dijous, 29 de desembre de 2011

Exposició de borses del pà a la panaderia BAMJAF.


11 comentaris:

  1. MOLT BONA PROPOSTA, JA QUE SERIA MILLOR QUE LA GENT GASTARA LES BORSES DE PA DE TOTA LA VIDA, TANT DE TELA COM DE PUNT DE GANXO QUE FEIEN ABANS LES DONES. RES TE A VORE COM ES MANTÉ EL PA EN EIXES BORSES A LES DE PLÁSTIC. EN AQUESTES ULTIMES EL PA ES FA UNA GOMA I EN LES DE ABANS ES MANTÉ IGUAL. A VORE SI LA GENT S'ANIMA A TRAURE LES BORSES QUE TE GUARDADES A CASA I S'ACOSTUMA A GASTAR-LES. JO JA M'ESTIC ACOSTUMANT.
    TOTA LA VIDA S'HA ANAT A PEL PA EN LA "BORSA DE PA".
    FELIÇ ANY 2012.

    ResponElimina
  2. Intenteu NO escriure en majúscules.
    Es llig igual.
    Gràcies.

    ResponElimina
  3. Només tres cosetes: en primer lloc, "panadería" és un mot forani castellà que en valencià hem anomenat sempre forn o forn de pa, un terme d'ús general que continua ben viu en la nostra llengua. En segon lloc, actualment, els saquet de tela o de punt de ganxo que hem usat tradicionalment per a portar el pa són bosses i no "borses" (vocable que antigament tenia també el significat de bossa en general però que en la llengua actual indica 'lloc públic on es reuneixen els agents de canvi, on es negocien els valors mobiliaris admesos a cotització', a més de l'accepció que fa referència a la borsa de treball). Finalment, cal escriure pa, i no "pà", amb un accent diacrític innecessari i incorrecte.

    Això a banda, enhorabona per la iniciativa i que n'hi hagen moltes més!

    ResponElimina
  4. Gràcies Donyet per les teues correccions. Ho vaig intentar fer el millor que vaig poder. A l'altra millor.
    Salutacions.

    ResponElimina
  5. Jo crec que la iniciativa de l'exposició és extraordinària i la informació que ha donat Kike molt oportuna. Crec que les observacions que ha fet Donyet no tenen un ànim corrector, sinó que pretenen posar de manifest que hi ha moltes paraules, termes i expressions pròpies i genuïnes que perdem, adulterem o empobrim innecessàriament cada dia, sobretot com a conseqüència de la interferècia lèxica del castellà, que pressiona sense descans i ens arrossega eixe patrimoni centenari d'identitat tan valuós que és la llengua al pou de l'oblit i la desaparició. No són només paraules, és la cultura de vida que han construït eixes paraules, és una manera d'entendre i percebre la realitat i d'interactuar amb el món circumdant, que perdem incessantment en un procés imparable d'aculturació que han accelerat ara la globalització i la penetració omnipresent i incontestable de l'anglés. Fa uns quants dies, fent les olives, mon pare em diu de sobte que volia deixar-les en el magatzem un parell dies "perquè s'eixamoren abans de dur-les a l'almàsera". I jo em vaig quedar fascinat amb el verb eixamorar, que mai no havia sentit i que no coneixia. Entre emocionat i il·lusionat, vaig acudir al diccionari per descobrir que eixamorar existia realment, que retrobava un tresor perdut per a mi, i que significava 'eixugar, llevar la humitat d'alguna cosa'. Quantes paraules hem perdut només en la generació que va dels nostres pares a nosaltres? Ja s'ha parlat a bastament d'açò en entrades recents, però no sé si podem fer alguna cosa per evitar que nosaltres mateixos i les generacions que vindran, amb els ulls embenats caminant cap a un precipici "global", acabem tots parlant alguna cosa estranya i alienant que ens allunya d'allò que hem rebut en herència i que és la nostra manera de ser i estar al món. Com ho podrem evitar?

