dilluns, 11 d’abril de 2011

Sobre les dretes i les esquerres


Fins fa no res la política havia sigut patrimoni dels poderosos, doncs el poble pla no existia per a segons quines coses. En la Revolució francesa és on va prendre part activa en política el poble. A l’Assemblea Nacional, ubicada aleshores al saló de sessions del Palau de Versalles, van ocupar l’ala dreta els anomenats aristòcrates, els conservadors defensors dels privilegis i de tot allò que poguera salvar-se de l’Antic Règim, i a l’ala esquerra dels saló els partidaris d’una revolució constitucional democràtica que comptara amb tots els ciutadans.
Aquest és l’origen de la denominació de “dretes” per als partidaris dels valors tradicionals de la desigualtat social i els privilegis dels poderosos, i d’”esquerres” per als partidaris de les constitucions, la justícia igualitària, participació política de tots els ciutadans i la igualtat d’oportunitats per a
tots. Aquest és també el motiu pel qual les dretes han sigut el lloc natural dels rics i les esquerres l’espai natural dels ciutadans amb consciència social, dels treballadors, i dels pobres.
Aquesta composició tan desigual en número, a favor dels treballadors, va fer que al llarg del segle XIX i la primera meitat del XX la democràcia fora prou deficient. Rimer es deixava votar només a qui tinguera una renda mínima (vot censatari), és a dir als rics; després es controlava el vot pel sistema dels cacics; també hi havia la tupinada (frau electoral)... en aquest procés la religió i el nacionalisme (una mena de religió laica) varen mostrar el seu potencial per desviar efectius del bàndol més nombrós, el dels treballadors, al més feble numèricament, el dels rics.
De la segon meitat del segle XX ençà, gràcies a la por a la Revolució russa per les dretes i la por a la nefasta experiència nazi-feixista per les esquerres, Europa va evolucionar cap a estats del benestar i la democràcia efectiva dels ciutadans. Les dretes mantenien el poder econòmic i una part important del poder polític i cedien en llibertats socials i participació política. Les esquerres (socialdemocràcia) gestionaven el sistema capitalista i frenaven el possible descontent popular a canvi de que els treballadors gaudiren d’una part dels beneficis.
Però amb l’enfonsament de la URSS l’equilibri es va trencar. Les dretes, la versió política dels diners, han trobat via lliure per imposar-se sense que la desnortada esquerra sàpiga com frenar l’envestida ultraliberal. Els temps de bonança han servit per desclassar els assalariats i dividir-los, el que ha dispersat la força de l’esquerra. Tindre un pis, un cotxe i una tele plana fa pensar a molts treballadors que ja són rics i han de recolzar les polítiques de la dreta.
A Espanya començàvem ha recuperar-nos del període de la fatídica conjunció, del nacionalisme feixista amb la religió ultracatòlica, del nacionalcatolicisme, quan ens ha colpejat la crisi econòmica provocada per l’egoisme dels rics que volen batre records de riquesa. Açò hauria de fer conscients als treballadors que no han deixat de ser-ho. Però, malgrat l’experiència de gestió dolenta, manipulació informativa i corrupció política, les enquestes auguren una clara victòria de la dreta en unes eleccions democràtiques, lliures i netes. Que ens passa?
Ara, que anem a complir 80 anys de la proclamació de la II República, potser ens cal recuperar valors republicans, de plena vigència, com estimar la justícia sobre totes les coses; rendir culte a la dignitat; viure amb honestedat; intervindre rectament en la vida política; cultivar la intel·ligència; propagar la instrucció; treballar; protegir al dèbil; i no procurar el benefici propi a costa del perjudici alié. Si t’identifiques amb aquests valors, sigues coherent, perquè pots estar segur que no eres de dretes.
Iron Maiden

14 comentaris:

  1. Com diria Iñaki Gabilondo un article senzillament "formidable".

    Una admiradora d'Iron Maiden

    ResponElimina
  2. Fabulós!!!un article per analçarse a uno mateix
    gracies Iron molt apropiat

    ResponElimina
  3. M'encanta l'article!! He après l'origen dels termes polítics dreta i esquerra i el decàleg de valors republicans, que m'han fet adonar-me que, indubtablement, sóc d'esquerres. Més instructiu impossible.

    ResponElimina
  4. Bon article, mes a les hores te una mena de oblit, les esquerres no sols moriren soterrades a la caiguda del Mur, molt avans la esquerra civilizada, la anomenada social democracia era i es el escut de proteccion no sols de la gran bueguesia, si no que a mes a mes ou es de la petita burguesia i de la religio, sols a la II Republica, quan es adonaren eixos socialdemocrates que no es el canvi, la renovacio si no la trnsformacio lo que du aparellat de veres la llibertat, la igualtat y la solidaritat va ser posible una verdadera democracia a Espanya baix la ma del Front Popular, tal es aixi que les dretes donaren el colp d'estat, i eixa es la por que encara tenen, perque si en certessa eixos que tan sols creuen en les sigles, pasen a creurer en la ideologia, y fan un front comu se adonen les dretes de que son perduts, mes aixo no sera mentres existixca la anomendada esquerra civilizada, la catolica socialdemocracia, eixa que no es capaç de portar a Espanya a un estat federal, que no es capaç de fer una Espanya laica, que no es capaç de socialisar la banca, que te por als rebisnets de aquells altres que feren de Espanya un cementeri.

