dimecres, 16 de febrer de 2011

Educació embotellada

(gràcies a Hipatia i Marietta per cedir-me el seu espai dels dimecres-documental, aquesta setmana)

L'altre dia vaig tindre una conversa interessant amb una mestra d'infantil, de la què no vaig traure cap descàrrec.
Tot va començar quan la vaig escoltar parlar amb orgull, del "sistema" que du a la seua classe, amb xiquets de 3 anys, per a que beguen aigua a classe.
Així, de primera, ja sona extrany... no?

Doncs be, la cosa pinta de la següent forma:

Tal i com va establir aquesta mestra a principi de curs, cada setmana, els pares d'un dels xiquets de classe, s'encarreguen de comprar
un paquet de 6 botelles de 1,5 litres d'aigua mineral. Aquestes botelles són per a que els xiquets beguen aigua a classe durant la setmana.

A classe, cada xiquet té una botelleta d'aigua de plàstic que la mestra reompli tots els dies. Aquestes botelletes també es reposen setmanalment per unes altres "netes" i "sense microbis".
  • La primera raó que em va donar la mestra va ser: Ho faig aixina perquè per a mi és més còmode.
  • La segona raó, al veure que la primera no tenia cap argumentació, va ser dir-me que els xiquets, amb el "sistema del got de plàstic, es tiren l'aigua damunt i embruten la classe.
  • La tercera raó, després d'escoltar algunes meues de per què no em semblava bona idea, va ser dir-me que "es que de vegades l'aigua de les aixetes ix bruta i amb pedres i que preferia curar-se en salut.
Açò és el que jo pense al respecte:
  • Durant el temps que duc a aquest poble, he begut aigua de l'aixeta. Aigua neta i al parèixer, saludable (jo em trobe perfectament).
  • Substituir un got de plàstic (que es llava molt be i no cal reposar cada setmana) amb una botella d'aigua, simplement pel fet de que el xiquet no jugue amb l'aigua i es banye, no crec que siga la sol·lució, per varies raons obvies (pedagògiques, econòmiques i mig-ambientals). Què serà el següent, substituïr la botella per un biberó?.
  • Les despeses totals en aigua mineral durant un curs escolar són: 25 euros al mes X 9 mesos= 225 euros. Diners que es podrien invertir en coses més educatives. (Per cert, l'aigua embotellada costa unes 2.000 vegades més diners que la de l'aixeta).
  • Producció de residus plàstics: 220 botelles de 1,5 litres + 900 botelletes de plàstic menudes. Això sí, la mestra em va dir que no passava res perquè les tiraven al fem del reciclatge... Com si el problema fora eixe, i no la producció innecessària de residus.
  • Temps invertit per la mestra en omplir botelletes: 5 minuts al dia X 5 dies/setmana= 25 minuts= 15 hores per curs escolar.
Dic jo que amb 15 hores (3 dies de classe) i 225 euros invertits correctament, es podrien fer meravelles a nivell educatiu.

Em venen al cap altres crítiques constructives en contra d'aquesta actitud tan inconscient i simplista, que per a mi, encara s'agreuja més si pensem que al realitzar-la davant de xiquets i xiquetes (per a qui els docents servim d'exemple), estem transmitint-los uns valors i unes actituds que atempten contra el nostre planeta. Però crec que millor veure aquest documental per entendre-les millor i de manera més global.
Espere que vos agrade:

7 comentaris:

  1. Execel.lent reportatge. A açò li dic jo posar dades al que ja tots sabem de manera conscient o inconscient. Que sí, que no podem malbaratar l'energia!

    ResponElimina
  2. Es molt fort com ens enganyen ,i es fa una publicitat destructiva.
    En cuant al exemple de la mestra, aixo pasara en molts col.legis, asi en infantil que io sapiga cadascú te el seu got i en primaria es duen una botella xicoteta per a beure ,i les mares lá reomplim.
    gracies per el reportage tan interesant.

    ResponElimina
  3. Jo no solc beure de l'aixeta, dec ser un dels pocs què encara van a l'ermita amb la marraixeta.

