la política del PSOE!-. Per a curiosos i estudiosos, us deixe l’enllaç a un text de l’Iñaki Gil de San Vicente on analitza el paper del PCE, com a agent del nacionalisme espanyol: http://www.lahaine.org/b2-img09/gil_pce.pdf

- En cap moment parle de l’origen de les doctrines feixistes; únicament faig referència al moment de màxim apogeu. Considere que els lectors entenen que quan s’escriu un text no es pot aprofundir en cada concepte citat. Tot i que la informació que dóna Shedorff és vàlida, no té res a vore amb la temàtica tractada.

- En cap cas faig referència al moviment obrer dels anys 30 ni a la composició del moviment obrer. Torne a repetir el que ja he dit: la crítica no té cap relació amb el que jo he exposat a l’article.

3.- La ideologia d’hom no és una etiqueta que es penja, ni el motiu de crítica preconcebuda.. Ja he explicat adés que les coses –i doncs, també les ideologies- es mostren en la pràctica social.

Anem, però, amb el que ens interessa: parlem d’Espanya:

4.- Evidentment, l’inici d’Espanya com a Estat-nació cal situar-lo el 1812 a la Constitució de Cadis (“la Pepa”). La Constitució tindrà una vigència molt limitada en tant que el 1814 es produeix la Restauració de l’Absolutisme que es mantindrà, amb l’excepció del trienni liberal (1820-23) fins al 1833, any a partir del qual comença la construcció de l’Estat liberal. Eixa és la raó d’haver parlat del 1833 i no de 1812.
Tot i això, pensant-ho bé, parlem de la Constitució de Cadis – 2ª constitució espanyola-. Per significatius, em prenc la llicència de posar-vos els tres primers articles:
Art.1: La nación española es la reunión de todos los españoles de ambos hemisferios.
Art.2: La nación española es libre e independiente, y no puede ser patrimonio de ninguna familia o persona.

Art.3: La soberanía reside esencialmente en la Nación, y por lo mismo pertenece a ésta exclusivamente el derecho de establecer sus leyes fundamentales.

Què se’n deriva d’ells?
-Que la nació espanyola també era Cuba i la resta de colònies i territoris repartits arreu del món! Que el que hui es coneix com a “Espanya” no és res més que un reduït tros d’aquella Espanya de dos hemisferis.
- Que fins llavors, Espanya, com a subjecte polític no existia; existia un territori que era propietat i patrimoni dels reis.
- Inspirats en el constitucionalisme francés aparegut arran de la Revolució Francesa i importat per Napoleó arreu d’Europa, és eixa nova nació la única amb capacitat per a crear – i imposar – lleis, negant la pluralitat de nacions que estaven integrats en la monarquia espanyola.
- Per cert que això de sobirania nacional només donava dret a vot a menys d’un 1% de la població.


5.- Els romans anomenaren la Península Ibèrica com Hispania – “terra de conills” -; eixe nom feia referència al nom geogràfic i en cap cas al nom polític –impensable aleshores!-. Eixa és la raó per la qual Jaume I ja parla d’Espanya – Hispania – a les seues cròniques; és la raó per la qual els soldats parlaven d’Espanya a les seues cartes – fent referència a la península, perquè Espanya també eren els territoris d’Amèrica, per exemple!- i és la raó per la qual s’anomenava monarquia hispànica.

6.- El nacionalisme espanyol falsifica absolutament la història al presentar com a unió el que únicament fou un pacte dinàstic entre Castella i Aragó. La realitat és que ambdós estats continuaren sent pràctica i oficialment independents en tot durant molt de temps – fronteres, estructura econòmica diferent, lleis diferents, institucions diferents, llengua i cultura diferents (tot i la substitució de l’aragonès pel castellà) i exèrcits diferents -. De fet, feren falta conflictes armats per a imposar la Unió d’Armes – Guerra dels Segadors (que també té altres causes!) - i la unitat institucional i jurídica – Guerra de Successió -. Espanya, doncs, entra casa a nostra a sang i foc.

