dilluns, 31 de gener de 2011

Endevina, endevinalla...

L'endevinalla de la setmana passada, la va encertar Eva (recordeu que els anònims no conten).
Felicitats, Eva!

Aquesta setmana toca endevinar un indret del poble.
A quin lloc correspon aquesta fotografia?

La resposta, el dilluns que ve.

Ni l'amor té edat, ni el futbol tampoc..

Després de pedre'ns, això si, cada cotxe per un camí distint.. Jaja. Trobem el camp d'Ollería. Hui no hem mirat ni els graus, el fred no és problema, ens morim de ganes per jugar aquest partit.

En la primera volta, ens guanyaren a casa 2-3. No contentes amb això, l'equip de l'Ollería va fer un escrit a un diari comarcal, ahí remarcaven que les jugadores d'Ollería guanyen al Vallada on hi han jugadores que els doblen la edat.

Camp de gespa natural, no molt ben conservat, però ens sobra com a escenari d'actuació.

Onze titular: Noelia en porteria, lateral dret Yéssica, Lateral esquerre Carmina, Central lliure Ana, central amb marca Nori, al mig Ainhoa i Mayte, interior dret Silvia, interior esquerre Mireia i davant "detonador", dic, Blanca i Carmen.

Bé, el mister, conscient de les condicions del camp insisteix en que Ana no permitixca que passen al nostre camp i que aprofitem totes les oportunitats a fer gol. I així ferem...

Hui contem amb gran afició, entre tants, cal destacar que ve Manolete (q ja el trovabem a faltar), i a Marta i Paulina que estàn lessionades.

Eixim al camp, saludem i per fí apareix Núria Francés entre la multitud amb la llibreta per pendre nota per a la crònica.
Jugem de blau, esperem que done sort.


Comença el partit i,

A mi m'agradaria...

Aquesta entrada deuria d'estar com a comentari a l'entrada de VALLADA PARLA, una entrada on tothom pot  expresar-se lliurement per dir el que li agrada i el que no li agrada del que s'ha fet al nostre poble, i també per proposar millores. Però com que tinc prou coses què dir, he preferit de crear una entrada a banda.

Ara venen eleccions i pot ser els grups polítics empren alguna idea per al seu programa electoral, que després ho complixquen o no dependrà d’ells. 

Tot poble se sosté sobre tres pilars: el econòmic, el medi ambiental i el sociocultural.

En el tema econòmic tots sabem com de maltreta està l’economia i com ho tenen de difícil les empreses per tirar cap avant. Tant debò la industria torne a proliferar en el nostre poble.
-En el tema  del cooperativisme tots sabem que “les juntes acaben fent aigua” i ningú es fia de ningú, per la qual cosa resulta complicat crear cooperatives del tipus que siga i menys agrícoles si ja han hagut males experiències al poble. Així i tot podria ser una bona alternativa per defendre alguns productes que cada vegada tenen més competència al mercat.

En el sociocultural:
-Ens fa falta un casal per a la gent jove, on es puguen reunir i fomentar les associacions juvenils o no tant juvenils. Centre excursionista, clubs ciclistes tant de muntanya com de carretera, associacions culturals...
-Una escola per a adults on poder preparar les proves lliures per a exàmens d’ESO, cursets de valencià de grau mitjà i superior, anglés, informàtica, tallers literaris, cursets de fotografia, cursets d’alfabetització per als

diumenge, 30 de gener de 2011

Vallada amb neu

Isidoro ens envia aquesta fotografia per a incloure-la a la secció de fotografies.
Moltes gràcies.



Capítol 4 d'Arròs Covat: Arròs integral.

Be... com avuí és diumenge, vos deixe amb una nova entrega d'arròs covat. La sèrie dels divendres a Vallada city...

Condenan a Vallada a pagar 9,1 millones al urbanizador del parque empresarial

Algú que vol mantindre's en l'anonimat, ens ha enviat açò per a la seua publicació:
____________________________________________
El ayuntamiento pretendía descontar unas obras complementarias de los 46 millones que debía abonar a la UTE que construye Valpark

RICARD GALLEGO XÀTIVA

El foco de problemas en que se ha convertido el parque logístico y empresarial, Valpak, para el Ayuntamiento de Vallada ha sumado un nuevo capítulo. El juzgado de lo contencioso-administrativo nº 1 de Valencia ha declarado el derecho de la UTE Ferrovial-Asfaltos Guerola al abono de 9.113.988,39 euros correspondientes a las obras de mejora ofertadas. La sentencia anula una de las cláusulas del contrato de ejecución del proyecto de urbanización del plan especial del parque estratégico y empresarial de Vallada. En esta cláusula se hace costar que las obras de mejora serán a "coste cero".

En la sentencia, se observa "cierta variación" en la redacción del contrato defintivo frente al pliego aceptado por las empresas concursantes, de modo que sus proposiciones no pudieron tener en cuenta la cláusula que luego se introdujo en el contrato. "Evidentemente, de saber de antemano que las mejoras iban a certificarse a coste cero, probablemente, como indica el recurrente, no hubieran presentado mejoras sabiendo que

dissabte, 29 de gener de 2011

Quedada de fotògrafs a Montesa. Diumenge 30 de gener.

Hola a tots i a totes;
Sé que al poble no hi ha molta afició a la fotografia, però per si a algú li interessa, aquest diumenge 30 hi ha organitzada una quedada de fotògrafs a Montesa.

Disseny d'Alex Frasquet per al grup de Flickr-València
Hem quedat a les 10h. a la porta del bar que hi ha a l'entrada (Mesón Gran Maestre).
Que farem? Doncs "afotar" els carrers, xarrar d'aquest món i conèixer gent nova.
També em pensat d'unir-nos un ratet al Centre Excursionista de Montesa, ja que eixe mateix matí, han organitzat una netetja de la zona d'escalada, aixina que si veniu, no vos oblideu dur una bossa de plàstic també.
Després, anirem de dinar de sobaquillo a l'Albufera d'Anna.

Si a algú li abelleix anar, que m'ho diga o em faja un toc i anem tots junts
669 018 663

divendres, 28 de gener de 2011

Pestanya "FOTOGRAFIES": Un arxiu fotogràfic per a la història.

Com ja sabeu tots, fa uns mesos varem  fer una recol·lecta de diners entre els usuaris del bloc, i la cosa no va eixir gens malament.

Mitjançant el sistema de donacions de Paypal, varem arreplegar 31 euros (en necessitàvem 28 però la gent es va emocionar a última hora).
Hem destinat aquesta quantitat a renovar el domini www.valladacity.com per un any més (uns 10 euros), i també per a comprar un compte "Pro" a Flickr vàlid per a un any (uns 19 euros).

L'assumpte de flickr, ha sigut idea de Kike, arrel de que fa uns pocs mesos, ha entrat a formar part del nostre equip per encarregar-se de la part "gràfica".
Per a qui no conega flickr, flickr és una plataforma per a emmagatzemar, organitzar, i etiquetar fotografies i vídeos. Una eina semblant al Picassa, però a lo gran, amb multitud d'opcions per editar, compartir, presentar imatges, etc...
Tindre un compte Pro a flickr a més, suposa tindre espai il·limitat per emmagatzemar fotografies i vídeos... per sempre.


