divendres, 30 de desembre de 2011

Plantes d’ací: Grèvol

La planta d’avui no la trobarem en estat silvestre per les nostres muntanyes. Si la posem ací és perquè, potser siga per les pel·lícules americanes i la televisió, però si hi ha una planta que represente aquestes festes de Nadal és el grèvol (Ilex aquifolium L.). 


És un arbust que pot fer-se arbre de fins 20 metres d’alçada que creix en la muntanya mitjana del clima mediterrani  en llocs ombrívols i humits de boscos de faigs, roures o pi roig, fins els 2000 metres d’altitud. Té preferència pels sòls silicis raó per la qual no el trobem a les nostres terres majoritàriament calcàries. 


És una planta dioica, és a dir, que fa flors d’un sol sexe en peus diferents. Són flors petites de color blanc groguenc o rosat, però el que l’ha posat en perill d’extinció són els fruits, les petites drupes de color roig brillant que ressalten sobre el verd fosc de les fulles punxants i adornen les festes nadalenques. Per aquesta raó és una planta protegida en Aragó, Balears, Catalunya i País Valencià. 

Que tingueu un feliç 2012                                                                                           Menuda Natura

dimecres, 28 de desembre de 2011

Innocència, idèntica fragilitat

Hui, que cel·lebrem el Dia del Innocents, no m'he pogut resistir de compartir amb vosaltres el vídeo de la campanya Comparte, un experiment de l'ONG Acción contra el hambre.

Si mirem els ulls de les altres persones, és tan difícil no trobar idèntica fragilitat i negar la solidaritat!!

Els genocidis es basen en negar la condició humana als que no son com nosaltres. Recordeu El tercer home: si sols son puntets de llum que s'apaguen i no pensem que son persones és ben fàcil apretar un botó i que desapareguen per al nostre benefici.

Però som i son éssers humans i hem de reconeixer i respectar la condició humana de totes i tots.

Aprendre de les xiquetes i dels xiquets, triar la innocència.

Què 2012 siga un bon any i recuperem la solidaritat, l'esperança, la fe en les persones.

LA SANT SILVESTRE JA ESTÀ ACÍ! NO MÉS QUEDEN DOS DIES!



El club d´atletisme "camallarga", vos desitga que trobeu al 2012 pau i salut i vos convidem a la "Sant Silvestre 2011" del proper divendres 30 a les 19.30 h.

Dansà 2011

La valoració general de la dansà d'anit, és que no puc estar més content. Però la veritat és que com cada any va superant l'anterior, per a l'any que ve es pot esperar qualsevol cosa.
Si el primer any va ser el de la sorpresa, del a veure què passa i finalment, bona rebuda i millor companyia.
L'any passat l'ajuntament es va oferir per al que es necessitara i la participació en augment.
Enguany la major alegria ve per la recuperació de la participació local. Què voleu que vos diga, em sembla genial que, ni que siga una xicoteta part dels antics balladors, hagen tornat a la plaça, i sobretot per ballar les passadetes locals. Enhorabona i gràcies.




La cosa va anar dalt que baix com en anys anteriors: 20:00 Van apareguent els primers grupets, disposats a repassar un poc, un dia d'intensa basca, no sabíem on feia més calor dins o fora de casa (ni tractant-se de la planta baixa d'una casa antiga).

21:00 Merescut refresquet.
21:30 Comencen els preparatius del sopar a l'escalinata del Diví Jutge, on tots col·laboren muntant taules, trent cadires, amanides, picadeta, beguda... érem vora cinquanta persones sopant! Altres van vindre després de sopar.


23:00 Després de sopar toca canviar-se. Enguany, cedint als "suggeriments" d'uns i altres vam decidir (el quadre d'Énguera/Vallada) vestir-nos a la manera tradicional. Però ho he dit moltes vegades, la roba no ha de ser un impediment per a que participeu i sabeu que podeu fer-ho amb roba de carrer.





23:30 Passacarrer dels grups forasters fins la Plaça de Sant Joan, on ens esperava la Banda Unión Musical Valladina i el grup de balladors de Serra Grossa.


23:50 Baixada per Sant Vicent a la Plaça Major.
PER A VEURE TOTES LES FOTOS i CONTINUAR AMB EL RESUM DE LA NIT...

dimarts, 27 de desembre de 2011

Efemèrides, Vallada CITY ara fa un any...

Les festes de Nadal es notaven al bloc: va ser una setmana amb menys entrades de l'habitual.

L'encetava Kike, que compartia el reportatge fotogràfic de la San Silvestre.

