dijous, 17 de febrer de 2011

PA del DIA/ Les manetes

PA del DIA/ Les manetes

El que ara vos contaré és un conte sobre el “més i més”. És una llegenda tradicional i alhora actual. Com tot conte popular, arreplega l’experiència passada i la projecta cap al futur, no perd validesa amb el temps, al contrari, ens ajuda a entendre el que ens espera.

Així doncs, conten que entre els milers d’encanteris i prodigis que es produïxen la màgica nit del solstici d’estiu, la nit de sant Joan, n’hi ha un que era molt i molt desitjat pel benefici que proporcionava a qui poguera aconseguir-lo.
Eixa nit moltes coses estranyes es tornen possibles; passen fets que només poden succeir una volta a l’any; determinades lleis físiques s’invertixen; es dóna la conjunció astral per aconseguir determinats desitjos; es fan preguntats i s’obtenen respostes aclaridores.
Pel que ací ens ocupa, resulta que en aquell poble existix el Barranc de la Falaguera. És allà on s’havia d’anar la nit de sant Joan i quedar-s’hi fins les dotze. Qui fóra capaç de
contemplar el prodigi que ocorre al punt de la mitjanit, es convetiria en la persona més rica del món. Arribat este punt de la narració, diré que no és broma el que se’ns planteja en temps de necessitat econòmica. Bo, el cas és que al barranc creix una espècie botànica, la que li dóna nom, la falaguera, coneguda en altres llengües com “helecho”. Diuen que eixa planteta naix, creix, florix, fructifica i mor la nit de sant Joan, contravenint l’ordre natural perquè la falaguera ni té flor ni fa fruits. Tot el cicle ocorre molt ràpidament com podeu vore. Si algú vol intentar-ho heu d’espavilar-vos i no adormir-vos en tota la nit, sinó, heu fet tard!
El tema és que u s’ha de mantenir despert per controlar el creixement de la falaguera, sense por, amb decisió. A les dotze florix i quan acte seguit fructifica, heu de collir-li el fruit: les manetes.
La sort consistix en què una volta tingueu les manetes en el vostre poder vos obeiran i treballaran per a vosaltres per sempre més. D’ací la gran fortuna que podreu conseguir. L’únic que heu de fer és manar-los i manar-los faena, sense parar, una cosa darrere d’una altra, i quan ho acaben, més , tot allò que desitgeu, i quan ho tingueu, més i més… Això sí, no vos podeu despistar ni un sol moment, perquè les manetes són tan ràpides que en l’instant que es queden desocupades: se vos menjaran a igual velocitat.
D’esta manera ja no ens queda clar si tindre les manetes que necessiten “més i més”, és una sort o una maledicció. Com el sistema capitalista, que ha de produir més i més per mantenir-se i els mercats, que ens impel.lixen a consumir més i més per no afonar-se.

Pròxima entrega: Heu travessat mai la regió a peu

3 comentaris:

  1. És un conte bonic, o millor, una paràbola laica que no havia escoltat mai. Enhorabona pels teus escrits Safraneret.

    ResponElimina
  2. Jo coneixia el conte situat a la Font de la Figuera, on crec que van acabar fent una pedrera, ho miraré millor.
    Si tingueu interés, el Barranc de la Falaguera més pròxim al poble, està al terme de Moixent.
    Entre Canals i Xàtiva també està la Senda de la Falaguera. Ara, si les trobeu, ja sabeu el què vos toca.

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.