dijous, 12 de gener de 2012

Poca broma

Ací us deixe un article que em pareix interessant publicat per Enric Senabre al seu blog.

És cert que el riure és un antídot contra la depressió i les males notícies. Prendre's les coses amb humor sol ser una bona manera de passar els tràngols de la vida. Ridiculitzar els nostres problemes o fer acudits sobre situacions dramàtiques ens ajuda a superar-les i continuar vivint mentre busquem refugis de felicitat.
És cert, i no vull negar-ho, però faig aquest comentari per tal d'aplicar-lo a la nostra resposta davant els últims retalls del govern valencià. Perquè tot i que fot que et baixen el sou, tots som capaços de comprendre que quan no n'hi han diners, poca cosa més es pot fer. Fins ací, res que objectar. Si cal col•laborar per fer més gran la Comunitat de veïns (a partir d'ara CV), doncs ahí estem nosaltres.
Ara bé, el que més ens toca els nassos és saber que el deute acumulat per la nostra insigne CV ha vingut de pagar-li un Scalextric de tamany real als fills de Camps, un aeroport sense avions als nets de Fabra i un parc d'atraccions als amics de Zaplana.
Durant tot aquest temps de gloriós regnat del Partit Popular (a partir d'ara PP) a la CV, hem sabut que erem la comunitat més endeutada, que els diners estaven balafiant-se sense mesura i amb interessos obscurs, per no dir massa evidents, que augmentaven els casos de corrupció i que el suposat milacre econòmic de la CV només era una bombolla unflada de cement injectat per inversions públiques que han enriquit mans privades.
I ara ve el que volia dir realment, perquè, què hem fet nosaltres durant tots aquests anys? No vull dir els votants del PP ni els "idiotes" -en el sentit clàssic de passotes i abstencionistes-, que ja sé que n'estaven ben contents sentint-se en una CV de joguet. Vull dir nosaltres, la gent d'esquerres, nacionalista, benpensant, militant i participativa. Sí, què hem fet nosaltres? I direu, manifestar-nos, renegar entre dents, maleir, queixar-nos en veu alta a la faena i al mercat, avergonyir-nos de ser valencians identificats a tot arreu per les majories peperes i... riure'ns de nosaltres mateixos.
Perquè no em direu que la broma audiovisual a l'estil Xavi Castillo, l'acudit graciós sobre el tamany de l'acaldessa del cap i cassal i el comentari despectiu sobre la talla intel•lectual dels nostres governants no ha estat present de manera abrusadora. I no critique que en hajam refugiat en l'humor ni tan sols discutisc els seus efectes terapèutics, però no podreu negar-me que ha estat una vàlvula d'escapament ben eficaç personalment, però totalment inútil a efectes polítics. Potser hem relativitzat massa, potser no ens hem pres seriosament el talant dels senyors que ens governen i ara ens trobem que aquelles conductes tan irrisòries tenien efectes devastadors, no sols per als seus votants sinó per a tot el País (ai, perdó, CV).
Potser l´humor ens ha excusat d'intervenir políticament, o simplement ens ha fet minimitzar el problema o menysprear-lo, o qui sap, era l'únic consol que ens quedava. Però siga com siga, ara veiem clar que s'han acabat els temps dels acudits i hem de començar a actuar. Poca broma, com deia l'Stepv en referència als acudits de Font de Mora.
Doncs això, poca broma.

Font: Observatori de la ciutadania

2 comentaris:

  1. Tota la raó del món! De broma res, que pagarem els capritxets de tota ixa gent els que res hem tret de tot això, els que treballem tots els dies i anem pagant hipoteques, esperem que fins al segle que ve, perquè els interessos ens mataran o el banc es quedarà el pis i ens demanarn la mensualitat igual.

    Ara resulta que tots ixos polítics no es retallen ni un 1% dels seus "ingressos", les seues dietes, els viatges que els paguem i tantes altres coses que no vull ni saber.
    I damunt volen donar lliçons, demanen que hem de posar més de la nostra part... que fàcil és demanar sacrifici als altres i continuar a la marxa ells. Però tot s'acaba! I jo dic, quan es retallen ells alguna coseta, que parlen. De moment, encara no he vist a cap polític de cap dels partits representats dir que també se sacrificaran i es retallaran el sou, quan ho veja, els escoltaré. Ara ja me n'he fartat, i no em fa gràcia ni això ni tampoc les brofegades que circulen per ahí. Al principi, val, però ja hem vist que no servia de massa, per desgràcia!!!!

    I si no, llegiu el diàleg entre Colbert i Mazarin, durant el regnat de Lluís XIV de França. Arribareu a la mateixa conclusió:
    "A pagar-ho, Pocarropa!"
    Tot continua, uns volen ser privilegiats i als del mig, llenya! No fa gràcia

    ResponElimina
  2. segons el diari YA, el diàleg és "supuesto", però igual està d'actualitat, per desgràcia per als treballadors i els parats. Es pot llegir ací, per si voleu comentar-lo:
    http://www.diarioya.es/content/el-di%C3%A1logo-entre-colbert-y-mazarino-ministros-de-lu%C3%ADs-xiv-de-francia-dice-as%C3%AD

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.