L'equip responsable del bloc sol·licitava una donació (o "arguilando") per a mantindre'l. Poca cosa, 28 euros, si valorem l'aportació informativa i de debat constructiu que Vallada CITY aporta al poble.
I aprofitaven l'avinentesa (no oblideu que el 28 és el Dia dels Innocents!!) per gastar-nos una brometa.... amb un Comunicado de este, nuestro bloc, a los lectores, en perfecte castellà!!

La Llar de Nuri publicitava la seua proposta de Sopar de Cap d'Any.

Iron Maiden escrivia sobre un dels temes que més encertadament tracta i més polèmica crea: la manipulació informativa i la utilització que les religions fan de la feblesa humana. Amb Bones i laiques festes nadalenques, una reflexió a partir d'un article sobre les adaptacions que les religions han fet dels seus dogmes als calendaris festius pre existents, molt adequadament complementada pels seus lectors, que ens recomanaven el documental Zeitgest; i la importància de que a l'espai públic es respecten totes les creences i cap predomine.

L'Amic dels llibres compartia el seu Insomni, un conte de Nadal, pensaments vitals i reflexions personals que no ens podien deixar indiferents.


Fins l'any que ve, que no pinta massa clar i per al que ens caldran tots els bons desitjos i tota la bona voluntat. Bon vent i barca nova, valladines i valladins!!!

diumenge, 25 de desembre de 2011

Bones festes a totes i a tots de part de l'equip de VALLADA City.

Als 65 amics i amigues que ja formen part de VALLADA City PLUS,  recordar-los que mitjançant les "quedades" podeu disfrutar d'aquells que teniu més lluny durant aquestos dies tots alhora, com si estaguereu en casa. 


divendres, 23 de desembre de 2011

Bones festes del solstici d’hivern


El 21 de desembre, degut a la situació del sol respecte a la terra, es produeix el dia més curt de l'any i la nit més llarga.  Comença aleshores l'estació de l'hivern, a l’hemisferi nord, amb les festes de Nadal, un Nadal cristià que desborda el propi significat religiós per convertir-se en la gran festa del món occidental i fins i tot d'amplis territoris orientals. La cultura cristiana va absorbir manifestacions ancestrals i ha imposat moltes formes sense oblidar, però, que el calendari solar és el medi temporal que marca el transcórrer de la història. 

El solstici d’hivern ha sigut festejat pels pobles més antics amb rituals que giren al voltant del cicle solar. Cultures com la mesopotàmica, l’egípcia, l’ària, la semita, i també les del nou món, l’asteca i la maia festejaven el solstici d’hivern com la victòria del Sol, de la llum, sobre la foscor de la nit. El Sol començava, a partir d’aquest dia, a imposar-se sobre la nit. El dia començava a allargar-se i la nit anava fent-se més curta. El déu Sol s’imposava, amb la seua llum, a la resta de déus als quals donava vida. 

Els jueus amb el monoteisme sotmeten tot, inclús el calendari, a l’adoració de l’únic déu, creador del món, del cel i de les estrelles, inclòs el Sol. Continuen les celebracions en les dates marcades pel calendari però les forces de la natura, abans adorades, queden relegades quan no desapareixen subjugades pel déu únic i omnipotent. 

El cristianisme, fill del judaisme, manté aquesta visió del déu únic per damunt de tot. La data del naixement de Jesús no es coneix, no era important per als primers cristians, ja que el que consideraven important era la

Nova activitat de les festeres i festers del 2012: Targetes de participació al sorteig de l'ONCE durant 3 mesos.

Les festeres i festers d'aquest any, estan venent targetes per recaptar diners per a festes.
Aquestes targetes, numerades amb tres cifres, són per  a tres mesos (del 12/12/2011 al 05/03/2012).
Funcionen de la següent forma:

  • Costen 10 Euros.
  • Si la numeració de la vostra targeta coincideix amb les tres últimes cifres del sorteig de l'ONCE de dilluns a dijous, guanyareu 20 Euros.
  • Si la numeració de la vostra targeta coincideix amb les tres últimes cifres del sorteig de l'ONCE del divendres, guanyareu 40 Euros.

(tot açò, com ja hem dit, jugant amb una única targeta, totes les setmanes, durant 3 mesos, és a dir, menys d'un euro a la setmana)
Passats aquestos tres mesos, hi haurà una altra venda de targetes, fins a un total de 3 remeses).


dijous, 22 de desembre de 2011

tres, o més, en ratlla



Ahir llegia una d'aquelles frases suposadament plenes de gràcia i enginy que deia: "La sorpresa de Nadal és obrir el teu regal del Pare Noël i llegir en el paquet allò de Piles no incloses en el joguet". Quin bolet! i damunt tot tancat el dia de Nadal !

