dimecres, 27 d’abril de 2011

EXPOSICIÓ DEL PINTOR JOSÉ ANTONIO ESPINAR EN LA CASA DE LA CULTURA

José Antonio Espinar és un jove artista valencià que ja compta amb una llarga trajectòria i una abundant obra repartida en tota la Comunitat Valenciana i que fonamentalment s'ha vist centrada en la restauració i nova obra pictòrica en distintes esglésies valencianes.

En l'exposició de la seua obra s'arreplega també la seua última realització d'una pintura mural en la localitat de Vallada, que ha tingut una altíssima valoració per la seua excel•lent execució i pel repte que suposa en la millora d'entorns urbans especialment sensibles per comptar amb contornada d'interés historic-artístic.

El dijous 28 a les 20 h en la Casa de la Cultura es procedirà a l'obertura d'esta exposició que mostra algunes de les realitzacions de José Antonio Espinar, entre les quals es compten les que al seu dia va dur a terme en l'Església Parroquial de Sant Bartomeu apòstol, en l'ermita de Sant Sebastià i en la Capella del Santíssim Crist, totes a Vallada.

José Antonio Espinar és un artista que, a pesar de la seua joventut, ha aconseguit una
obra molt àmplia que ha començat a tindre reconeixement nacional i internacional i que s'està convertint en un clar referent de l'art religiós i civil actual valencià.

La mostra estarà oberta al públic fins al dia 20 de maig.

L'Ajuntament trasllada la invitació realitzada per l'artista a quants la desitgen visitar perquè no perden l'ocasió de conéixer l'obra de José Antonio Espinar, ja que a Vallada la seua empremta és ingent i amb el pas del temps ha anat adquirint, cada vegada més, una major valoració i estima no sols dels valladins sinó de tots aquells que han tingut ocasió de conéixer-la.

Dates exposició: del 28 d'abril al 20 de maig
Lloc: Casa de la Cultura

9 comentaris:

  1. Hola, soy José Antonio Espinar y os invito sinceramente, a todo el pueblo de Vallada, a ver mi trabajo en la Casa de la Cultura. Estará abierta todos los días de 5 a 9 de la tarde y hasta el 20 de mayo.
    Es un honor exponer en Vallada, ya que para mi, ha supuesto tantos retos profesionales y satisfacciones. Pero también mucho trabajo, sudor y entrega.
    Hoy en día, es dificil vivir haciendo lo que a uno le gusta, pero arriesgando y trabajando, al final, si la salud y la suerte te acompañan, es posible.

    En cuanto al mural del parque dedicado a la mujer valladina, espero que os sirva de talismán para ver una realidad más allá de los cegadores prejuicios, los convencionalismos pasajeros y la hipocresía impuesta; para luchar por que las cosas sean mejores y más humanas; para entender la belleza de lo cotidiano, no caer en la ignorancia y la incultura; para apreciar la magia de lo propio, defenderlo y potenciarlo como un antiguo tesoro local.
    Se que han habido algunos comentarios al respecto, que espero que no sean más que "movimiento de aguas" provocados por la tensión de las próximas elecciones.
    En cuanto a mi, deciros que hemos estado trabajando tres meses en este proyecto. Un mes en el taller y dos "in situ", de dos a tres personas. Las dos máquinas elevadoras. Los tres morteros especiales para el saneamiento de la parte inferior, que presentaba muchos problemas de humedad. Pica, sanea, consolida, aplica morteros, pon relieves que disimulen los grandes bultos y desperfectos, dibuja la pared de 14 x 14 metros, píntala con esmero y detalle (como si de un cuadro se tratase), etc.. La pared tenía todos los males (de hecho algunos técnicos me aconsejaron no realizar ninguna intervención en ella). El transporte y alquiler de las dos máquinas elevadoras, los dos meses. Los materiales de máxima calidad que se han aplicado, para asegurar un buen paso del tiempo del mural. Trabajando todos los días, con frío, lluvia, viento, hasta pedrisco (bueno, todo esto es normal cuando está a la intemperie). Queriamos inaugurar para el día de la mujer trabajadora y lo hicimos, pese a todo.
    Bueno, toda está inversión de gente, material y trabajo por 12.711,86 euros más 18 % de IVA. No saco cuentas para no deprimirme.Todo un regalo, diga lo que diga nadie, que espero aprecieis en su momento. Pero de nada me arrepiento y era un riesgo que tenía que correr, lo hice y ahí queda para que lo disfruteis pasando a formar parte de vuestro día a día.