La intenció amb tot açò és la que varem tindre des d'un principi, quan varem crear l'apartat de fotografies al bloc: Crear un arxiu fotogràfic què tota la gent de Vallada pogués consultar i compartir lliurement i que no es perdera amb els anys.

Fa unes setmanes començarem a parlar del tio Cento el Diosso... Què s'ha fet de l'arxiu fotogràfic d'aquest home? Ningú ho sap... Pot ser que centenars de records i testimonis del que va ser Vallada i la seua gent s'hagen perdut per sempre?.
Nosaltres no volem que açò passe. S'imagineu com serà entrar d'ací deu o quinze anys al flickr per rememorar la carrera de San Silvestre del 2010? Doncs això és el que pretenem, no tindre que acudir al llibre de festes per recordar aquestos moments... El que ara pot ser una fotografia qualsevol, d'ací 30 anys pot fer-nos somriure i emocionar-nos.

Doncs ací queda la cosa. De nou, vos animem a tots a enviar material fotogràfic al nostre correu (valladacity@gmail.com), també podeu entregar-li'l en mà a Kike. S'acceptarà qualsevol tipus d'arxiu (si és en paper, s'escanetjarà i es tornarà de seguida). Dóna el mateix que siguen fotos antigues com actuals, poc a poc anirem organitzant-les en àlbums per a una correcta visualització.

Podeu consultar en la pestanya FOTOGRAFIES, el material existent fins ara, proporcionat per Kike i també per altres fotògrafs que ja s'han animat per la causa.

Esperem que vos agrade.

Atentament: L'equip de VALLADA City.

PS: Envieu-nos fotos!

Pedro Sucías estrena nou bloc


Degut a problemes tècnics, Pedro ha estrenat un nou bloc amb una nova estètica.
Podeu consultar-lo i veure les actualitzacions a l'apartat de blocs valladins.


dimecres, 26 de gener de 2011

Situació de Baixa per a ploure

Per fi una Baixa es configura per a la propera setmana en el golf d'Alborán, pareix que mos arreplega de ple i a mes pot ser se situe un embolsament d'aire fred en altura. Podria provocar pluja prou forta i fred, les isos es podrien situar entre 0 i -4º, significaria neu a 400-600 m. Interessant la situació

El segle de l'individualisme

THE CENTURY OF THE SELF"
"El segle de l'individualisme"

Este documental produït per la BBC anglesa, és una resenya que no deu pedres qualsevol ull crític. Importantíssims apunts ens permeten vore amb claredat com les mases hem sigut condicionades, manipulades i utilitzades des del s. XX, pasant per la invenció de la psicologia de mases, la societat de consum...tota una tramolla de peripècies que inunden a dia de hui el subconscient de tots nosaltres. Partint del psicoanàlisi de Freud, passan pel seu nebot Eduard Barneys, creador de la publicitat.

El Poder, manipulador, exposat de forma clara, contundent i real.
Sense cap dubte, un documental que tots deuriem de vore, però mai deixant-mos dur massa per la publicitat que també ens vol vendre....com tots.

Com que està dividit en sis parts, comencem amb les dos primeres que tenen una durada d'uns 20 minuts en total.

Marieta

Part 1ª


Part 2ª


dimarts, 25 de gener de 2011

Nous escenaris possibles

PA del DIA

Nous escenaris possibles.

La redefinició de l’Estat de les Autonomies, la reforma del sistema de pensions, un nou model energètic basat en l’energia nuclear són possibles.
CRISI vol dir canvi per nassos. La crisi financera està obrint esquerdes per on a la gent ens colen gols. El mercat de valors està deixant la nostra societat feta un colador. Però pels forats passa la llum. Nous camins ens són oberts.
S’ha esvaït el consens anterior; els acords, les lleis, els pactes es canvien de la nit al matí per necessitat imperiosa dels mercats. Doncs, molt bé! Però la gent tenim altres aspiracions, les teníem abans i segueixen sense acomplir-se. Ara que s’ultrapassen els límits és com si s’haguera obert la veda. Nosaltres també volem jugar-hi.
No podem fugir de la tirania dels diners. Sempre, des que em reconec, vull dir, sempre sotmesos al capital, però mai ens havia quedat tan clar com ara. Primer, perquè fa només uns anys, tot i ser gent d’a peu, no ens anava tan malament gitats al jaç del primer món. Segon, perquè llevat de quatre "busca-raons", tothom s’alineava amb el sistema econòmic, social i cultural dominant; per inèrcia o comoditat, quan no per interés manifest.
A mi particularment, em costa molt fer-me entendre, explicar-me convincentment o, simple i ras, que m’escolte algú que no veja les cose com jo de bestreta. Tinc la sensació de ser invisible, de no comptar, de no poder influir ni decidir. Això sí, puc votar. No acabe de veure que açò tinga tampoc una trascendència palpable.
Amb el temps, que no des de sempre, he tingut quatre coses clares, només quatre, però principals. I tracte de ser conseqüent amb el que pense. En una societat com la meua, viure d’acord amb les meues idees suposa embogir d’esquizofrènia, autoimmolar-se en l’intent de materialitzar una idea o armar-se d’estima cap a TOT, camí del Nirvana.
No estic en condicions d’actuar segons el que pense fins les últimes conseqüències. Així que tracte de pensar menys i sentir més. Em costa suor però em fa caminar.
Sent que hi ha un espai per a mi en esta nova situació, el que sempre he tingut, però que la meua visió monolítica del món m’havia negat. Sent que si el poder no dubta en fulminar afers que semblaven intocables, no hem de dubtar en considerar seriosament la possibilitat de tallar les arrels d’este poder – mireu si sóc temerós- , també les que han arrelat al nostre cervell – mireu si sóc desconfiat- .
Nous escenaris s’han obert, abandonem el guió i construïm realitats. Sentim-les primer, però.

Pròxima entrega: L’energia ets tu, no Iberdrola.

dilluns, 24 de gener de 2011

Endevina, endevinalla...

Abans de que se m'adelante Sento, i per no perdre la costum dels dillunsos, ahi va una endevinalla ben facileta: Qui són aquesta entranyable parella de vells?

Sortir de l'armari lingüístic

Dos-cents vuitanta Erasmus han sol•licitat estudiar l’idioma valencià i cent vuitanta no han pogut fer-ho perquè només se’n oferien cent. Milers d’alumnes de secundària no poden continuar estudiant en valencià perquè no hi ha prou places. Els senadors valencians (?) del PP critiquen i ridiculitzen l’ús de les llengües cooficials al Senat. Aquestes i moltes altres notícies posen en evidència que el valencià, la nostra manera d’emprar el català, és una llengua minorada, és a dir, anormalitzada, subordinada, que cada vegada redueix més el context d’utilització.

No cal anar molt lluny, però, per trobar els responsables. Deia Manuel Sanchis Guarner que “una llengua no mor perquè no guanye nous parlants; només mor si la deixen de parlar aquells que la parlen”, i això està passant-nos a nosaltres. Em interioritzat que el valencià és una llengua per anar per casa i el castellà la llengua de prestigi. Per això l’emprem poc, mai d’entrada amb desconeguts, passem al castellà quan

Què té de mal?