I de seguida he pensat en quins jocs m'agraden, dels que no necessiten bateria, clar. En estiu, a la caseta sempre tinc prop un joc d'Scrabble o de Rummikub, el parxís... no tinc costum de jugar a les cartes ni a les dames, als escacs tampoc, què més?

Després he pensat en els més simples, els que pots practicar fins i tot quan vas pel camp, amb elements naturals. Jugues al sambori, a les pedretes, i sobre tot al que anomenàvem de xicotetes "Tereseta en ratlla", supose que en realitat seria "treset en ratlla".
A dalt hi ha tres maneres diferents de dibuixar el tauler per a triar. Les fitxes poden ser qualsevol cosa, boletes de paper, pedretes, botons, pipes...

De moment, res de nou, per a mi almenys. Però l'altre dia, desprès del dinar de quadrilla, vam arreplegar taula i mentre uns féiem el cafè, altres ja havien començat a jugar a un joc que jo no havia vist mai, sense piles ni play ni iphone ni res, simplement, unes ratlles en un tapet de paper com les de la foto inicial. Com sempre, vaig preguntar: "Això què és?"
Em van contestar que és un joc que els agrada als búlgars. La convivència a Vallada es veu que funciona. Anem intercanviant coses interessants!! Però, clar, jo no estic al poble, així que si teniu curiositat i ganes de saber jugar a un joc que pareix interessant, ecològic i apropiat per a totes les edats, haureu de preguntar pel poble, als amics o als xiquets que van a escola amb altres xiquets, que són de llocs diferents però similars en el fons. Hi ha molts dies per davant. Pot resultar un bon entreteniment estos dies que ens trobarem junts amb un cafenet, un dinar, un soparet...

Bon Nadal i feliç 2012 !!!




NOU HORARI D’ÚS DE LES PISTES DEL POLIESPORTIU

La Regidoria d’Esports comunica que el nou horari d’ús de les pistes del poliesportiu és el següent:

De Dilluns a divendres -> de 15:00 a 21:00 hores.
Dissabtes i diumenges  -> matins de  09:00 a 13:00 hores i vesprades de 16:00 a 20:00 hores.

Podran reservar-se les pistes -només de dilluns a divendres- de dues maneres:

-         Anant al pavelló en l’horari de 15:00 a 21:00 hores.

-         Telefonant als següents telèfons:  686766903  (Besó) o 637276001   (Paco).

                                      

A més, informem quins són els nous preus establerts per l’ús de les esmentades instal·lacions esportives:


                                                                  Tarifes 2011                         Reduïdes

                                                      Sense llum / Amb llum         Sense llum / Amb llum

Pista Tenis/Frontó/Esquaix……………   4 €                   6 €                  2 €                 4€

Pista pàdel ……………………………...   8 €                  12 €                4 €                  8 €

Pista Vòlei/Básquet  ……………………   8 €                  12 €                5 €                 10 €


Camp futbol gespa artificial (Mitja pista) 15 €                20 €                10 €                15 €
                                                 
                        (Pista sencera)            25 €                 35 €               15 €                25 €

dimecres, 21 de desembre de 2011

Discurs de Joan Baldoví al Congrés dels diputats... Nyàs coca!

Per si no vos vaig donar prou la tabarra abans del 20-N amb Compromís-EQUO...
Aquest vídeo el varen penjar ahir al youtube i ja té més de 19.000 visites.
Són 8 minuts. Que el gaudiu.

dimarts, 20 de desembre de 2011

COMUNICAT DE L´EQUIP DE GOVERN

A Vallada, els regidors del PSOE i AIPV governem l’Ajuntament amb l’esperit de la política noble: servir el poble a base de sacrificis personals. Una tasca que ha juntat un conjunt de persones de diversa ideologia, però amb l’objectiu de treballar per traure Vallada del pou en el que l’ha deixat l’equip anterior del PP del senyor Giner.

Efectivament tenim idees, ganes de treballar, programa… Però la realitat és que la situació caòtica en la que ens hem trobat l’economia de l’Ajuntament fa necessari buscar una solució perquè els valladins puguen continuar tenint els servicis que es mereixen. I no estem fent altra cosa: netejar, netejar i netejar… Però és molt estressant, desagraït i dur el dedicar-se nit i dia a eixa tasca. I crema. I desgasta. Açò no és anar-se’n de festa. Estem parlant de pagar proveïdors, factures per tots els costats, diners finalistes que s’han gastat en altres menesters, impostos cobrats als ciutadans i no pagats, i un llarc etc. que ara ha de pagar l’Ajuntament…

Per a una persona responsable i preocupada pel bé del poble, se li fa molt costera amunt coure el que estem coent. I eixa tensió ens ha fet i ens farà tindre problemes personals, familiars, polítics. És el que li ha passat a Servilio Alonso, regidor del PSOE,que per coherència i responsabilitat havia arribat a un punt que li semblava que calia dimitir d’algunes responsabilitats. Efectivament, la paraula dimissió no la coneix el PP, però l’equip de govern sí que la té clara:no estem per estar, sinó per servir. En el moment pensem que no podem, renunciem.