    Llevo trabajando intermitentemente desde el año 2000 en Vallada y tan solo he conocido a una persona del pueblo que tuviese interés profesional por la pintura. Y es un hombre, ya jubilado, que siente la profesión en el alma y hemos hablado alguna vez. Por mi parte, le propuse que enseñara todo lo que sabía a los jóvenes del pueblo con interés.
    Los jóvenes que he podido conocer, relacionados con las bellas artes, han sido futuros aspirantes a funcionarios sin ninguna pasión por la pintura. Me hubiese encantado conocer a alguien que, tranquilamente, se me hubiese acercado para preguntarme o dialogar sobre técnicas, soluciones, inquietudes, dibujo, pintura, etc.....no ha sido así en 11 años. Algo está pasando subliminalmente, de una manera alarmentemente generalizada y aceptada.

    Espero que veais, que en mis pinturas y desarrollos decorativos hablo sobre la condición y esencia humanas, la ética, los males y los bienes, la pasión, las relaciones, la sinergia, el egoismo, la paz y el poder de la verdad.

    Espero que, por un segundo, seais complices de mi lucha por la construcción de una realidad mejor; la búsqueda de la esencia más sincera y humana. Salud y suerte.
    Os invito a ver mi blog en http://espinarmuralismoyrestauracion.blogspot.com/ o a expresarme vuestra opinión en espinar.muralismo@gmail.com.

    ResponElimina
  2. No sé qui és vosté, Sr Espinar, ni de qui ha sigut la idea de la seua obra al jardí de l'església. L'altre dia vaig passar per allí i, la veritat, em va agradar prou.

    No crec que s'haja de justificar vosté davant de ningú, l'obra justifica el treball dels artistes, no entre vosté en polèmiques perquè, en este poble, gràcies en part a qui deu haver-lo contractat, la política s'ha convertit en motiu d'odi entre la gent del poble (és lo que passa quan uno diu "estàs en mi o contra mi")

    En este poble hi ha molta mala llet en l'esquerra i en la dreta, i alguns (pocs) miserables i ignorants que es dediquen a insultar a persones i families sense saber del que parlen o amb voluntat de fer mal.

    Quan acaben les eleccions ja parlarem de la seua obra, Sr Espinar, potser en juny ja podrem anar al jardí de l'esglèsia tranquils, sense la merdosa i embrutida política local, i sentar-mos allí i veure el seu mural.

    Li recomane, Sr Espinar, que fins que no arribe eixe moment no entre al trap de discussions que res tenen a veure amb l'art i que no deurien d'afectar-li.

    Salutacions,

    Sauroson

    ResponElimina
  3. Me parece bien lo que dices Sr. Espinar. Lo que creo yo y mucha gente de este pueblo esque no era un buen momento para gastarse ese dinero tal y como se encuentra el pueblo. Sumergido en una crisis tan severa.

    Buenas noches SR. Espinar

    ResponElimina
  4. Jo vull un canvi de govern al a les pròximes eleccions, però sincerament, pense què el mural és una obra d'art de bon gust i de gran qualitat, i què a banda, pense què feia falta.

    ResponElimina
  5. Com diu el anomin de les 22:15. el tema no es si el mural es bonit o no, si fea falta o no, el tema es que eixos dines que san gasta en el mural es necesita el poble pa altres cosses mes importans. Entre elles donar feina a mes gent del poble (DEL POBLE)y no presicament als partidaris del PP que ya estan tots ben colocats sino a tot arreu que per aixo pagen es impostos y tingen un drets que deurien estar per dabant dels des extranger que s'han porten el dines del pable al seu pais.

    ResponElimina
  6. En Otos, on tinc amics, van posar fa anys uns rellotges de sol per tot el poble, ben xulos, la veritat.

    El poble eu va criticar perque dien que eren masa dines gastats en tonteries, pero despues desde fa uns anus Otos te turisme a tope en part gràcies als rellotges, i això tambe es faena per al poble.