Com a administradors i també com a col·laboradors del bloc, és el nostre "deure" parlar d'ell, promocionar-lo i fer veure a la gent, les coses bones que hi pot aportar el bloc en conjunt, al nostre estimat poble.
A dia d'avui ningú pot negar el que, ja des d'un principi, els primers administradors del bloc van intentar transmetre: Que tenim davant nostre un instrument molt valuós i útil per aconseguir crear llaços entre nosaltres, per transmetre cultura, per a dialogar sobre l'actualitat i les injustícies, per entretindre'ns amb material culturalment atractiu i interessant...
Certament, molts de vosaltres sabeu de primera mà, el què ens ha costat "arrancar", deixar de ser uns desconeguts i arribar a les quotes d'audiència actuals. La política, sempre la política, ha sigut un gran problema per a nosaltres.
Si be des d'un principi, varem deixar clar que VALLADA City no es feia responsable dels articles publicats, la gent, de seguida, ens va clavar dins d'un mateix sac i ens va qualificar de "perillosos". Ignorant quí publicava què i fent-nos responsables de permitir el que al nostre bloc es publicaren certes coses. Però varem ser inflexibles amb la nostra forma de pensar: Llibertat d'expresió per a tot el món. Si la gent volia queixar-se d'una cosa, ho faria (sempre des de el respecte i raonant les coses). Així ha sigut fins ara.

A dia d'avui, sincerament, pensavem que per fi, aquesta POR s'estava diluint poc a poc. 

El creixement de la participació ciutadana, l'augment dels comentaris positius fets per la gent del poble (inclús per gent de l'Ajuntament!), l'aparició de persones no anònimes al bloc, però sobre tot, la creació de nombroses entrades de continguts molt diversos, era la demostració inequívoca de que el bloc funcionava, de que la gent estava entenent que açò no era un instrument al servici de ningú en concret, si no al servici de tots. La gent estava captant la IDEA. La idea de que el bloc és un "paper" i vosaltres, gent de Vallada, la mà que l'escriu. 

Sí, es cert que, en línies generals, la majoria de col·laboradors i administradors tenim en comú certs IDEALS, com la defensa de la nostra llengua i cultura, la lluita per la transparència, contra la corrupció i pel compliment dels drets humans (contra el govern que siga), etc... Però aquest percentatge no el marquem nosaltres. Com ja hem dit milers de vegades, el nostre correu està obert, i l'invitació per a ser col·laboradors, també.

Suposa la defensa d'aquests tipus d'ideals, un problema? Nosaltres creguem que NO. En un món ideal no deuria de ser-ho, però alguna força estranya ha fet que molta gent de Vallada crega que sí. I això és molt, però que molt trist.

Ahir, un dels administradors del bloc ens contava que una persona amb la que esperàvem contar per a dur a terme una nova secció (que per a res tenia que veure amb política), finalment havia decidit negar-se i no formar part de l'equip. La raó què ens va donar aquesta persona va ser clara: La participació al nostre bloc, podria fer perillar el treball d'un membre de la seua família... els sustent econòmic.
Vos mentiríem al dir-vos que

I pedre, ja pica...

Primer partit de la segona ronda i el Vallada Femení es planta a Bocairent. 8 graus. Per fí camp de gespa. Tenim a Núria Francés lessionada, ha vingut a vore el partit i busca desesperada la cantina per prendres algo calentet... Ella serà hui l'encarregada de anotar les dades mes importants per a realitzar la crònica.

Hui anem a per totes, es nota en les mirades. Sols es sent la "danza kunduro" al mòbil de Moni mentre ens canviem al vestuari.
Ja fa olor a "radio salil", i hui ens untem totes que fà molt de fred..

La xarrada del Míster, és clara. Vol que defenem i que acotem el camp.

Eixim al camp, calfem i al tornar als vestuaris ens reunim i cridem
"1, 2, 3, Vallà!!". Ha eixit nítid. Bona senyal!

En portería Noelia, lateral dret Yèssica, Central lliure Ana, Central amb marca Nori, lateral esquerre Carmina. Interior dret Rosana, interior esquerre Mireia, mig atacant Ainhoa, mig defensiu Mayte.
Davant Blanca i Moni.

Comença el partit i cal dir que la presió del Vallà és espectacular, hi han ganes i crits al camp. Ens està marejant la marca de Carmina, la interior dret del Bocairent. Corre moltíssim.
Tenim en la primera part 2 oportunitats de gol clares. La primera de Moni, desde fora de l'àrea control espectacular i tir, però la portera

MONÒLEG OLLA XUNTA AL PUB GLAÇÓ


GRUP: Olla Xunta Teatre.
LOCALITAT: VALLADA
LLOC: PUB GLAÇÓ
ESPECTÁCLE: “L'Humor de L'Horta”.
ENTRADA: 3€

Olla Xunta Teatre. El nom fa referència a la varietat que ofereixen en els seus repertoris.
Podriem dir que es un espectàcle, format per diferents espectàcles.
Ells es defineixen baix un únic concepte,. fer que l'espectador es riga i gaudeixca amb:
!!L'Humor de L'Horta!!

diumenge, 23 de gener de 2011

Merda per ací, merda per allà.



Fa unes quantes dècades, els xiquets quan eixien d'escola si volien berenar primer havien d'arreplegar un cabasset de fem de les abundants cavalleries que hi havia al poble. Eixe fem s'abocava a la quadra del animal domèstic i anava aumentant el muntó que després serviria per adobar les terres familiars o en un alte cas vendre'l.
La modernitat i el pas del temps han fet que els animals que abans es feien servir com a eina al camp, ara es fan servir com a animals de luxe i caprix. Bona mostra d'això ha sigut hui a la plaça del nostre poble el nombrós grup de equins tant del poble com alguns de fora que han passat a beneir-se. Tots amb un port elegant, ensinistrats per fer passos especials i alguns amb un pentinat com si hagueren anat a la perruqueria equina.
Eixos animals fan les seues necesitats. Només cal que feu una ullada pel poble per vore les deposcions. Si els propietaris del gossos han d'arreplegar els excrements dels cans, ben just és que el jenets arrepleguen el fem de les seues montures i si no tenenen una paperera prop en una bosseta que s'ho posen a la motxilla i ja la buidaran després.
Veritat que ningú no denuncia els jenets per defecar els cavalls? Pot ser paguen un impost per defecar i jo ho desconec? O tots moros o tots cristians.

No tanques mai la porta de les mentires perquè es quedaran veritats fora

He llegit este matí una pintada en el transformador de la saraetlla que dia
TOMBEM LA LLEI DE PENSIONS o quelcom així.

Val, tombem-la, però per a canviar-la en que termes ?, per que l'actual tampoc es
la millor, pense jo.
Donat per eixample. Permet que els polítics tinguen un sistema que no es el general, per lo que eixen molt i ben beneficiats.
Que actualment igual te que tingues cotitzats 35 que 45 anys, si no tens 65 anys pasen a descontarte un 6% de la teua base regulaora per cada any que el falte per a plegar als 65.
He de dir que son molts els que a la data, han cotitzat mes de 35 anys i no tenen 60 anys i que están soportan un sistema injust hasta cumplir els 65. Sin embarg ni hi ha qui per haver treballat en empreses estatals, banca o grans empresses, se els permet una jubilació anticipà a costes de tots.
Es evident que aquesta llei tampoc es justa ni acertà.