Davant d’eixa renúncia parcial, calia replantejar-se la divisió de tasques i reassignar dedicacions. I NO HA PASSAT SINÓ AIXÒ. Servilio Alonso continuarà amb les seues delegacions i amb l’activitat com a membre de l’Equip de Govern, però amb el suport i cooperació més ampla per part de la resta de l’equip.

Lamentem que el PP haja intentat aprofitar una situació personal ben comprensible per tal de fer allò que està acostumat: destruir. No corren temps de fer política tan baixa. Ben al contrari seria desitjable que s’arromangaren per ajudar a traure al poble de Vallada, que tant diuen que volen, de la situació tan lamentable en la que han deixat l’Ajuntament.

L’equip de govern, reitera la nostra voluntat ben ferma de treballar, treballar i treballar. Perquè el poble de Vallada es mereix que trobem eixides. Mal que els pese, per desgràcia, a uns pocs.

L’EQUIP DE GOVERN (PSOE-AIPV)

dilluns, 19 de desembre de 2011

diumenge, 18 de desembre de 2011

Efemèrides, VALLADA City ara fa un any....

Tot just fa un any que, per iniciativa d'Amic dels llibres, el bloc encetava una nova secció, la de Refranys, frases fetes i locucions, que ha estat molt ben rebuda per crítica i públic (66 comentaris i aportacions!!). El nostre col·laborador ens feia també una bona proposta per a passar el Cap d'any a Ca les Senyoretes, d'Otos.

Iron Maiden ens recordava que la felicitat no és una mercaderia en unes dates en les quals és ben difícil resistir-se al consumisme desaforat i a la identificació entre el ser i el tindre. Reflexions plenes de la humil veritat de qui busca la felicitat en sí mateixa.

L'Endevina endevinalla de Kike continuava amb gran èxit i bones aportacions no sols de coneixement del nostre entorn físic sinò també de la seua toponimia.

El meteoròleg de capçalera, Isidoro, ens advertia del Temps complicat per als Reis, que no anava a ser obstacle per a que acompliren els desitjos de les xiquetes i els xiquets valladins.

Els responsables del bloc informaven sobre l'organització d'una xerrada per millorar la seguretat de les persones grans del poble, organitzada per l'Ajuntament, amb la col·laboració de la Guàrdia Civil.
També ampliaven la informació sobre la San Silvestre 2010.
Ens donaven compte de la visita del que era aleshores president de la Generalitat, Francisco Camps, per a inaugurar el pont nou del Pla i visitar les obres del pont nou de la Font d'Espanya.
I ens traslladaven la seua emotiva Felicitació de Nadal.

Amb un comunicat del Grup Municipal del PSPV-PSOE, començava a visibilitzar-se al bloc la ja, a hores d'ara, llarga polèmica de les associacions de persones grans del poble.

Un altra de les seccions que més ha contribuït a l'aportació i al consens, la Biografia col·lectiva, s'inaugurava formalment amb la figura de Vicent Galiana Aparisi, el tio Cento "el Diosso".

Kike ens feia una proposta interessant per a baixar els excessos gastronòmics nadalencs, fer una pujada a peu al Penyò.

Marc ens convidava a la tradicional funció teatral que per Nadal organitza el Serra Grossa Teatre. En 2010 representaren la funció Anem a Betlem.

I, com no, des de les Efemèrides us desitgem un Bons Nadals o bons Dies Natalis Solis Invicti!!

Dubtes sobre la cavalcada de reis del 2012.

Fa un temps, valladines i valladins demanaven un canvi en la cavalcada de reis, més espectacle, millor organització i, en definitiva, més màgia per als més menuts.
Fa uns dies, segons ens consta, l'equip de govern es va reunir amb la coordinadora de moros i cristians per veure si es podia fer alguna cosa al respecte.


Com ha quedat l'assumpte?
Hi hauran modificacions al respecte?
En aquestos canvis que es proposen, pot participar també la resta del poble o sols els moros/cristians?
Podem fer alguna cosa des de VALLADA City o VALLADA City PLUS per millorar-la també?
Algú ens pot explicar alguna cosa sobre el tema?

Moltes gràcies.

Una injustícia molt gran. Firmeu si esteu d'acord.

