dimecres, 23 de febrer de 2011

23 F

Aprofitant l'avinentesa de la data d'avui, el documental d'avui és breu, però convida a la reflexió tant a aquells que per la seua edat encara no hagen vist mai aquestes imatges, com per als que ja les han assumit com part de la seua història.



El 23 de febrer de 1981, la jove democràcia espanyola va viure la seva prova més difícil. Militars nostàlgics de l'antic règim van protagonitzar un intent de cop d'Estat que va poder haver acabat en un bany de sang o una nova dictadura. El resultat final va ser la consolidació definitiva del sistema democràtic.

Tot va començar a les 18.23 hores, quan un escamot de guàrdies civils al comandament del
tinent coronel Antonio Tejero va irrompre al Congrés dels Diputats mentre es votava la investidura com a nou president de Leopoldo Calvo Sotelo (UCD).

El forcejament de Tejero amb el general Manuel Gutiérrez Mellado (vicepresident del Govern) i els posteriors trets al sostre realitzats pels assaltants no presagiaven gens bo. Només van romandre en el seu seient, desafiant l'ordre de tirar-se al sòl, el propi Gutiérrez Mellado, el president Suárez i el dirigent comunista Santiago Carrillo. Diputats i senadors quedaven segrestats a l'edifici representatiu de la sobirania popular, deixant al país sencer en suspens.

Un capità que acompanyava a Tejero va avançar als parlamentaris la ràpida arribada d'una ‘autoritat militar competent’ per disposar el que anés procedent. Davant la situació creada, es va constituir en el Ministeri de l'Interior un Govern provisional de sotsecretaris que va assumir les funcions de l'executiu segrestat en les Corts.

Fidel també a l'ordenament constitucional, el director general de la Guàrdia Civil, el general José Luis Aramburu Topete, es va dirigir al Congrés per emplaçar a Tejero a rendir-se. El tinent coronel colpista es va mantenir ferm, arribant a amenaçar a Aramburu amb pegar-li un tir i després suïcidar-se. A la vista de la seva persistència, el cap de la Benemérita va decidir retirar-se.

Estat d'excepció a València

Ja de nit, els tancs van sortir als carrers de València per ordre del tinent general Jaime Milans del Bosch, qui va declarar l'estat d'excepció a la seva regió militar.

Les instal·lacions de RTVE de Prado del Rei van romandre ocupades per diversos destacaments de la Brunete al voltant de dues hores, en les quals Televisió Espanyola va alterar la seva programació i Ràdio Nacional va emetre marxes militars.

El general Alfonso Armada, peça important de la trama colpista, va entrar al Congrés sobre les 23.50 hores per despatxar amb Tejero. Va voler erigir-se en cap d'un govern de concentració nacional, però no va aconseguir convèncer a Tejero, qui advocava per la creació d'una junta estrictament militar. La sort del cop va quedar tirada després de la intervenció del Rei en TVE entorn d'un quart de dues de la matinada: el monarca va ordenar expressament als militars revoltats que es retiressin a les seves casernes. Passat el migdia del 24 de febrer,els assaltants del Congrés es van lliurar després d'haver alliberat als diputats retinguts. La resta dels colpistes ja estaven a la disposició de la justícia militar.

La jornada del 24-F, un dia després, va ser testimoni d'una de les manifestacions ciutadanes més multitudinàries de la història d'Espanya: un milió i mig de persones es van congregar a Madrid darrere d'una pancarta que deia Per la llibertat, la democràcia i la Constitució.

Font: Marisol Alaya


Per a saber-ne més sobre el que va passar visiteu la mediateca de rtve.

Hipatia A.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.