La proposta que es contempla de 41 any de cotització, jubilant als 67 per a aconseguir el 100% de la base reguladora, a mes computant l'últims 25 anys de bases.
Tinguent en conter que

Diez aspirantes al taller de empleo llevan al juez el proceso de selección en Vallada

Acusan al gobierno municipal de "favorecer a afines al PP" y la oposición cuestiona a los monitores

AGUSTÍ GARZÓ VALLADA
El taller de empleo de Vallada ya ha finalizado pero sus repercusiones legales aún colean. Diez aspirantes y los concejales de la oposición (PSPV-PSOE y AIPV) han presentado sendas demandas en los juzgados. En el primer caso, por desacuerdo con la baremación al designar a los alumnos. Y las dos formaciones políticas, por entender que los monitores del taller "no reunían los requisitos exigidos en las bases, ya que debían tener una experiencia en la especialidad de al menos doce meses como oficiales de primera".

La polémica del taller de empleo de Vallada se remonta a finales de 2009 cuando socialistas e independientes advirtieron que la baremación estaba orientada a dejar en manos del gobierno que preside Fernando Giner, del PP, la elección de los alumnos. Tal como denunciaron, existía una baremación de técnica y otra de carácter político: un edil del PP entrevistaba al aspirante y, atendiendo a su situación familiar, le puntuaba con hasta cuatro puntos. Hubo casos con una fuerte descompensación entre la puntuación oficial y la que otorgaba el ayuntamiento: llegó a darse el caso de un aspirante que obtuvo cero puntos y, en cambio, la máxima puntuación del examinador personal del PP. Para la oposición, ello perseguía favorecer a aspirantes afines al PP.

PSPV e independientes han informado que ambos juzgados ya han fijado las fechas para declarar. En el caso de las dos formaciones será el 12 de septiembre; en el de los aspirantes, el 12 de julio.

Servilio Alonso, portavoz de los socialistas, ha recalcado lo que ya sostuvo a finales de 2009: "El proceso de selección fue, simplemente, una contratación de libre designación a manos del PP". Tanto él como Rafael Perales, edil independiente que fue teniente de alcalde del PP con Giner, han asegurado que solicitaron en reiteradas ocasiones conocer el expediente del taller "y al sernos denegado, hemos tenido que ir a los tribunales".

El proceso lo tutela el Servef
El PP, por su parte, ha insistido en todo este tiempo en rebatir las críticas asegurando que no se había presentado ninguna reclamación personal. El concejal Ramón Vila calificó en estas páginas de "completamente transparente" el proceso seguido y recordó que está tutelado por el Servef lo que, a su juicio, impediría las irregularidades de las que les han acusado.

Font: Levante-EMV

La dignificació dels idiomes oficials.

Hola a tots/es. 
He llegit açò al bloc de "Escriure per no callar res" i m'agradaria compartir-ho amb tots vosaltres:
__________________________

És bo saber idiomes. Avui en dia els polítics han d’entendre, si més no l’anglès, per poder relacionar-se amb la resta de líders d’Europa i del món. L’anglès s’ha convertit en l’idioma comú al món, com molt abans ho havia sigut el llatí a Europa. Ningú no qüestiona, però, que al Parlament Europeu es facen servir els idiomes dels diferents estats. La despesa, per a fer-ho, és tan gran com innecessària, doncs pràcticament tots els eurodiputats coneixen l’anglès. Per què ho fan doncs?




La resposta és òbvia: perquè en la utilització normalitzada de l’idioma d’una nació, a qualsevol institució, hi ha gran part de la dignitat nacional. Els troglodites que s’escamnen per l’ús dels idiomes cooficials al Senat espanyol posarien el crit en el cel si no es poguera parlar castellà a Brussel·les. Els caps d’estat utilitzen l’idioma oficial de

dissabte, 22 de gener de 2011

Capítol 3 d'Arròs Covat: Arròs de mar i muntanya.

Hola a tots i totes!
Com avui ja és dissabte, doncs penje la sèrie dels divendres.
Sí... soc un desastre, ja ho se...


Adeu!

divendres, 21 de gener de 2011

Sopar a Ca les senyoretes a Otos la Vall d'Albaida.


Amics de
Ca les Senyoretes
 DISSABTE 5 DE FEBRER
  SOPAR MORISC
21:3O
   EXPLICACIÓ DEL MENÚ
Casimir Romero ens il·lustrarà sobre el menú morisc 
elaborat sota la supervisió de la mestressa marroquina Zora

 21:45
 SOPAR
ENTRANTS
* Falafels
* Punxetes de peix a la morisca
* Albergínia amb cinc pebres i mel
* Caragols en salsa
PRIMER
Sopa Harira
SEGON
Tahine de corder
POSTRES
Arnadí i torrons
BEGUDA
Aigua, cervesa i vi ( només per a heterodoxos)
INFUSIÓ
ENCABANT DE SOPAR
ACTUACIÓ DEL VIOLINISTA
Ahmed Touzaine
Col·laborador habitual de Pep Botifa
         Sopar:25 €
Sopar per a dues persones+habitació doble: 105€
 reserves
 962358032
620588724

Sant Antoni del Porquet

Com vaig molt malament de temps i veig que s'acaba la setmana i no he tingut temps de fer una entrada desenta sobre les celebracions de Sant Antoni Abat, vaig a fer un experiment sobre com sintetitzar una entrada amb les idees més importants que volia destacar.  (les dites i cançonetes estan replegades al poble)

En Canals hi ha Sant Antoni
en la Torreta Santa Creu
en Muntesa Santa Espina 
i en Vallà Sant Bertomeu.

Ja sé que la festa més grossa és fa a Canals, però ací també era molt celebrada.

Setmana dels Sants Barbuts.        Sant Antoni i Sant Pau l'anacoreta, no l'apòstol.
Sant Antoni du la barba blanca.  Si ha nevat.
van passar les dels anacoretes.    Passar-ho malament.

A Sant Antoni un pas de Dimoni.  Ja allarga el dia.
A San Antón las sinco con sol.

EL VALLADA FEMENÍ C.F EN VALLADACITY!


Estimats lectores i lectors de Valladacity, és un gust per a nosaltres poder unir-nos a aquest bloc.

Com sabeu és el segon any que es practica futbol femení a Vallada i això ens plena a totes d'orgull.

Volem informar-vos de que anem a començar aquest dissabte la segona ronda a Bocairent i ens agradaría penjar cada setmana una crònica del patit amb l'onze titular, canvis, sancions i per supost anècdotes. Una crònica que realitzarem entre totes i on ens encantarà participar i que participeu.

Recordem que els entrenes son dimecres i divendres a les 19.30, sería interessant que totes aquelles que els agrade el futbol i disfruten amb l'esport s'animaren a vindre sense cap de compromís a passar una estona agradable!

Moltíssimes Gràcies,

Vallada Femení Club de futbol.