Missatge important d'AVAAZ.
Firmeu qui estiga d'acord. Gràcies.

Las últimas elecciones han vuelto a dejar al descubierto la tremenda injusticia de nuestro sistema electoral, premiando desproporcionadamente a los grandes partidos y a algunas formaciones nacionalistas.

Así, el PP ha obtenido una mayoría apabullante, a pesar de haber contado con apenas un 30 por ciento del censo electoral. Por contra, ha habido quien ha necesitado ¡casi 5 veces más de votos que otros para lograr sus escaños! Las principales fuerzas parlamentarias no quieran renunciar al statu quo, pero una gigantesca protesta ciudadana podría forzarles a incluir la reforma electoral como tema prioritario de esta legislatura. 

Unámonos a las movilizaciones este domingo exigiendo el fin de un sistema que priva de voz a cientos de miles de ciudadanos. Haz click abajo para firmar la petición por una democracia justa y representativa, y obtener información sobre las manifestaciones... y no olvides correr la voz! Nuestro mensaje será entregado en las calles, a todos los grupos parlamentarios, y en cada oportunidad que se presente durante el próximo periodo legislativo: 

http://www.avaaz.org/es/spain_electoral_reform/?vl

dissabte, 17 de desembre de 2011

CRISIS EN EL EQUIPO DE GOBIERNO DEL AYUNTAMIENTO DE VALLADA

EL TENIENTE DE ALCALDE SERVILIO ALONSO( PSOE) PRESENTA LA DIMISION DE TODOS SUS CARGOS Y MANTIENE EL ACTA DE CONCEJAL.         

Dimite de todos sus cargos el Teniente de Alcalde Servilio Alonso Martinez. La dimisión ha sido presentada hoy sábado al mediodía por escrito que se ha formalizado en el Registro de Entrada y en él asegura que mantiene su acta de concejal.
Cabe recordar que Servilio Alonso era el responsable en distintas áreas y era el Tesorero Municipal.
La dimisión viene motivada por el “ninguneo” al que ha sido sometido por el Alcalde Vicente Perales y por serias discrepancias con las decisiones del equipo de gobierno que esta conformado por el grupo independiente AIPV , quien con dos concejales ostenta la alcaldía y por el PSPV-PSOE que cuenta con cuatro concejales, uno de los cuales es el propio Servilio Alonso.
Desde el primer día de mandato han sido evidentes las discrepancias, cuando no las malas relaciones entre los componentes de la coalición.
Se abre ahora un periodo de inestabilidad política que evidenciará más si cabe, la nula gestión en el Ayuntamiento y su estancamiento.
Así mismo, es importante subrayar que fue el Partido Popular quien ganó las elecciones municipales , quedando a , entre 4 y 6 votos, de la mayoría absoluta. La posición del actual Alcalde, que fue en anteriores legislaturas teniente de Alcalde con el PP, de ansias de poder y de vengarse por haber sido relegado a un tercer puesto en una candidatura municipal, impidió que gobernase el partido más votado y en la práctica con un respaldo de mayoría absoluta.
Ahora, muchas son las opciones que se plantean para él futuro, aunque si al inicio de la legislatura el PP de Vallada le propuso a Vicente Perales un ventajoso pacto, en estos momentos en el PP de Vallada existe una opinión mayoritaria que no es proclive a un pacto con Vicente Perales y AIPV.
En el PP de Vallada hoy se cree, por una mayoría de sus dirigentes, que por el bien del pueblo y una mejor gobernabilidad, sería mas responsable llegar a un acuerdo de gobierno con el PSOE, por contranatura que pueda parecer.

