dimecres, 9 de febrer de 2011

PA DEL DIA / El saquet de berena

Ai mare, quanta falta ens fas! Ningú com tu entén el valor de les coses. Tenies tan pocs mitjans per fer-nos la vida agradable que cada objecte, cada matèria t’era important.
Abans tot s’escollia amb més cura, amb més sentit comú. Es pensava molt en l’ús que se li havia de donar, en la necessitat que en teníem, en la vida que li assignàvem, en el pes econòmic que suposava per a l’economia familiar o individual. En canvi, actualment, ens hem acostumat a comprar més del que necessitem, fins i tot si ben bé no ho necessitem, o sabent que no durarà més de dos trencades de guitarra, per tal que siga barat o estiga a l’abast de la nostra butxaca.
Les mans de mare allò que tocaven ho tranformaven. Quanta roba no ha sigut cosida, arreglada, adaptada, transformada, millorada per les mares! La de llana que haureu teixit! La d’agulles de la màquina de cosir que haureu trencat! Les caixes de llanda per a les coses de cosir, les del codonyat per les andròmines de llustrar les sabates, els perols foradats per plantar clavellineres. Tots els envasos servien per contenir alguna cosa; els de vidre, els de llanda, els de plàstic… A més, sempre que podíeu, tractàveu de fer-ho bonic, amb l’orgull de qui crea. Per cert, treball ben remunerat i agraït, que moltes no heu tingut ni dret a pensió de jubilació.
Amb el temps i la definitiva entrada al Primer Món, ens arribà un allau d’envasos. Ja ens sobrava tot. En qualsevol lloc trobàvem pots per fer conserva de tomaca. Estem al punt de no reutilitzar ja res perquè “nou no val tant”, pensant sempre en diners.Tenim al nostre mercat una quantitat grandíssima del que vulguem. Penseu en tot el que
pot tenir un únic establiment de Carrefour, per exemple. Què passa, que els nostres avantpassats eren lelos i hui som superdotats? Doncs jo crec que no, que la diferència no es troba en la capacitat d’administrar la riquesa d’una nació, sinó en la capacitat d’administrar la riquesa d’altres països. No vull llevar tampoc el mèrit a determinats avanços científics o tècnics que ajuden a explicar el gran canvi econòmic que hem sofert als últims 50 anys, però mai en el grau i dimensió que es pot constatar.
Encara hui, ja no tant per necessitat com per sentit comú, les mares seguixen sent les que més reutilitzen. I les que més reciclen. Arribàren al poble els primers contenidors per separar els fems, van ser instal.lats prop d’un economat que ja no existix. La imatge de les dones cap a la tenda amb els envasos buits, aquells que un altre dia havien carrejat a casa plens. En realitat operació que no els resultava estranya dels temps en què existien els retornables. Només que ara deixaven els envasos fora i no dins la tenda, quina llàstima!
Però a mi de tots el que més m’agradava, tot i que ja no era comú en la meua infantesa, era el saquet de berena. Un envàs que les dones mateix fabricaven per portar els queviures al treball o amb moltes altres funcions: guardar herbes, fesols , farina, ves tu a saber (completeu la llista). Actualment en moltes escoles als xiquets se’ls acostuma que porten l’esmorzar en saquets de tela. És un gest de sensibiltzació sobre la problemàtica dels envasos i la matèria que transformem en fem. M’agrada que els gest tinga l’exponent en el saquet de berena que les mares i les iaies han cosit a casa.
Pròxima entrega: Les manetes

4 comentaris:

  1. Hola Safraneret;
    Aquesta entrada m'ha donat ànims per escriure una que fa temps, ronda pel meu cap... A veure si tinc un ratet i la redacte.
    Felicitats per l'escrit.
    Hi han uns documentals per ahí què vindrien molt be per acompanyar-lo...

    ResponElimina
  2. gràcies.
    Supose que els documentals a què et referixes van relacionats amb l'obsolescència programada o el de La 2 que es titula COMPRAR,TIRAR, COMPRAR i que jo encara no he pogut vore

    ResponElimina
  3. El mon què vixquem està fonamentat en que la nostra capacitat de consum no té límit. Ens anem creant necessitats. La vivenda, la roba, el menjar, el viatjar... Tot acaba siguent objectiu de vida i no mitjà per viure
    Com viuran els nostres fills i filles?? S'han criat en l'abundància irresponsable i ara han d'assumir els reptes del decreixement econòmic. Mirant el que passa al Magreb i a Egipte em pregunte si l'apatia política és compatible amb el mon que ve

    ResponElimina
  4. El més curiós de tot això, és què no fa massa anys que tots els envasos es retornaven, des de les marraixes de lleixiu de plàstic fins els potets de vidre dels iogurts. I ara a la majoria de la gent li sembla una cosa tan extranya, manies dels cologistes eixos.
    Un cas de modernor absoluta va ser quan van fer de regadiu la major part del terme antigament oliveres garrofers i vinya. Moltíssima gent va arrancar les oliveres perquè clar, si l'oli el podien comprar per quatre quinzets... després va vindre la crisi de la colza i amb l'esglai, hala, torna a plantar oliveres, que com lo de casa no hi ha res!.

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.