COMPONENTS: 1.- Marta, 2.- Blanca, 3.- Ana, 5.- Nori, 6.- Ainhoa, 7.- Mireia, 8.- Paulina, 9.- Yèssica, 10.- Silvia, 11.- Mayte, 12.- Francés, 14.- Moni, 16.- Carmina, 17.- Sara, 18.- MªAngeles, 20.- Carmen, 21.- Rosana, 23.- Beikie, 26.- Neus, 59.- Noe.

MÍSTER: Cacho

Ací vos he deixat una foto actual de la classificació per si voleu seguir-nos..

Ana

VALLADA City, primer candidat al millor bloc de les comarques centrals! I no som els únics...



El bloc "El Penjoll" ha convocat uns premis per elegir els que han sigut, els millors blocs de les comarques centrals del PV.
Quina ha sigut la nostra sorpresa quan ens hem vist en la primera posició de l'apartat d'Informació i Notícies, prou per davant de blocs de Xàtiva, Beniarrés, La Safor, Almoines, Marina Alta, etc...

Però ací no acaba tot.
El bloc del nostre amic Manel (Menuda Natura), s'ha endut ni més ni menys que tres premis: un en l'apartat de millor bloc de difusió mediambiental, altre primer premi en l'apartat d'Art i Audiovisual i l'altre al millor bloc revelació! Felicitats Manel!.



Altres blocs premiats de gent de Vallada han sigut el del nostre amic Kike (foto-sensible), que ha quedat tercer a la secció d'Art i Audiovisual i el del Centre Excursionista Alt de la Creu també tercer, a la secció d'Activitats Físicoesportives.




També cal nomenar al nostre amic Vicent, que amb el seu bloc "La cambra de dalt", ha quedat quart en l'apartat de miscel·lània.



Fent les coses amb il·lusió i des de'l cor, sempre poden ixir xicotetes joies com aquestes.
I recordeu, lectors i lectores: Un bloc s'alimenta dels vostres comentaris i aportacions, no deixeu de fer-les.

Enhorabona a tots i totes, i a seguir endavant!

dijous, 20 de gener de 2011

2011 Any Internacional dels Boscs



Fa vuit mil anys, grans extensions de Bosc Primari cobrien quasi la mitat de la superfície terrestre del planeta. Avui en dia, només queda una cinquena part del bosc original intacte, la resta ha sigut destruït, degradat o fragmentat per una activitat humana implacable. A nivell mundial, s’han convertit a altres usos o s’han perdut 13 milions d’hectàrees de boscs anuals entre 2000 i 2010.

Els boscs representen un dels principals albellons mundials de carboni. Emmagatzemen unes 289 gigatones (Gton) de carboni en arbres i una altra vegetació. A més els boscs primaris són ecosistemes amenaçats on resideixen dues terceres parts de la biodiversitat terrestre i moltes cultures i pobles indígenes.

En aquest decenni, la FAO considera que hi haurà un increment de cobertura forestal perquè es té en compte les plantacions. Durant 2005-2010, la superfície de boscs plantats va augmentar en aproximadament 5 milions d’hectàrees per any. No obstant això, els boscs secundaris i les plantacions que substitueixen a la coberta original són molt diferents dels boscs primaris: una plantació no és un bosc.

dimecres, 19 de gener de 2011

DIVENDRES 21: BINGO AL GLAÇÓ ORGANITZAT PER LA COMPARSA EL TRACTE

... i després, disfruta del millor ambient!

Els bombers del parc de Vallada, finalitzen la fase de formació i pràctiques

El Parque de Bomberos voluntarios de Vallada se encuentra totalmente operativo tras superar el periodo de formación  y prácticas de sus integrantes. Durante este tiempo, el bombero José Albalat, perteneciente al Parque de Xàtiva, ha sido el encargado de tutelar a los efectivos y proporcionarles la formación teórico práctica necesaria como nuevos bomberos voluntarios.
Así, el pasado viernes 14 de enero tuvo lugar en el Parque de Vallada la toma de posesión de José Moltó y Víctor Cerdá como jefes de parque a todos los efectos, cargo que ejercerán de forma alternativa.



El acto contó con la presencia del Gerente del Consorcio Provincial de Bomberos de Valencia, Miguel Tatay, y del Director Técnico, Rafael Martínez, quienes felicitaron a los nuevos jefes de parque por su nombramiento y les emplazaron a seguir trabajando por mejorar el servicio que el Consorcio presta en toda la provincia.

El acto también sirvió para despedir a José Albalat, quien ha desempeñado hasta el momento las funciones de jefe de Parque y que ahora regresará a su puesto en el Parque de Xàtiva. Albalat recibió de manos del Gerente un pergamino de agradecimiento por “su predisposición, dedicación y profesionalidad con la que ha desarrollado su tarea durante este periodo” según Tatay.

El Parque de bomberos voluntarios de Vallada fue puesto en marcha el 18 de julio de 2009 por el presidente de la Diputación, Alfonso Rus y el presidente delegado del Consorcio, Francisco Tarazona. Cuenta con 20 efectivos, una autobomba y un todo terreno en una superficie de 490 metros cuadrados.

L'home tanc: El rebel desconegut.

Aquesta és la història de l'home tanc, també conegut com el rebel desconegut, com a conseqüència del seu anonimat després d'haver-se parat, davant una fila de tancs que sortiren al carrer per solventar la revolta de la Plaça de Tiananmen del 1989, durant la Rep. Popular Xina. 

Aquest home, gravat i fotografiat com a mínim per tres fotògrafs que estaven a l'Hotel Beijing, aquell històric 5 de Juny, el vegeren de peu, davant la fila tancs, i no dubtaren en captar la imatge per a la posteritat. Un dels tres fotògrafs (Jeff Widener), havia estat assaltat i agredit per la policia xinesa la nit anterior, quan aquesta li va confiscar el material captat durant la repressió contra els estudiants. Per aquest motiu, J. Widenner va amagar les fotografies i el video dins de la cisterna del water, de manera que la policia xinesa no va trobar el materil als posteriors registres de l'habitació. 
La foto i la filmació de l'home en peu, sol, davant els tancs, va ser enviada a la redacció i es va emetre la mateixa nit. També va ser titular de centenars de periòdics i revistes, i el principal titular de molts noticiaris arreu del món. 

En Abril de 1998 la revista Time, va incloure al Rebel desconegut, en el seu llistat de les cent persones més influents del s. XX. 
 
No és tant important que el nostre nom quede gravat en el temps, com que els nostres actes es recorden sempre pel seu significat. 

Documental Equip Hoyt

Després de la crida a que algun col·laborador es fera càrrec de la secció dels documentals, al final serem dues les persones que anirem penjant documentals d'interés de manera setmanal, ho farem els dimecres.

Aquesta setmana comencem la nova secció amb un vídeo que no deixarà a ningú indiferent.