7.- El concepte de nació, tal i com l’entenem actualment, naix arran de les revolucions liberals del s. XVIII. De fet, al segle XV encara estem inserits de ple en el mode de producció feudal, i allà ens trobem amb imperis i estats marcats per la seua dispersió geogràfica, amb delimitacions no sempre clares, amb una idiosincràsia marcada per la diversitat econòmica i jurídica, amb diferents llengües, cultures, costums... Evidentment els soldats espanyols del terços no entenien el concepte nació en el sentit modern.

Les aportacions històriques de la rèplica estan manipulades en interès propi. Ja he explicat que el nacionalisme espanyol fa una interpretació històrica que des de l’època dels romans intenta justificar l’existència de la idea d’Espanya. Per ajustar l’espai – dins d’allò possible!- ho deixaré per a un proper article on m’estendré en parlar-vos de la construcció històrica del nacionalisme espanyol.

8.- Espanya com a primera nació europea en el sentit modern de la paraula, inventora de la nació com a forma política i social? Espanya com a “unitat de convivència”? D’altra ploma i d’altra boca sonaria a ironia – i de les bones! -. El concepte nació i sobirania nacional naixen lligades a les doctrines liberals del s. XVII i materialitzades als s. XVIII, XIX i XX; en cap cas fou Espanya la precursora del liberalisme!
A més, altre dels elements en la configuració de la identitat espanyola ha estat la victòria dels elements reaccionaris contra els elements progressistes. Aquesta unitat de contraris dins de la ideologia espanyola sempre s’ha resolt a favor dels més conservadors. És així com històricament han vençut l’aristocràcia i noblesa front la burgesia naixent, la tradició front la innovació tècnica i econòmica dels xicotets artesans, la religió catòlica front la protestant – aquesta més d’acord amb l’ètica capitalista-, , el centralisme front als intents del republicanisme federal... Per a què practicar la tolerància filosòfica i religiosa, per a que exercir la perfeccionada comptabilitat jueva, per a que innovar en les estructures de propietat, per a què estudiar i aplicar els avanços tècnics, polítics i econòmics que s’anaven difonent a Europa ? Sempre s’ha optat per el fanatisme ideològic-religiós, les respostes militars – quan feia falta reestructuracions econòmiques, polítiques i culturals- i l’opressió d’altres pobles. No aprofundiré perquè – insistisc! - m’ho guarde per al proper article.

9.- El federalisme republicà d’Iron Maiden ha estat el gran fracàs del nacionalisme espanyol progressista: el projecte d’una Espanya federal ha fracassat des dels seus orígens. El federalisme té 4 branques bàsiques: l’estrictament republicana, les llibertàries, la socialdemòcrata i la comunista (oficial, del PCE), i tot i que no correspon a aquest article aprofundir sobre la temàtica ni explicar el seu recorregut històric – promet algun article o materials diversos sobre la qüestió- el plegament de totes les branques, excepte les llibertàries, a la monarquia i l’espanyolisme des dels anys 70’ corrobora el seu fracàs i la seua derrota front al nacionalisme espanyol més conservador.

10.- L’Iñaki Gil de San Vicente ho explica tant bé – tot i que amb un llenguatge un poc més complex - que m’estalviaré el redactat: “ Una constant històrica recorre la formació del nacionalisme espanyol: accentua el seu fanatisme en la mesura que el seu poder político-econòmic retrocedeix front a l’ascens d’altres nacionalismes imperialistes, i en la mesura en que no aconsegueix xafar a les nacions que explota, i en que aquestes avancen en les seues mobilitzacions. I segons augmenta la força reaccionària d’eixe nacionalisme, decreix la del republicanisme federalista, o s’amaga en el silenci passiu i còmplice (...) “el federalisme republicà ha de pensar les raons del seu fracàs rotund i irreversible i plantejar-se la necessitat de passar a defensar el dret i la necessitat d’independència (...)” “cal saltar de les paraules litúrgiques sobre el dret abstracte a l’autodeterminació a l’explicació teòrico-política, classista i històrica de la necessitat de la independència de les nacions oprimides, per a desbloquejar i alliberar les alienades consciències de les classes explotades de l’Estat espanyol.”

Company Iron Maiden tot i l’intent d’una posició com exterior al conflicte, cal considerar que no parlem de nacionalisme abstracte, parlem del nacionalisme espanyol; no parlem de lluita de classes abstracta, parlem de la lluita de classes a Vallada i a l’Estat espanyol. Pregue que revises els teus apunts –i pràctica- sobre la lluita classes!