    ResponElimina
  4. A l'autor del present escrit, Kike, fotògraf en primer lloc i mestre en segon, molt famós al nostre poble:
    Em pareix rebutjant l'actitud que mitjançant aquestes paraules tens cap a un company teu de professió, que tots fem coses bé i altres mal, però si ens dedicarem a fer publiques certes converses, possiblement tots, inclós tu mateix, hauriem de tapar-nos la boca més d'una vegada, que vivim a un poble i tots ens coneguem.
    L'educació, a la que fa pocs anys et dediques, ha estat determinada per molts aspectes, alguns dels quals externs als mestres i dels que probablement, hauries de demanar més explicacions per poder opinar.
    No sé la gent que haurà llegit la teua entrada, però si et coneix, probablement haurà canviat la seua percepció sobre la teua personalitat, la teua forma de ser, i és que qui fereix a un altre esta ferint-se a sí mateix.
    Desconec què pensaran els teus "companys" que treballen a les escoles, instituts, ... el que sempre, supose, parlen amb confiança esperant rebre opinions diverses que milloren el "sistema" i sobretot, suposant que mai seran ridiculitzants amb un article com aquest, que ja des del primer paràgraf has infravalorat.
    Vull fer constar que respecte totalment el medi ambient i em pareix perfecte que es critiquen certes actituds que, un dia rere un altre, fan malbé el nostre planeta, però aquesta forma de fer conèixer malament a una persona (a partir d'unes paraules d'una conversa privada) i a més company teu de professió (sigui qui sigui, ho desconec i tampoc m'interessa) no ha estat la millor opció per fomentar els bons hàbits de consum. És com voler donar consells per al medi ambient donant exemple amb una mala actitud social i personal.
    I fins ací la meua opinió, ara que escriga, com moltes vegades dius, lliurement, la resta de persones que han llegit l'entrada i, si de cas, algún mestre.

    ResponElimina
  5. mmm
    Ets lliure de pensar com penses.
    Jo pense això i tu penses allò i ahí acaba tot.
    Jo veig que t'ho has pres com algo personal i oblides el kit de la qüestió.

    Respecte i admire (per altres moltes coses) a aquesta companya de professió de la què parle, però no per aquest aspecte en concret.
    En aquest escrit no he ficat cap nom, així que considere que no he ridiculitzat a ningú davant dels lectors.

    Per últim dir que tu també has intentat ridiculitzar-me, amb la diferència de que tu saps el meu nom i jo no el teu.
    Si molts anònims que ací escriuen ficaren els seu nom, tal vegada, jo no seria tan famós com tu dius que soc.

    Bon dia.

    ResponElimina
  6. El que ha fet este chic, que no conec en persona, esta be. Ell ha opinat sobre algo que no li sembla be, i ha respetat a la persona sense dir cap nom.
    Tampoc pense que opinar obertamente siga sintoma de superioritat o com voleu diro.
    El que no crec que faja be, i vull que seu prenga com un consell, es donar la cara per a este tipo de coses, ja que la gent sol ser molt visceral i enseguida señala amb el dit i posa etiquetes sense coneixer a la persona.
    Aprofite per donarvos la enhorabona per el blog.

    ResponElimina
  7. Resulta divertit el comentari Anònim.
    Qui coneix a Kike sap que ell parla quan creu que pot aportar alguna cosa, quan opina que hi ha una manera de fer algo millor.
    El gremi educatiu es mereix crítiques constructives, de la mateixa manera que tots...crec és una sort tindre idees noves, tindre aportacions...
    Tots deuriem d´estar ben contents per saber que hi ha qui vol veure les coses d´un mode distint.
    Ja veus tú, que més importa que siga mestre, educador, pare, mare....o qui siga, la persona que escriga...estem tots clavats en aquest món!
    Que tingueu molt bona vesprada.

    Pd: ja m´agradaria una aigua tan bona com la de vallada al obrir l´aixeta de valència!
    No sé qui pot sentir-se ferit/ferida quan en cap moment han aparegut noms, no sé, crec que és un poc absurd el comentari, però en fi, com molt bé torna a remarcar Kike, som lliures d´opinar.
    Gràcies Kike pel documental, per criticar allò que veus aportant raons, donant opcions, sense ficar noms ni cares....
    Ay mare...que sensibles que som....

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.