Està basat en la vida de Dick i Rick Hoyt, coneguts com l'Equip Hoyt per les seues peculiars participacions en diverses competicions esportives. Rick sofreix una paràlisi com a conseqüència d'un problema d'asfíxia durant el seu naixement. Però son pare, mai ha considerat la minusvalidesa del seu fill com un problema per aconseguir que aquest tinga una vida el més normal possible. Des que un equip d'enginyers li varen fabricar un petit ordinador amb el que es pot comunicar, Dick sap que al seu fill li entusiasmen els esports, per això ja fa temps que va decidir començar a participar en carreres, maratons, triatlons i inclús la competició més exigent d'aquesta modalitat, l'ironman. Una prova que consta de 3.800 de natación, 180 km de ciclisme i 42,2 km de marató. La carrera te un temps límit de 17h i aquest home l'ha fet amb el seu fill, tot un exemple de tenacitat, superació i amor per ell.

Si teniu més ganes de saber sobre la història de l'Equip Hoyt, ací teniu alguns enllaços:


A la seua web trobareu a més imatges, testimonis, i informació sobre la Fundació Hoyt, creada per ajudar a la inserció de les persones discapacitades en la vida diària.

Hypatia A.


III Mercat Solidari organitzat pel CP Ramón Martí Soriano

DIA: 28 de gener
LLOC: Col·legi Ramón Martí Soriano

Programació d'Activitats:


  • 10:00h: Inauguració del mercat Solidari amb solta de coloms i una lectura d'un poema per part dels alumnes. 
  • 10:15h-13:00h: Tallers (organitzats per els alumnes ,pares i Mestres) 
  • 12:00h: Emissió d'un vídeo sobre el Projecte d'agermanament amb Colòmbia (per a tot el públic) 
  • 15:00h-16:30h: Tallers 
  • 16:00h: Emissió d'un vídeo sobre el Projecte d'agermanament amb Colòmbia (per a tot el públic) 
  • 16:30: Cloenda del III Mercat Solidari



No hi ha camí per a la pau, la pau es el camí.(Mahatma Gandhi)



El Claustre de mestres del Ceip Ramón Martí Soriano

Capítol 2: Arròs a la cubana.

Ja se que vaig dir que tots els divendres penjaria un capítol, però he estat molt "afaenat".
Ací teniu el segon capítol d'Arrós Covat, titulat: Arrós a la Cubana.
El tipus d'arròs què cuina "la tieta", és important, ja ho voreu en cada capítol

Si vos vareu perdre el primer capítol, podeu veure'l ací.
(Recordeu que és una sèrie per a majors de 16 anys!)



Ací teniu a Juanjo Sáez al programa de Buenafuente

dimarts, 18 de gener de 2011

Es donen classes de piano



Es donen classes de piano.
Tots els nivells.

Interessats, telefoneu al 650 299 606
Jaume.

Concentració contra la reforma de les pensions

Des de l'Escarot, l'Assemblea de Joves de La Costera, us informem i us convoquem per a la concentració contra la reforma de les pensions que tindrà lloc el proper divendres 21 de gener a les 20h davant l'ajuntament de Xàtiva. La concentració acabarà amb diferents parlaments.
Tot i que en breu vos passarem el comunicat oficial, us anticipem que la concentració es fa per a protestar contra una reforma que perfila un augment de l’edat de jubilació, el qual es preveu que siga dels 65 actuals fins als 67. 

En segon lloc, es modifica substancialment el període de còmput i mínim cotitzat a la seguretat social. Així doncs, es preveu que, per poder cobrar quan t’hages jubilat la pensió completa, hages cotitzat d’entre 20 a 25 anys. Una mesura que és asfixiant per als joves tenint en compte les relacions laborals que actualment ens envolten: precarietat, contractes temporals...

Amb la concentració, exigim al govern espanyol que ature el procés de la reforma de les pensions, per la farsa que suposa per a la majoria de la gent. A més, denunciem la complicitat i corresponsabilitat dels responsables polítics de la comarca, els dirigents del PP i del PSOE.

La concentració està convocada per CaMot, Endavant(OSAN)- La Costera, Cremats (Assemblea de Joves de Xàtiva) i L'Escarot(Assemblea de Joves de La Costera - CAJEI).

Us adjuntem el cartell. Us recordem que en breu rebreu el manifest de la
concentració.

Esperem que la informació us siga d'interés.

Si voleu més informació, contacteu via correu: lescarot@cajei.cat

-----------
L’Escarot, Assemblea de Joves de la Costera (CAJEI)

Informació útil sobre les pensions

Hola companys!

Us adjunte un periòdic que s'ha publicat, amb informació ben interessant sobre el tema de les pensions, per si podeu penjar-lo a la web. Espere que siga útil.
Salut!

Podeu consultar-la en aquest link: http://www.endavant.org/images/diari.pdf



Pau Belda.

dilluns, 17 de gener de 2011

És de ben parits ser agraïts?

Quan tot era dels senyors les classes populars, que res no tenien, agraïen als amos qualsevol benefici del qual se’ls permetia gaudir com, per exemple, un treball. La relació de submissió dels treballadors respecte als amos va ser interioritzada al llarg de segles fins que la revolució francesa i el canvi de vassalls a ciutadans va canviar les coses.

A Espanya vam tindre la desgràcia de que els francesos, que portaven el concepte de ciutadania i llibertat, volgueren imposar-ho a la força (igual que ara fa occident volent implantar la democràcia a la força a tot el món). El resultat va ser eixa expressió increïble de “vivan las cadenas” encoratjat pels senyors i amplificat pels púlpits. Malgrat el fracàs inicial del concepte de ciutadania, la història dels segles XIX i XX ha demostrat la seua necessitat per a poder ser una societat moderna i competitiva en un món que exigeix que en cada lloc estiguen els millors, no els privilegiats per l’amo.

Ciutadania, llibertat individual, i la democràcia que les fa possibles, trenquen amb la relació de submissió i implementen els valors de capacitat i mèrits. Per a tindre una ocupació s’ha de demostrar capacitat per desenvolupar el treball i tindre mèrits que ho avalen. No hi ha cap amo que adjudique arbitràriament el treball, si més no quan es paga amb diners públic. No cal, doncs, que s’agraïsca el que s’ha guanyat per mèrits propis. El ciutadà recupera la dignitat que ha de tindre tota persona, la dignitat que el vassallatge li havia furtat. Té drets pels quals no ha de donar gràcies a ningú.

Una ocupació pagada amb diners públics no és un regal, ni un favor, és un dret de ciutadania que els poders públics tenen el deure de gestionar de forma correcta i equitativa. Braços de gitano, pastissos i tortades, regalats a l’amo, només mostren la submissió d’algunes persones que no s’han adonat de la diferència entre ciutadà i vassall, ni de que ara no es passa fam i tant de dolç acaba en el fem perquè qui no té sucre en la sang no vol engreixar.

Però el pitjor d’açò és que un poder públic que permet i fomenta aquestes pràctiques anacròniques té un concepte despòtic del poder que no casa amb la democràcia, promou la incompetència i malbarata els diners públics.

Iron Maiden

diumenge, 16 de gener de 2011

El rellotge italià

Impossible no riure amb aquesta seqüència de la película italiana Le Brazallette.
(No cal saber italià, s'enten perfectament).

dissabte, 15 de gener de 2011

divendres, 14 de gener de 2011

Bandolers a escala mundial.