    Ja per acabar i tornant al forn de pa, m'ha vingut de sobte al pensament que molts anomenen l'establiment Bamjaf amb el nom de "la panificadora", potser perquè també esta s'autoanomena així. Potser ningú al poble no usava el mot panificadora fins que el va introduir Bamjaf, segurament perquè per a nosaltres el pa s'elaborava i es venia als forns i no en cap altre lloc. I he pensat que si una panificadora és el 'conjunt d'instal·lacions totalment mecanitzades destinades a la fabricació de pa en grans quantitats', jo em quede amb el forn tradicional de sempre, on es cou el pa amb les flames de la llenya bona, a poc a poc, sense màquines, només amb les mans expertes del forner que estima l'ofici. I per això, perquè les masses precongelades recalfades dels consums, mercadones i altres no ens facen desaparéixer els forns ni ens segresten l'ofici dels forners, ahí van els versos del nostre poeta de Burjassot. I salut!

    L'OFICI DE FORNER

    Venies d'una llarga família de forners
    i a tu t'agradaria ser forner, com els teus,
    i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn,
    i fer el rent, en caure el dia, com el feien,
    i a mitjant anar al forn per pastar,
    creuar amb una ràpida ganiveta la pasta,
    i escombrar lentament, prendre-li foc al forn,
    ficar el cap al forn, aquell infern de flames
    que olia intensament als matins del Garbí,
    pujar a l'alcavor, aquell calor humit.
    I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,
    i alegre a les paneres, i tripular el forn,
    fer-li créixer ell foc, o fer-li'l minvar.
    Tu series forner, cm ho foren els teus.
    I al costat dels teus pares aprengueres l'ofici,
    nit a nit, dia a dia, i ara en tens l'enyorança.
    Una amarga enyorança per a tota la vida
    et creua ell pit de banda a banda amb aquell ràpid senyal de ganiveta que no pots oblidar.
    Allò que més t'agrada, d'on et vénen els versos,
    els arraps en la carn, aquells dies salvatges
    quan entra els feixos sde pinsassa en el forn.

    VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. LLibre de meravelles.

    ResponElimina
  6. Pos en ma casa "bossa" sempre s'ha utilitzat en expresions com:
    "El tio bossa"
    "allí estava, tocan-se la bossa"

    ResponElimina
  7. ja, ja, ja.
    No, si al final vorem on va a parar aquesta entrada...
    Va! Tots a dur "bolsas del pan" a la panificadora!
    Salutacions.

    ResponElimina
  8. també BOSSANUGOL i BOSSAPARDA

    ResponElimina
  9. Quina iniciativa mes bonica!! I quantes reflexionas sobre les nostres costums i maneres de dir les coses del dia a dia, els plaers de sempre, l'oloreta del pa acabat de fer i el fet de tornar a casa trencant la puntata de pa i anant rosegant-lo carrer ant francesc amunt o sant Vicent avall...
    Jo, una volta ma mare em va obligar a fer-ne una de punt de creu i vaig acabar solament la part de davant, la tinc per cosir i sense veta, ai quin desastre! Igual en tinc alguna de ma uela, del dot i ixes coses!!
    ENHORABONA per fer art de les coses quotidianes, a vore si els Reis porten bones coses per a l'any dotze

    ResponElimina
  10. forn i pastisseria Bamjaf5 de gener de 2012 a les 17:21

    Ja ha començat la gent a portar bosses de pa, cadascuna amb una història diferent. Esperem vos animeu i pugem així començar l´exposició.
    Gràcies a tots per la col.laboració i esperem vos agrade.

    Feliç any 2.012

    ResponElimina
  11. El dimecres estaran exposades les bosses que fins ara ha dut la gent. No serà una exposició tancada, si no que en qualsevol moment, podeu dur la vostra bossa.. No cal que siga una meravella de bossa, ni una filigrana, ni que estiga per estrenar, ni res d'això...
    Animeu-se!

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.