La resposta dels estudiants és necessària


El passat dijous dia 17 de novembre, tots els estudiants d’arreu de l’Estat espanyol estaven convocats a fer vaga. Estem assistint a un dels majors atacs que s’ha fet a l’ensenyament públic: sota l’excusa de la crisi, les retallades han passat a ser una constant, i en el cas de les Universitats públiques valencianes, la Generalitat manté un deute de 900 milions d’euros, mentre desvia i subvenciona amb capital públic les Universitats privades. Aquesta situació provoca que les Universitats públiques es vegen obligades a fer grans retalls pressupostaris i a compensar aquesta manca de finançament mitjançant l’entrada de capital privat a la Universitat. I és en aquest context que apareix l’Estratègia Universitària 2015 (EU 2015), una sèrie de canvis i reformes en l’ensenyament universitari que impliquen l’estocada final del Pla Bolonya. En la pàgina del Ministeri d’Educació exposen, de manera molt ambigua, per descomptat, en què consisteix aquesta. Amb tot, certes frases que utilitzen són reveladores, com ara:
“cuantificar la contribución que las universidades realizan a su entorno” i “rentabilizar económica y socialmente la inversión en educación”, és a dir mesurar quins estudis són rendibles econòmicament i en conseqüència quins han d’anar perdent importància ja que no generen un gran impacte econòmic en el sector privat, i dic en el sector privat ja que el Ministeri d’Educació confon i utilitza com a sinònims les necessitats socials i les necessitats econòmiques i empresarials de forma deliberada i sistemàtica;
“aseguramiento de la calidad, a través de la evaluación tanto individual como colectiva”, és a dir procediments d’avaluació externs a la Universitat portats a terme per agències com l’ANECA, amb gran influència del sector privat (com bé admeten en la pròpia pàgina), la qual cosa significa que aquest sector privat serà el que avaluarà i decidirà com és l’ensenyament i la seua qualitat d’acord amb criteris de rendiment;
o “prepararse para contribuir a la promoción del nuevo modelo social y económico”, per la qual cosa els estudiants no serem més que noves “peces”, engranatges, per continuar fent funcionar el sistema, el seu sistema.
L’ambigüitat i les mitges veritats, quan no són mentides directament, és un terreny en el qual es senten molt còmodes, però tot i el seu esforç per descriure el procés d’una forma suau, eufemitzada i fins i tot atractiva, si som un poc intel·ligents, no ens deixem enganyar i anem un poc més enllà, les intencions són

divendres, 16 de desembre de 2011

El Ginkgo


Hui us presente el Ginkgo biloba, un arbre que no és d’ací però el tinguem al passeig d’enfront de la gasolinera. Ve de territoris molt llunyans, de la Xina, i de temps immemorials, doncs és un veritable fòssil vivent. No té parents vius, doncs el Ginkgo biloba és l'espècie única de l'únic gènere (Ginkgo) de l'única família Ginkgoaceae, de l'ordre Ginkgoals. Els més pròxims al ginkgo actual són fòssils dels període Permià, de fa 270 milions d'anys. Aquest arbre por arribar als 40 metres d'alçada, amb branques que tenen la particularitat de créixer quasi en angle recte respecte al tronc central. Les fulles tenen un llarg pecíol i forma de ventall, de vegades amb una osca o entrant al mig que la divideix en dos lòbuls (biloba), verdes per les dues cares i de color de l'or a la tardor. 


És un arbre dioic, és a dir, que tenen flors masculines i flors femenines en arbres diferents. Les flors són poc aparents, sense calze ni corol·la, i necessiten un medi aquós per a la fecundació, signe clar d'arcaisme evolutiu. El fruit sembla una pruna petita i groga però fètida, per la qual cosa només solen plantar-se els peus masculins que no fan fruit. No obstant això, la llavor (el pinyol) és comestible i apreciat en Xina i Japó.

Xinesos i japonesos el tenen per un arbre sagrat i gràcies a això s'ha conservat en els monestirs xinesos on hi ha exemplars mil·lenaris. Els europeus no els varem conèixer fins que el botànic alemany Engelbert Kaempfer els descobrira en un temple japonès el 1690. 


És un arbre estrany i magnífic. Rarament pateixen malalties i quasi mai són atacats per insectes, suporta la contaminació, el foc, les baixes temperatures, la falta de llum i, fins i tot, la radioactivitat, doncs quatre exemplars de ginkgo que hi havia a poc més d'un kilòmetre d'on va esclatar la bomba atòmica d'Hiroshima, en 1945, són els únics éssers supervivents que resten amb salut hui en dia. A la primavera següent van brotar sense cap malformació per la radioactivitat. Aquest arbre és considerat com el “portador d'esperança”.

És una planta amb accions farmacològiques reconegudes molt efectives sobre la microcirculació cerebral i perifèrica. L'extracte de ginkgo és un vasoregulador indicat en cas de varius i afeccions vasculars de la diabetis. Recomanat en casos de insuficiència vascular senil arterioscleròsi i els símptomes que provoca, com ara vertigen, pèrdua de memòria i pèrdua d'equilibri. S'ha comprovat en estudis clínics que millora la memòria, l'atenció, la fluïdesa mental, etc. és a dir, els símptomes de l'Alzheimer. En el sistema circulatori perifèric actua sobre la mala circulació en les cames (flebitis, cames cansades, turmells unflats) i també és útil en hemorroides. A més redueix els radicals lliures produint una acció antienvelliment de tipus general. Tot això sense cap tipus de toxicitat ni efectes secundaris. En Espanya es comercialitza en farmàcies amb la marca “Tanakene”.


