dimecres, 2 de març de 2011

¿QUÉ ES SER MUJER?

Sinopsis
El canal televisiu Antenne 2 va plantejar a una sèrie de cineastes la pregunta: ¿Qué és la dona? Agnès Varda ofereix a través d´este cine-tract (pamflet fílmic) algunes de les respostes possibles. Sobre un fons blanc, diverses dones van prenent successivament la paraula per a denunciar mites opresius entorn de la feminitat i escenificar un repertori de possibilitats encara per explorar. ¿Com podem viure el nostre cos? ¿Com podem viure el nostre sexe?
(Extret i traduït de la pàgina web Punto de vista festival)
ELS SEUS ORÍGENS
El moviment feminista, té els seus orígens en els anys seixanta, desenvolupant-se paral·lelament, però no d'igual manera i, EUA i EU.
En la nostra mateixa Europa, la lluita feminista o igualitària prenia camins diferents, destacant entre ells els moviments realitzats a Finlàndia, amb Associació 9 (fundada en 1966), en la qual tant homes i dones actuaven junts, procurant rebutjar la divisió social entre treball i els rols predeterminats de cada sexe per una mica més equitatiu i funcional.
A França, en la dècada dels 70, arran dels moviments estudiantils de maig del 68, es va formar aquest afany d'igualitarisme prenent diferents veus:
-el feminisme revolucionari.
- el feminisme sindicalista.
- el feminisme igualitari.

Sense tenir una intenció política directa, aquests moviments van moure masses, despertant el que va anar per aquell temps el detonant que va donar llum al que avui les dones tenim bestiar, sab
ent que la lluita per la igualtat no ha acabat.
Agnés Varda és una directora de cinema nascuda el 30 de maig de 1928 a Brussel·les, Bèlgica. Viu i treballa a París. És considerada per alguns crítics de cinema la <<àvia de la Nova Ona>> (Nouvelle vague) i una de les pioneres del cinema feminista.
(Font biogràfica Wikipedia)

6 comentaris:

  1. Heu vist la seua película, los espigadores y la espigadora?
    http://video.google.com/videoplay?docid=1757319964974802576#

    En versió valladina podria ser "els pellucadors i la pellucadora" una paraula quasi perduda del nostre ús quotidià.

    ResponElimina
  2. Sí sí! Gracies paco, si l´he vist, de fet vaig coneixer a esta gran dona a través d´eixe documental. En breu estarà penjat a Vllada City (en dos setmanes).
    Este de hui ha sigut per trencar un poc amb el que jo estava publicant en este apartat.
    M´agrada molt d´Agnès ja no sols el que diu, que em pareix sumament interesant, sinò com ho diu visualment...
    Moltes gràcies pel coemntari!
    Bon dia!

    ResponElimina
  3. M'encanta que haja eixit aquest tema al bloc!
    La película, que crec que es va fer l'any 75 (l'any de la mort de Franco!! la majoria de vosaltres no havieu nascut), em dona molt que pensar. Sobretot d'on venim aquest país i on hem arribat.
    Encara ens queda molt camí a les dones: haurem de repensar-nos el tema de la cura i els valors considerats femenins, haurem de repensar-nos moltes coses. Però és important que ens ho mirem amb perspectiva, perquè hem avançat a montó.

    ResponElimina
  4. Gràcies Marina! Sí hem avançat i crec que gràcies a dones com Agnès i tantes d´altres que van permaneixer a l´anonimat però fense sentir...i a tants homes que recolçaren el que és evident i a dia de hui encara hi ha qui ho dubta.
    En les nostres mans queda fer el dia de demà amb el que tenim hui, així que, anem!
    bon dia!

    ResponElimina
  5. Però encara ens queda molt per fer.
    Heu llegit les declaracions de la presidenta de les ames de casa Tyrius?:

    "La mujer ha cogido una libertad demasiado irresponsable en el abandono de casa"

    http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/03/03/mujer-cogido-libertad-irresponsable-abandono-casa/787379.html

    ResponElimina
  6. No ha havia llegit. Em sembla increible! Eixa "mujer que ha cogido una libertad irresponsable" no serà ella, que tant de poder té sobre el que opinen altres dones? Sembla que la llibertat de les dones ha de ser ben administrada perque ens segueixen col·locant en la minoria d'edat. Està clar, hem de treballar fora de casa (què moderna!), però no massa, que si som autosuficients ens desmadrem. Per a quan posar en valor les activitats de cura, les que fem majoritariament les dones? Si no es valora ni tan sols per nosaltres mateixes, com anem aconseguir que es repartixquen equitativament entre dones i homes?

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.