Acaba de cumplirse un any del tràgic terratremol que sotragà l'illa d'Hití. ONGS, voluntaris, associacions i empreses de tot tipus, es volcaren en ajudar els damnificats. Tots ho feien desineteressadament. Tots? Pareix ser que la multinacional Mosanto continua fent de les seues amb segones intencions.
L'empresa Monsanto fabricant d'herbicides com el Roundup i aliments transgènics va nàixer en el 1901. En un principi fabricava sacarina, es a dir un edulcorant a base d'aspartamo, el qual està investigant-se i pareix ser cancerigen. Però aço és una altra història.
Tornant al tema d'Haití, la multinacional vol colaborar fent una donació de llavors perquè els camperols puguen cultivar les seues terres. En principi tot pareix inofensiu, però els dona un caramel enverinat. Les llavors modificades genèticament proten un gen anomenat "terminator", el qual impedix que les llavors del fruit resultant siguen fèrtils. Així que els està donant pa per avui, i un negoci redó per a ells. Al proper any els camperols si volen noves llavors li les han de comprar a Monsanto. Açò no passa sols a

Protegim a les dones.

M'ha arribat el següent text per e-mail. Com que pense que pot ser interesant ací vos el deixe.
Luis Fernando Veríssimo, escritor brasileño (Porto Alegre, Rio Grande do Sul, 26 de Septiembre de 1936)
El irrespeto por la naturaleza ha afectado la supervivencia de varios seres, y entre los más amenazados está la hembra de la especie humana.
Tengo solo un ejemplar en casa, que mantengo con mucho celo y dedicación, pero en verdad creo que es ella la que me mantiene. Por lo tanto, por una cuestión de auto-supervivencia, lanzo la campaña "Salvemos a las mujeres".
Aqui les mando mis pocos conocimientos sobre la femineidad, con el fin de que preservemos los raros y preciosos ejemplares que todavía quedan:
1. Hábitat:
La mujer no puede vivir en cautiverio. Si está enjaulada, huirá o morirá por dentro. No hay cadenas que las aten y las que se someten a la jaula pierden su DNA. Usted jamás tendrá la posesión sobre una mujer; lo que la va a atar a usted es una línea frágil que necesita ser reforzada diariamente.
2. Alimentación correcta:
Nadie vive de la brisa. La mujer vive de cariño. Déle en abundancia. Es cosa de hombres, y si ella no lo recibe de usted, lo buscará en otro. Besos matinales y un "te amo" al desayuno las mantienen bellas y perfumadas durante todo el día. Un abrazo diario es como el agua para los helechos. No la deje deshidratarse. Por lo menos una vez al mes es necesario, si no obligatorio, servirle un plato especial.
3. F l o r e s:
También son parte del menú, la mujer que no recibe flores se marchita rápidamente y adquiere rasgos masculinos como la brusquedad y el trato áspero.
4. Respete la naturaleza:
¿No soporta la TPM (tensión pre-menstrual)? Cásese con un hombre. Las mujeres menstrúan, lloran por cualquier cosa, les gusta hablar de

Es necessita professor/a de física.

Es busca un professor/a de física per a donar classes a alumnat de 2on de Batxiller amb problemes amb aquesta assignatura, tant de Valla com de Moixent.

Els interessats deixeu un comentari amb el vostre nº de telèfon i el preu que estarieu disposats a cobrar...
 
També podeu posar-vos amb contacte amb Adri (651092335).

dimecres, 12 de gener de 2011

Endevinalla

Hola de nou.
Fa unes setmanes que no he pogut continuar amb la sèrie de les endevinalles, sort que Enric ho ha fet molt millor del que jo soc capaç de fer, moltes gràcies. 
Avui puc i vull col.laborar.
Vos presente un nou repte fotogràfic:
on està aquesta finestra?


Dimecres, dia dels documentals.

Anem a intentar (fins que ixca algun col·laborador que es faja càrrec) penjar tots els dimecres un documental per augmentar l'oferta cultural del bloc.
Intentarem que els documentals siguen "alternatius" a allò que sol vores a les televisions, de vegades tan censurades i controlades pel "gran germà".
Si algun col·laborador o algu dels que llegiu el bloc, vol fer-se càrrec d'aquesta secció, que ens ho faja saber.
Comencem per un que s'anomena: "La isla de las flores".



Algunes crítiques:

"Nunca hubo una escena semejante en las 16 ediciones anteriores del Festival de Gramado: toda la platea que atiborraba el Palacio de los Festivales aplaudiendo de

dimarts, 11 de gener de 2011

Es necessita professor/a de llatí i grec.

Hola, busque professor/a de llatí i grec per impartir classes particulars a Vallada a un alumne de 2n de Batxiller.
Conegueu a algú del poble que estiga capacitat per fer-ho?

Ja em digueu alguna cosa, val?
El meu telèfon és 962258024 / 661276973

Moltes gràcies.

dilluns, 10 de gener de 2011

Exposició col·lectiu indivisual en Xàtiva amb participació valladina.

Hola, sóc Marieta, i volia compartir am el meu poble aquesta informació sobre una xposicó a la qual tinc el gust de participar.

L'escultor Josep Basset, el pintor Vicent Aunión i membres del Col·lectiu Indivisual participen a l'exposició La veu de l'Art que tindrà lloc a la Casa de Cultura de Xàtiva.
L'exposició es tracta d'un anàlisi del missatge reflexiu de l'art a través dels seus missatges relacionat amb l'ésser humà, el cos i la physque.
La inauguració serà el dia 13 de gener a les 20h. i romandrà oberta fins el 5 de febrer.
-Casa de la Cultura de Xàtiva:

C/ Moncada 7. Xàtiva, 46800.

Telèfon: 962 273 346

Esteu tots convidats el dijous a l´inaguració!!
No falteu! Per a donar veu a l´Art!

Olives a mitges.

Eixe any les oliveres manzanilles de Pere no en tenien ni per als pardalets, ja que havien entrat en un procés de fructificació anyívola i treballaven un any sí un no. Les del sogre degut al fongos del repilo havien perdut la fulla a finals de l’hivern i entre totes no tindrien ni un sac d’olives. Així que acceptà de bon grat l’oferta d’arreplegar a mitges les del seu veí Francesc.

Francesc tenía cincuanta-i-pocs anys. Era més gos que un portal, amic del faena fuig i menjar acosta’t. Treballava en les oficines de correus de València. Donat que feia poc exercici estava gros com un sac. Els caps de setmana, quan anava al poble, tampoc era molt amic de cremar calories. Així que un dia que coincidí amb Pere a la porta de casa, comentant de la proximitat de la collita de les olives, s’assabentà que eixe any Pere no tindria oli ni per fer una amanida. Li faltà el temps en proposar-li si volia fer les d’ell a mitges. Eren cinquanta oliveres situades en l’ombria de la serra Grossa en una escala de llastres que sols tenien una filada per bancalet.

Per llegir més feu clic ací.

diumenge, 9 de gener de 2011

Els reis mags


Els reis mags eren, segons la Bíblia, mags però no reis. No van ser reis fins que, a l’Edat Mitjana, les monarquies necessitaven reforçar-se davant la resta de nobles. Els reis eren insegurs, temorosos però egocèntrics i àvids de poder. No podien ser divins, perquè l’església era molt forta i no els deixava, però regnaven per la gràcia de déu i van transformar en reis els astrònoms que anaren a Betlem seguint les estrelles.