 De vegades s'anomena com “arbre del cabell de Venus” perquè les fulles són semblants a les fulles de la capil·lera (Adiantum capillus-Veneris L.) o com “l'arbre dels 40 escuts” pel preu tan elevat que van arribar a pagar-se pels arbres. També és conegut com “l'arbre dels desitjos” des de que Yoko Ono, la vídua de John Lenon, en plantara un en Detroit amb el missatge: “Arbre dels desitjos per a Detroit. Murmure el seu desig a l'escorça de l'arbre”. I també “Arbre de la pau” des de que en 1955 els escolars en plantaren un demanant a les Nacions Unides que treballaren per la pau mundial. 


dijous, 15 de desembre de 2011

Marxa Xorrillo-Boquella-Maravillosa

Si l'any passat us vàreu quedar amb ganes, enguany s'ha tornat a organitzar l'exursió pel BARRANC DE BOQUELLA.
En el següent enllaç trobareu tota la informació.

adene.es

                                 la foto és de Jorge Berenguer

DIUMENGE 18 DE DESEMBRE a les 8:00 H.
DES DEL LOCAL D'ADENE A ÉNGUERA
ARRIBADA 14:30 H. (aprox.)
Grau dificultat: Mitjà, mitjà-alt.
Duració aprox.: 5 hores
Altitud mínima: 390 metres Altitud màxima: 780 metres
Distància aproximada: 17 quilòmetres.
Itinerari circular: La marxa s'inicia en la pista forestal de la Maravillosa, arribant a l'encreuament que ens conduirà al cor del Portillo (Xorrillo) i del Barranc de la Hoz, divisant la Piedra de la Ventana. Baixant pel barranc durant 5 km, passarem pel Caseriu del Xorrillo, les coves de Magraner, el xarco de la Manyana (o la parra), la Mola del Pi, el barranc del Gavatx, el xarco del Baladre, el desaparegut Xarco Negre, la Cova dels Mosseguellos, els pous de la Mare de Déu de Gràcia i Santa Bàrbara, la Venta Boquella, des d'on començarem l'ascens cap al Camí de Valladins (els d'Énguera anomenen aixina al camí que puja a la Maravillosa perquè era l'accés que utilitzaven els nostres avantpassats per anar a les heretats de la Serra) la Talaia i tornar al Pla de la Maravillosa. A esta altura, podrem admirar el mateix trajecte recorregut anteriorment.
La ruta ha de fer-se amb precaució i preparació ja que hi ha trams en mal estat i amb pedra solta. NECESSARI: Portar bon calçat i roba adequada segons el que indique la previsió meteorològica, aigua i esmorzar. Cal coordinar cotxes propis per a l'anada i la tornada.
Telèfon per a més informació 676181763
 L'excursionista que participa en l'activitat és responsable de tot perjuí o lesió que puga causar-se ell mateix, a tercers o al medi ambient. Es recomana a aquelles persones que no siguen socis d'ADENE, o bé estar federat o tindre un assegurança que cobrisca qualsevol tipus d'accident que es produïsca durant la marxa. L’itinerari pot patir modificacions d'última hora.

Per als interessats en anar des de Vallada, no cal que aneu a Énguera, podeu acodir a l'inici de la marxa que és en l'encreuament del "camino vallaïnos" amb el que baixa al barranc de Boquella, és un desviament a l'esquerra uns 3 Km després de la casa de la Maravillosa.

El Barranc de Boquella, encara que recuperant-se del incendi de 1999, és el barranc més impressionant que tinguem al terme i l'única partida amb una figura de protecció mediambiental ja que està declarat Reserva de Fauna per la importància de les espècies de mosseguellos presents en la cova, i també forma part del LIC (Lloc d'Interés Comunitari) Serra d'Énguera.

INFORMACIÓ COMPARSA SAN BORLA

Bon dia
Hem obert este correu per a poder donar informació a tot el poble de les activitats i accions que va a realitzar la comparsa San Borla durant aquest any per a preparar la capitanía 2012. Estem oberts a qualsevol suggerència o ajuda.
En primer lloc recordar que tots els divendres fem campeonat de poker al local de la comparsa amb servici de barra a preus populars, foc de llenya per estar calentets i molt bon ambient.
En segon lloc agraír a tots els veïns del poble que ja ens han comprat el calendari que hem realitzat, un calendari que repassa amb imatges els 31 anys de la comparsa, este pròxim cap de setmana continuarem amb la venda i també poden adquirir-los a la tenda de Carinyo al preu de 5 euros.
També recordar que encara ens queden DVD de l'últim play back dels moros i cristians, també es poden adquirir a la tenda de Carinyo. Estem preparant noves sorpreses que en breu vos comunicarem també per ací.
Gràcies a tots i visquen els moros i cristians.