    Jo també vullc un canvit de govern en les próximes eleccions, perque pense que ningu deu gobernar tants anys en ningun puesto (ni en vallà ni en cap de puesto, i jo en les altres vaig votar a Fernandín) però si el mural ixe ha costat lo que diu eixe home em pareix barat i igual hasta rentable en el futur si en este poble es fera alguna cosa en idea planificasió i temps.

    ResponElimina
  7. Carrer Santa Anna, si mires aquest enllaç:
    http://www.otos.es/node/191
    veuràs que el cas d'Otos no és comparable al de Vallada. El projecte d'Otos el va subvencionar el "PRODER-2 Vall d'Albaida", el que ací equivaldria al "LEADER Massís del Caroig" vaja que a l'ajuntament no li va costar massa, caldria veure què hem tret nosaltres del Massís, el que segurament no hem tret és res en valencià, malgrat ser majoria els valencianoparlants, totes les publicacions han segut en castellà.
    Sense criticar a José Antonio Espinar, ja que ell afirma, que no ha cobrat el que val en realitat l'obra, en Otos també "la resta d'artistes que han renunciat a gran part del seus honoraris".
    Una pregunta per a José Antonio seria: vosté va decorar l'església, perquè poc temps després es va tornar a repintar i es van canviar algunes escenes de lloc?
    Tomeu.

    ResponElimina
  8. A mi el que no m'acaba d'agradar és tot això del jardi dedicat a la dona, cistellera inclosa.
    Les dones de Vallà no volem homenatges, volem drets.
    Quantes generacions de dones treballant a l'economia sumergida i sense drets es vol compensar amb un mural de qualitat artística opinable i que ens presenta una idealització religiosa i mística de la vida de les dones?
    No sé si acabarà siguent una atracció turística, però sí que és ja un homenatge als típics tòpics que les dones arroseguem i que, amb tanta mística, ens volen mantenir contentes i al nostre paper tradicional, sense qüestionar res.
    Hi ha un concepte molt interesant: la servidumbre "voluntària".
    Cal que ho meditem.
    I també tanta mística i tant d'onirisme.
    Vullguem realitat i vida.
    Amb tot el meu respecte al pintor, l'obra del qual, personalment, tampoc m'agrada.
    El patrimoni cultural és més que el patrimoni religiòs i no sempre és tangible.

    ResponElimina
  9. Contestant a la pregunta sobre l'esglèsia.
    Dir que jo vaig presentar un projecte al 2002, que quan D.José va cridar al delegat d'art sacre, es va desestimar. Este va disenyar tota la iconografía desenvolupada al presbiteri i bóveda i jo vaig asentir. Pasats tres o cuatre anys, veen que la primera idea era més bona. Fea que el retaule no pareguera un "gran moble daurat" i convertia el presbiteri en una unitat cromàtica i compositiva.
    La idea de que podia haver quedat millor no em deixava i vaig propossar canviar de lloc els 4 llenços (els dos del pas a la capella de la comunió i els dos de la porta trasera), donant-les un tractament paregut a les capelles i desenvolupant dos grans murals monocromátics de 8 x 3 metros per als costats del retaule que ara podeu vorer. No es va repintar res, simplement es canvià la ubicació.
    Espere haver contestat la teua pregunta.

    En quant a la dona reivindicativa, me alegre vore eixe espírit combatiu i et convide a fer el mateix cada dia i en qualsevol situació. Pero, rés més llunt de la meua idea. El mural es un cant al poder de la dona, a la mentalitat i la manera de fer les coses de les dones. La dona com oritge de la vida; com esència de lluita i superació.
    Realment es una invitació a que agarreu les riendes del mon, però no mal-imitant al home, sinó fent gala de les vostres propies armes: la intel.ligencia, el treball, la passió, la sensibilitat, la raó, la coherencia, la generositat, la prudència, el amor, (i moltes més segur podeu afegir), etc...segurament tot seria de una altra manera. Una dona mai montaria una guerra (que tant de mal ens han fet, evitant la evolució constructiva humana), per eixemple. Si has vist alguns topics, son eixos, que jo veig com a virtuts.
    Vos convide a lluitar utilitzant les vostres armes amb intel.ligencia i planificació. Ho teniu superfàcil, ja que el mon dels homes es, bàsicament, més sencill que una botitja.
    Ànim i força.

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.