Des d’aleshores els reis mags no han pogut evitar estar polititzats, doncs un rei és un polític, com demostren any rere any els tres que pugen al balcó de l’Ajuntament de Vallada la nit del cinc de gener. Són reis que venen de l’orient i, paradoxalment, parlen el idioma del ponent, fent menyspreu del idioma del poble que visiten segurament perquè pensen, com la nostra burgesia i altres coents, que parlar “la lengua del imperio” és de més categoria.

"El que mai pensàvem és que utilitzarien el balcó d’un local assaltat a la força pel govern local, que no pot utilitzar-se perquè està en mans de la justícia decidir el seu dret d’ús i per la qual cosa l’alcalde ha sigut citat a declarar en qualitat d’imputat"

El que mai pensàvem és que utilitzarien el balcó d’un local assaltat a la força pel govern local, que no pot utilitzar-se perquè està en mans de la justícia decidir el seu dret d’ús i per la qual cosa l’alcalde ha sigut citat a declarar en qualitat d’imputat. Els reis haurien d’haver tingut en compte que centenars de persones majors del poble no tenen un lloc on desenvolupar les activitats pròpies de la seua condició de pensionistes per aquests fets. Però tot al contrari. Encara van manifestar la satisfacció d’estar en aquell lloc. Escoltant al rei Gaspar semblava que havien “reconquistado” aquella plaça.
Però que podíem esperar dels reis? Les monarquies, com l’església, sempre estan amb els poderosos i, si el poble pateix injustícies i abusos de poder, uns i altres les aproven i justifiquen. Així que un any més una cavalcada de reis vergonyosa amb uns parlaments polititzats per justificar les actuacions de l’amo.

"Tant de bo els reis mags deixaren de ser reis i tornaren a ser mags"

Tant de bo els reis mags deixaren de ser reis i tornaren a ser mags. Tant de bo deixaren de justificar presumptes delictes i injustícies i actuaren amb la raó. Tant de bo tornaren a seguir estrelles i deixaren de seguir insegurs, temorosos i egocèntrics àvids de poder per tal de sentir-se algú.

Iron Maiden

divendres, 7 de gener de 2011

Arròs Covat. Cap. 1: Arròs a banda. Tots els divendres, a VALLADA City

Hola, com que m'agrada tant aquesta sèrie, m'he decidit a compartir-la amb vosaltres. Espere que vos agrade i que "alguns" no li feu creus pel simple fet d'estar en català. Doneu-li una oportunitat. Ha guanyat un premi ONDAS 2010 al millor programa de televisió no estatal. Es molt divertida, sobre tot per a la gent jove. Per cert... no és apta per a menors de 16 anys.


"Arròs covat" és una sèrie sobre el conflicte de fer-se gran i tenir la sensació que les oportunitats et passen pel davant.
El Xavi Masdéu, el nostre protagonista, té 30 anys i una sensació constant que se li cova l'arròs. És un dissenyador d'èxit, modern, cosmopolita, que té un estudi de disseny gràfic.
És reflexiu i intel·ligent, però un absolut incompetent sentimental, cosa que amarga l'existència a la seva xicota, la Sònia, de qui està completament enamorat, tot i que últimament no para de mirar amb desig totes les noies amb qui es troba, en especial la Luz, una noia que és pura temptació per a ell.
Aquest fet farà que comenci a replantejar-se la seva relació amb la Sònia, i desembocarà en una amarga ruptura sentimental que el durà a replantejar-se tot el seu món vital, professional i sentimental.
Serà el Xavi capaç de madurar sentimentalment a la vegada que apaivagarà la sensació que una part de la seva vida s'esgota? Farà front amb enteresa a la sensació que se li cova l'arròs?


D'ilussió també es viu


A últims del mes de desembre, s'apuntava la possibilitat d'una nova entrada de fred continental per a Reixos que finalment no sa produït, deixant-mos un començament de mes aponentat i sec,a mes, tot pareix que va a continuar així.
A lo llarc de les ùltimes dies seguint els models no apareixía ningun canvit apreciable. Hui, per fi, encara que a molt llarg plaç, el GFS, mos col·loca una situació clarament hivernal, segons ells, es vindria a produir per al fi de setmana del 21-23.
Adjunte uns mapes de possibles precipitacions i temperatures.
De moment, ponent i bones temperatures per al temps en què estem.

Així que esperem que no es complixca el dit que diu:
De la flor de gener, ningú ompli el graner

Escalada en la zona de l'Ermita de Vallada.

Hola soc Pere Miquel Guillem i Calatayud, vaig nàixer a La Font de la Figuera ja fa mols any, però em vaig criar entre les muntanyes de Vallada. L'estima que tinc pels paratges d'aquest poble, el meu, és mol gran. Quan isc per la muntanya sovint em quede meravellat per tot el que el nostre territori ens ofereix, una riquesa natural i patrimonial que fa sentir-me part d'aquesta terra. Altres vegades no gaudeix tant sobre tot quan veig que l'actitud irresponsable d'alguna gent posa en perill aquest patrimoni cultural i natural . Si pot ser m'agradaria que publicareu aquest comentari a Vallada City, gràcies per anticipat. 

Adjunte la fotografia (fotografia eliminada a petició dels afectats).

_________________________________________________________

De vegades l'actitud de la gent pot portar la destrossa del nostre patrimoni natural, de vegades aquest actitud irresponsable d'uns pocs ve acompanyada pel meninfotisme de la resta de la gent. A Vallada un exemple clar el tinguem en els voltants de l'Ermita i més concretament en el penya-segat que apareix a la fotografia. Ací hi ha gent irresponsable que utilitza les parets per fer escalada, gent que no s'ha plantejat que aquest paratge està ple d’endemismes de flora valenciana i és utilitzat per brufols i falcons, entre altres especies, per a criar. Aquestes especies fan els nius per ara, mesos de desembre i gener, i per tant la pràctica d'aquest esport acaba fent malbé els nius i els abandona. Tinguem constància que enguany s'ha practicat l'escalada en aquestes dates. Aquesta zona ha sigut utilitzada per aquests pardals al llar de moltíssims anys, la prova la tinguem que entre els clavills de la roca de la base del penya-segat hi han micromamífers fòssils de cronologia plistocena. Aquesta gent irresponsable deuria practicar l'escalada en altres llocs on no interferiren el desenvolupament de la vida salvatge, d'un paisatge social únic en mols quilòmetres a la rodona, i per això deurien demanar els permisos adients a l'administració que corresponga i no fer el que es done la gana. La seva llibertat està interferint el dret a la vida dels altres animals, el nostres companys de viatge.

En La fotografia, presa en un carrer de València, es veu en l'escaparata d'una tenda de deport on s'ofereix aquest penya-segat com si fora un producte més de consum. Però aquest producte de consum no compleix tots els requisits necessaris. Als que estimem el nostre patrimoni cultural i natural del nostre poble aquests tipus de negocis no ens deixen indiferents. Les línies rojes de la foto són les vies d'escalada obertes pels escaladors, sense comentaris.