S.D. VALLADA PARTITS CAP DE SETMANA



PARTITS A CASA
Dissabte 17/12/2011
Pre.benjamí:
10.00 H. S.D.Vallada & C.D.Rafelguaraf
Benjamí:
11.00 H. S.D.Vallada & C.F.Agullent
Aleví:
12.30 H. S.D.Vallada & C.F.Agullent

PARTITS FORA
Dissabte 17/12/2011
Infantil:
09.30 H. U.D.Carcaixent & S.D.Vallada
Cadet:
11.00 H. U.D.Carcaixent & S.D.Vallada
2ª Regional Aficionats:
19.15 H. U.D.Canals & S.D.Vallada

DIVENDRES I DISSABTE GLAÇÓ



DIVENDRES 16 GINTONIC D'OR

DISFRUTA DEL COMBINAT PER EXECELENCIA I COMBINAL AMB OR EN POLS PER TAN SOLS 4,5€

DISSABTE 17 ESPECIAL SOPARS D'EMPRESA

LA MAGNÍFICA FESTA RON BRUGAL APLEGA AL GLAÇÓ!!!

AZAFATES, 200 REGALS I DANI DJ AMB LA MILLOR MÚSICA DEL MOMENT FARÁN QUE LA NIT SIGA INOBLIDABLE.

NO FALTES!!

*Informat en barra dels descomptes en copes per a la nit de cap d'any.

GLAÇÓ PUB VALLADA

La veritat


La veritat és un terme de difícil definició, potser per això sempre hi ha més d'una i, quan es proclama una veritat absoluta, certa, inqüestionable, com passa ara, hauríem de posar-nos a tremolar. Saramago, en una d'eixes frases plenes de raó i saviesa, va dir que “el temps de les veritats plurals s'ha acabat. Ara vivim en el temps de la mentida universal. Mai s'ha mentit tant. Vivim en la mentida, tots els dies.” 

Per al grec Plató la veritat s'identifica amb la realitat, entesa aquesta com allò que roman al fons de les coses, fora de les aparences canviants. D'acord amb açò, a la realitat de cada objecte, persona o grup social diferent correspon una veritat distinta. No és possible, doncs, una mateixa veritat per a tots. Les veritats són plurals. I tindre aquest punt clar és vital per a mantindre l'equilibri en una societat plural amb interessos contraposats.

No és la mateixa realitat per a un adinerat que guanya més diners en una situació de crisi que la dels quasi cinc milions d’aturats. No és la mateixa realitat la d’un jove fill de papà que faça el que faça sap que ocuparà un bon lloc a l’empresa de son pare que la del jove ben preparat, fill de treballadors, que aguaita el negre futur que estan preparant. Ni és la mateixa realitat la dels que poden pagar-se la sanitat i l’educació privada que la dels que depenen d’un sistema públic. Les realitats no són les mateixes i, per tant, les veritats són diferents. 

Els poders econòmics i polítics que dominen els mitjans de comunicació ens parlen de veritats absolutes que són, com diu Saramago, mentides universals. Identificar els interessos dels rics amb els interessos dels treballadors és una fal·làcia. Argumentar que allò que afavoreix als empresaris també afavoreix als assalariats és un engany. Afirmar que beneficiar als poderosos espanyols és beneficiar a tots els espanyols és una mentida. Vivim en la mentida perpètua de pensar que “Espanya” no té diners, que està en crisi, que hem de sacrificar-nos, perquè hem estat vivint per damunt de les nostres possibilitats dilapidant recursos. 

Si oblidarem el que ens presenten com “la veritat absoluta” que ens afecta a tots els espanyols per igual i veiérem les veritats plurals, ens adonaríem que la societat està formada per grups socials que actuen de forma conjunta per defensar els seus interessos. Els empresaris busquen “exclusivament” el benefici que aconsegueixen apropiant-se d'una part d'allò que produeix l'assalariat amb el seu treball. Hi ha una lluita contínua entre els diferents grups amb interessos contraposats, allò que abans es deia lluita de classes, que està guanyant la classe dels poderosos per abandó de les classes populars. Amb les veritats plurals veuríem que les retallades socials no caldrien si els poderosos cotitzaren a hisenda de forma raonable. Veuríem que el problema no és que no hi ha diners, sinó que estan mal repartits. 

El nostre problema, el de la majoria de la població, és que hem acceptat la veritat del grup dominant, com la veritat de tots i hem renunciat a la nostra veritat de grup social, la que reflexa la nostra realitat sense falses aparences, la que ens donava coherència, fomentava la solidaritat de classe i ens proporcionava la força necessària per frenar els abusos del poder i conquerir parcel·les de llibertat, democràcia i benestar. I així ens va...
Iron Maiden