dilluns, 4 d’abril de 2011

Els límits de la llibertat: sobre Trobades, escoles i el respecte a les persones

Primer de tot he de dir que he decidit no respondre els comentaris sobre mi i altres persones que s'han escrit a propòsit de diverses entrades recents del bloc, i en particular en relació a l'entrada sobre la proclamació de Mª José Tortosa com a candidata del PSPV-PSOE a l'alcaldia de Vallada en les pròximes eleccions locals. Les opinions i les acusacions que s'hi vessen sobre la meua persona i el meu ideari i actitud polítics estan basats en el desconeixement absolut, la manipulació i la distorsió de la realitat, abundant en tòpics inconsistents i en una mala fe evident, i que busquen la provocació i confrontació gratuïtes i estèrils a fi de desviar l'atenció del tema rellevant de l'entrada: la presentació pública de Mª José com a candidata socialista a les pròximes eleccions locals. He d'acceptar i respectar que hi ha persones que discrepen de la meua activitat civicopolítica passada i que
en critiquen l'actual. Tot i que he d'insistir que s'equivoquen en la percepció i la interpretació de la informació de què disposen, i que parteixen de premisses falses i de prejudicis erronis, he d'assumir el judici consegüent. Lamente i obvie, per tant, els comentaris que s'han generat i renuncie definitivament a rebatre'ls.

Esta entrada, doncs, no es relaciona directament amb l'entrada referida però sí que ho farà amb l'entrada sobre la Trobada d'escoles en valencià a Moixent i amb molts dels comentaris que s'hi han escrit. Vull pronunciar-me en defensa del col·legi Ramón Martí Soriano i dels professionals que hi treballen. I mostrar el meu rebuig més ferm als comentaris inadequats, falsos, destructius i insidiosos que s'han realitzat sobre l'equip directiu del col·legi i algunes de les persones que el componen, que no tenen cap fonament real i que no beneficien a ningú. En primer lloc, considere abosolutament rebutjable que es critique l'existència d'una pretesa vinculació i connivència ideològica escola-Ajuntament, que l'equip directiu s'erigisca sobre la influència política i que manipule o exercisca una "tirania" sobre l'alumnat del centre. Crec que no hi ha cap base que sustente eixes afirmacions, que soscaven la imatge, l'essència i la validesa del nostre col·legi i la de les persones que la dirigixen. No hi ha justificació per a tal extrem.

En segon lloc, condemne rotundament les insinuacions calumnioses i totalment reprovables que Carolina, la filla menor de l'alcalde i de la cap d'estudis del centre, treballa al col·legi de Vallada per la influència política de son pare i, per tant, de manera irregular. Em consta i estic segur que Carolina ha aprovat les oposicions al cos de Mestres i si està a Vallada -no sé si provisionalment o de manera definitiva- és perquè ha pogut obtindre esta destinació en el concurs de trasllats corresponent, d'acord amb la baremació de mèrits establida. Per tant, ocupa un lloc legítim i crec que els comentaris que infundadament ho qüestionen estan fora de lloc i representen una acusació injusta i injuriosa a una persona que no tindria per què haver-se anomenat en una entrada sobre la Trobada d'escoles en valencià, perquè no hi té res a vore, i que evidencia una mala fe injustificable.

En tercer lloc, considere que les crítiques que s'han realitzat a part de l'equip directiu del col·legi s'han fet de manera inadequada, fent referències personals innecessàries i faltant al respecte a la dignitat i l'honor de les persones. Vull recordar que els directors i els equips directius s'elegixen per la comunitat educativa segons els procediments establits per la legislació vigent i, per tant, d'acord amb la voluntat majoritària que expressen els òrgans representatius (supose que deu ser el Consell Escolar). En conseqüència, les persones que ocupen els càrrecs directius ho fan per elecció i, per tant, perquè els estaments de la comunitat educativa (professorat, mares i pares, administració educativa) els atorguen la seua confiança. Es podrà discrepar de la seua acció o de les decisions que es prenen, però governar i dirigir és això: prendre decisions i a voltes equivocar-se. D'altra banda, cal recordar que la Trobada d'escoles valencià implica un compromís organitzatiu considerable que abasta tot el centre i que, per l'esforç que requerix, ha de ser assumit per tota la comunitat educativa, i no només per l'equip directiu; s'hi han de pronunciar a favor i comprometre's a treballar el claustre de professors, els pares i mares i els representants municipals, i això ha de ser fruit d'un consens i d'un procés de reflexió interns, sense imposicions externes ni pressions ambientals. La decisió ha de ser lliure i voluntària. L'entitat Escola Valenciana -que organitza les Trobades i altres activitats en l'àmbit cívic i educatiu- és una associació privada i no pot ni ha de condicionar ni imposar la decisió d'organitzar una Trobada, amb la coacció de fer un linxament públic si el centre s'hi nega. Per tant, opine que és el nostre col·legi i els seus representants els que han de decidir què és més convenient en cada cas i, siga quina siga la decisió, no responsabilitzar-ne exclusivament l'equip directiu.

Finalment, crec que ser mestre és molt complex en la societat tecnològica, global i multicultural del segle XXI que ens ha tocat de viure, alhora que educar és probablament la tasca més ingent i el repte més difícil i desafiant de tots. I moltes voltes, el treball més ignorat, desacreditat i oblidat per la societat. I jo vull defendre els mestres i el seu treball anònim, pacient i a voltes heroic de cada dia. I vull defendre també el col·legi Ramón Martí Soriano -que també va ser la meua escola i de la qual guarde records molt valuosos- i els mestres que hi treballen, perquè és un centre reconegut fora del poble per la seua qualitat i prestigi i perquè el treball del professorat i les famílies que s'esforcen cada dia per fer-lo millor crec que n'ha donat al llarg del temps una molt bona valoració.

I per acabar, només afegiré que no tot val per a expressar les nostres idees i posicionaments en la vida. No és lícit opinar sense raons, ni criticar sense arguments, ni acusar sense proves, ni injuriar ni calumniar falsament. La llibertat ha de tindre límits i el respecte a les persones en constituïx el primer.

4 comentaris:

  1. "Treball més ignorat, desacreditat i oblidat", límits, respecte ..

    Simó, sense voler ser impertinent, demanar permís a l'autor de la fotografía (encara que estiga a blogger) per a utilitzarla a l'article, crec que no costa res, i que a la vegada, sempre s'agraix ...

    ResponElimina
  2. Al veure a Mayra a la foto, vaig pensar de seguida amb tu, Xavi.
    La veritat és que sí, els fotògrafs estem infravalorats també, i tothom es creu amb el dret de poder utilitzar les nostres fotos sense permís o sense fer cap referència al fotògraf... Problemes de l'era digital, suponc... De totes formes Simó segur que no ho haurà fet amb mala intenció...
    Fes com jo: reduïr a 600 píxels, firmar-la e introuduïr metadatos amb drets d'autor.
    Salutacions Xavi.

    ResponElimina
  3. Disculpa, Xavi, perquè no sabia de qui era la foto ni a qui adreçar-me. De fet, la foto la vaig trobar amb el Google i ni tan sols em vaig plantejar la qüestió, la desconeixia. Però tens raó en això que dius i a la pròxima volta no dubtes que ho faré. En tot cas, i a posteriori, et demane disculpes per la utilització sense permís i t'agraïsc la comprensió.

    ResponElimina
  4. Hola!

    Simó, disculpes admeses. Segur que no ho has fet amb mala intenció. I tampoc eres el primer ni serás l'ultim ...

    Kike, gracies per el apunt.

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.