    ResponElimina
  5. Un article motl aclaridor, m'encanta. Ideal per a fer-li-lo llegir a qui diu: "jo no sóc ni d'esquerres ni de dretes".

    ResponElimina
  6. Aixó teóricamnet està molt be, es molt just i queda molt bonic, però en la realitat, Algú creu que hi ha diferència en la política económica entre PP y PSOE????? Gens ni miqueta, i el que no heu vullga vore, o es un fanàtic o esta cego o no te ni idea de política económica.

    ResponElimina
  7. Ningú ha dit que el psoe siga d'esquerres...

    ResponElimina
  8. si no es d'esquerres, es de dretes??? a algú li pot agarrar algo si s'enteren d'aixo!!!!

    ResponElimina
  9. a mi casi m´agarra ara mateix!!!

    ResponElimina
  10. Per a l'anònim del dia 13 a les 9:07
    No és que el PSOE siga sant de la meua devoció però sí, si que hi ha diferència entre PP i PSOE. Per exemple, en el període de govern del PP, entre 1996 i 2004, a pesar de ser una època d'expansió econòmica en tot el món, l'estat de benestar espanyol va retrocedir respecte al que havia avançat en el període anterior del PSOE, situant a Espanya a la cua del creixement de la Unió Europea.
    I no és només el PP, és una qüestió de clase, i com a tal, podem tindre un exemple del que vindrà, si guanya el PP en les generals, en les mesures que està prenent la dreta catalana de CiU en Catalunya: baixar els impostos als rics i retallar en educació i sanitat mitjançant el copagament.
    Per a una explicació més ampla de la diferència entre PP i PSOE podeu veure aquest enllaç:

    http://www.vnavarro.org/?p=5434&lang=CA

    ResponElimina
  11. ajajajjja no hi ha millor benestar que tindre faena i amb el psoe tant al 93 com a ara s'han batut recors de desocupats, on mes atur hi ha de tota Europa!!

    ResponElimina
  12. I on més paro de tota Espanya és a la Conunitat Valenciana, que la governa el PP. I les competències i els diners per fomentar el empleo, el treball, estan totalment transferides a la Generalitat de la Fórmula 1 i Gurtel.

    Per això l'INEM ja no existix i ara es diu SERVEF (Servicio Valenciano de Empleo y Formación). Les sigles en castellà, per supost, com tots els escrits de "L'anchuntament" de Vallà.

    Ixe és l'empleo del PP. L'exemple de la Comunitat, el Paro de la Comunitat, La CORRUPCIÓ dels polítics de la Comunitat, els fills de papà com Camps i Costa al poder, a prendre-mos el pel a tots, a convidar als seus "amigitos del alma" del GURTEL a fundir-se els diners dels valencians. A pagar-ne deu per lo que val 2, quedar-se'n 3 i donar-ne 5 a màfies bigotudes. Bon exemple per a España de lo que fa el PP, bonissim. Ademés, per si fora poc, som una de les 4 comunitats més endeudades d'España.

    Jo votaré a MªJosé sense mirar el nom del PSOE perquè crec que tots els puestos han de canviar de govern cada cert temps, per salut democràtica.

    No m'agrada el PSOE, no m'agrada el PP, però el que menos m'agrada és que els polítics es mantinguen tants anys en el poder. Això no s'enten redeu. No diuen que no cobren els alcaldes de Vallà? Pa que tant d'interés??

    No haurien de durar, per llei, més de 8 anys els polítics en el poder. Que pareix que acabe agradant-los massa redeu. I estan ahi per a servir-mos als demés, no pa que els donem les gràcies de res i pa posar el seu nom per tot el poble. Que de la seua buxaca no ix res, ix de la nostra, a vore si ens donem conter d'una volta.

    ResponElimina
  13. Magnífic, Iron Maiden.
    Crec que fas una explicació molt aclaridora i ben documentada.
    També coincidisc en que, encara que davant la crisis econòmica la socialdemocràcia està patint el que Tony Judt diu "incapacitat col·lectiva per a imaginar alternatives", hi ha moltíssimes diferències entre la dreta i l'esquerra.
    I encara més hi hauria d'haver.
    Us recomane un article de Luis García Montero, Vivir y morir de rodillas:
    http://blogs.publico.es/luis-garcia-montero/106/vivir-y-morir-de-rodillas/
    I un record emocionat a la República, que tantes coses representa!

    ResponElimina
  14. La culpa sempre la te Zapatero, pero qui te les competències d’empleo és la Generalitat, i com fa en moltes altres coses, pues no paga. Això és lo que diu este article del Pais:
    El Servef no paga subvenciones para fomento del empleo desde septiembre

    http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Servef/paga/subvenciones/fomento/empleo/septiembre/elpepuespval/20110414elpval_18/Tes

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.