dimarts, 17 de gener de 2012

Modernitat líquida


És molt difícil abstraure's del que està passant en la nostra societat doncs a tots ens afecta de manera greu. L'allau de la crisi està enduent-se per davant tot allò pel que moltes generacions s'han deixat la pell i la vida sense que hi haja, de moment, una resposta contundent. Sembla que estem conformats, resignats, que no hi ha altra eixida.

Per aconseguir aquest conformisme submís s'ha seguit un trajecte (evolució natural o manipulació?) de canvi ideològic i cultural. La postmodernitat, que va arrelar després de la Segona Guerra Mundial, proposava trencar amb les ideologies unívoques que pretenien tindre la solució als problemes socials, especialment amb el marxisme i el feixisme. Allò important era buscar consens i evitar la confrontació. Però, tanmateix, els postmoderns defensen l'enriquiment màxim a través del lliure mercat, el que accentua la desigualtat i, per tant, afegeix llenya al foc de la desigualtat social i confrontació.

La manera d'evitar la confrontació havia sigut, fins aleshores, que la burgesia empresarial i financera anara cedint espais de poder polític i, mitjançant una política fiscal progressiva que permetera desenvolupar l'estat de benestar, la redistribució de la riquesa. Però als anys seixanta va començar a introduir-se el concepte “deconstrucció” que ha tingut tant d'èxit que fins el cuiner Ferran Adrià ha deconstruït la truita de creïlla. Deconstruir no és destruir sinó desfer, desmuntar allò que s'ha construït per veure com s'articulen les peces, però aplicat a la societat postmoderna va ser la manera de desfer o diluir conceptes com classe social, partit polític o sindicat. Si Ferran Adrià va deconstruir la truita de creïlla en ous i creïlles, la societat va quedar en ciutadans per un lloc i polítics, partits i sindicats per altre. Una classe treballadora atomitzada no té capacitat de confrontació.

Ara arriba un altre concepte sociològic, la “modernitat líquida”, que defineix les societats actuals canviants, mestisses, insegures, al·lèrgiques a les estructures. El 15-M, i les organitzacions que l'alimenten, treballen amb aquesta mentalitat de “societat líquida”, presentant-se com alternativa a les organitzacions amb militància i ideologia definida, és a dir, com alternativa a partits i sindicats. Un dels promotors del 15-M ho va definir com “una plataforma líquida, que fluye en todas direcciones, sin líder ni representante, en torno a unos puntos de consenso”.

Açò té avantatges, doncs el líquid pot penetrar a qualsevol punt del teixit social, però també té desavantatges, com l'atomització. El postmodernisme i la deconstrucció han aconseguit deconstruir les grans ones que van construir l’estat de benestar i van reduir les desigualtats socials, han fet que la força dels assalariats es convertisca en una fina pluja de la qual la burgesia es protegeix amb facilitat, evitant així que els milions de gotes, que sóm els ciutadans, siguen canalitzades pels partits i els sindicats de classe per fer funcionar el molí del progrés, la llibertat, la igualtat i el benestar. Si no és així podem veure discórrer el riu del 15-M, molt cabalós, però sense aprofitar la seua força innovadora.

Iron Maiden

2 comentaris:

  1. Hola Iron.

    La primera vegada que vaig llegir alguna cosa sobre la modernitat líquida vaig quedar automàticament intrigat i vaig decidir endinsar-me en la recerca i la reflexió d'aquesta, al camp que més m'interessa, l'educació.

    Zygmunt Bauman, un sociòleg polonés va ser qui va proposar al llarg de nombroses obres la seua teoria de la liquiditat en molts aspectes de la vida. En un xicotet assaig on parla de l'educació i la liquiditat vaig poder-me adonar de que actualment l'educació ha esevingut un producte, tal com podria ser una llavadora i que el seu valor es quantifica en funció de la utilitat que té en un moment i un lloc concret.

    Això al meu pareixer és terrible, ja que anys de formació poden no servir per a res i el fet de tindre una idea feliç que solucione una necessitat de mercat pot ficar un valor afegit altíssim a un coneixement en detriment dels altres.

    És una metafora perfecta un concurs de televisió, en el qual una resposta a una pregunta (un coneixement concret en un lloc concret) ens pot fer guanyar diners.

    Em sembla escandalós que l'aprenentatge es tracte d'aquesta forma ja que l'únic que estem aconseguint és una societat on l'únic que val, en última instància, és la llei de la selva, EL QUI MÉS PUGA QUE ARRAPE!

    I així ens va...

    ResponElimina
  2. M'ha cridat l'atenció això de "plataforma líquida", no ho havia sentit mai, i m'ha fet reflexionar sobre una altra expressió que li he escoltat dir a moltes persones quan no volien "mullar-se" donant una opinió: "yo es que soy apolítico".
    No existeixen les persones "apolitiques", posicionar-se davant un fet d'una manera i no d'una altra ja es seguir una politica determinada.
    Se li poden posar etiquetes, canviar-los el nom, usar metafores... pero hi ha coses "solides" que han funcionat sempre, i que continuen funcionant, com per exemple manipular l'opinio publica controlant els mitjans de comunicacio o reduir la capacitat critica de les persones controlant el sistema educatiu.
    La gent que te el poder ho sap.

    Zhan

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.