Vallada, 7–VIII-2010
En Forcat

divendres, 6 d’agost de 2010

Nacionalisme imperceptible


El debat apassionat que ha sorgit arrel de la proposta de Drak m'ha recordat el que un amic em contava que li va passar de xicotet. Diu que, com que era manyoset, sa mare li va donar cintes de plàstic de colors, d'aquelles que es feien servir per a fer cabassos, per a fer una cortina per al corral. I no se li va ocórrer una altra cosa que posar cintes roges a un costat, cintes grogues al mig i cintes roges al altre costat. És a dir, va fer la bandera espanyola, mostrant així el patriotisme que des de l'escola es fomentava. En eixa època d'escolanet jo volia ser “misionero y español”, recordava el meu amic.

En arribar son pare de la feina i veure allò penjat a la porta del corral, va començar a maleir i d'una sarpada va llevar la cortina i la va fer desaparèixer. Sa mare va començar a dir que amb la il·lusió que el xiquet l'havia fet i el disgust que li donava. Ambdós, pare i mare, van començar a discutir i el xiquet, que no entenia res, se'n va anar i mai més tornà a fer cap cortina. Prou anys després va entendre a son pare. La reacció davant la bandera dels que havien arruïnat la seua família i dels que havien comés impunement assassinats i actes injusts i indignes. També va entendre que no li explicaren res per por a que ho contara i hi hagueren represàlies.

M'ha vingut al cap aquesta anècdota perquè la proposta de Drak em sembla la cortina del meu amic. Amb tota la seua innocència ha proposat mostrar l'alegria de la copa del mon amb la manera que ho faria (i ho fa) el nacionalisme espanyol més ranci que ens envolta de manera imperceptible. Eixe nacionalisme espanyol que pretén ser una trituradora de llengües i cultures d'aquest territori peninsular que compartim nacions diferents. Drak ha sigut víctima d'eixe nacionalisme d'Estat nació establert que passa desapercebut per ser habitual. Eixe “nacionalisme banal”, que denuncia Michael Billig, que no es percep com a tal perquè es considera que el nacionalisme és agressiu i excloent, propi de la perifèria només. El nacionalisme de les nacions que veuen un perill en el nacionalisme dels altres.

En Forcat s'ha comportat com el pare del meu amic, amb indignació i, perquè no dir-ho, impotència davant l'evidència, però amb un discurs argumentat que, es pot compartir o no, però és respectable perquè parla respectuosament. Shedorff li ha contestat com la mare, defensant al xic i preguntant quin mal feia i ha oposat, amb bona dosi de prepotència, els arguments típics del nacionalisme espanyol, el que qualifica d'espanyol fins al homo antecessor de Atapuerca. La discussió ha sigut interessant i els comentaris correctes en general. Només algú que signava, encertadament, com “ninot” i altre que es treia els “cansonsillos” no sé perquè, han donat la nota.

Diu Billig que la mateixa universalitat del liberalisme, que va fer emergir les nacions arreu del món, va portar el nacionalisme com ideologia capitalitzada per la dreta. Pot ser per això els nacionalismes no m'encisen i les banderes em deixen indiferent. Però respecte les cultures de cada poble i crec que cada individu té dret a parlar, llegir i escriure amb la seua llengua i a regir-se per les costums, lleis i normes que lliurement elaboren els governs elegits per cada nació. D'Espanya espere que respecte a cada una de les nacions que la composen, a cada cultura, a cada llengua, a cada poble i a cada ciutadà. És a dir, espere que evolucione a una Espanya Federal. Sense nacionalismes i cultures hegemòniques construïdes sobre la derrota i destrucció d'altres nacionalismes i cultures.

Però, mentre això arribe, em sembla més important dedicar les energies a la lluita de classes. Eixa lluita que intenten fer invisible posant per davant pantalles com els nacionalismes, els bous, el futbol o Belén Esteban. La lluita que estem perdent els treballadors de totes les nacions del món i que està guanyant, per golejada, el capital que no té ni ha tingut mai cap nacionalitat.

Un article interessant de Vicenç Navarro respecte aquest tema, titulat “El tema nacional ofega el tema social”, podeu llegir-lo clicant ACÍ