dissabte, 18 de febrer de 2012

Qui tinga por de tindre fam avui, en tindrà demà.


Estic molt indignada. Volia escriure una entrada des de la meua indignació i això faria que poguera escriure algunes paraules desafortunades així que intentaré xafar-me la llengua i escriure amb el màxim de seny possible.
Els altercats dels últims tres dies a València per les concentracions contra les retallades a l'educació, han sigut l'empenta per fer-me escriure aquesta entrada.
Algú s'assabentat del que està passant a Grècia? Per a qui no sàpiga molt sobre la situació, pots mirar aquest vídeo i després continuar, per favor.

Per què si sabem que les mesures que han estat prenent els últims anys no són vàlides, les agarrem com a exemple i les seguim una a una? Que algú m'ho explique perquè vaig molt perduda.
Ens estan clavant por, molta por, en això es basa el nostre estat de benestar.
Per increïble que parega estic cabrejada i molt amb el professorat, i parle com a futura docent que algun dia pretenc ser. M'apleguen moltes notícies, que si els professors es reuneixen per a prendre mesures contra les retallades, que si decideixen no fer cap activitat extraescolar, que si ara no es disfressen en carnestoltes com a protesta... en fi, mesures que em pareixen molt bé, però, de veritat que no se n'adonen de la gravetat del problema? El problema fonamental no són les retallades, són les nenes i els nens que una vegada més estan perdent l'oportunitat de rebre una educació exemplar que els seues pares paguen dia a dia.
En fi, moltes vegades pense si aquestes multitudinàries concentracions són pels alumnes, o pel sou dels funcionaris. Si dic bé. Moltes altres vegades, quan la situació dels estudiants s'ha vist amenaçada per canvis al sistema educatiu, el professorat s'ha quedat a casa perquè si decidia anar a la vaga, perdia el sou d'eixe dia, més la part proporcional de pagues extra...
No pretenc cabrejar a ningú, pretenc conscienciar un poc sobre la força que pot arribar a tenir el personal educatiu, i de veritat que no estic generalitzant, que molts professors i professores estan realment conscienciats i conscienciades sobre el problema, i sempre han estat lluitant contra tota injustícia (siga contra l'alumne o contra el professorat).
Pense que ha arribat l'hora de prendre mesures més dràstiques. Penseu què passaria si tot el personal educatiu fera una vaga d'una setmana, tot el personal educatiu és tot el personal educatiu. Des dels infants fins als universitaris. Què passaria si ens ficarem d'acord, què passaria si s'adonarem de que caminem en la mateixa direcció? Es paralitzaria el sistema, els pares no podrien anar a treballar perquè no podrien deixar als fills en cap lloc, per tant no els quedaria un altra que sortir al carrer, no contra el professorat sinó a favor del sistema educatiu, i aniríem cap a una lluita conjunta que a hores d'ara no existeix perquè encara avui, i després de tot el que està passant, som una societat dormida baix el pretext d'una falsa democràcia.
Qui tinga por de tindre fam hui, en tindrà demà. Si la cosa segueix així, no cal que diga que seguiran baixant els salaris, ara per ara, ja no es contracta, quan algú es fica malalt, ningú el substitueix, però demà començaran els acomiadaments. Anem a esperar que passe això per a sortir al carrer de manera efectiva? De veritat anem a esperar a que la cosa estiga tan mal? El professorat tindrà por de cobrar menys, però ja hi ha moltíssima gent que passa fam. No ens anem a solidaritzar contra això? Quanta gent està cobrant l'atur en Vallada? A quanta gent se li ha acabat i no té feina ni en tindrà?
Demane per favor solidaritat amb el més feble. Demane mobilització. Demane que ningú tinga por i
que sempre seguisca lluitant per un món millor, sempre és sempre, i sempre es pot millorar tot.

Fa dos dies un amic va ser detingut per estar donant suport a la concentració al Lluís Vives, va passar més de 24 hores al calabós, la causa, suposat atemptat contra l'autoritat. És més greu del que sembla, doncs, ja va ser detingut fa uns any per estar al capdavant en les manifestacions i accions contra el pla Bolonya, si la cosa es fica lletja... aquest amic acabarà a la presó per reincidir, com un delinqüent per defensar un sistema públic i de qualitat senyores i senyors! I mentrestant, jo seguisc esperant desprès de 5 anys, un juí que pareix que mai arribe, un juí que tinc pendent contra personatges molt indesitjables del nostre benvolgut poble de Vallada, un juí contra una gentola que no van rebre l'educació adequada, aquestos si que són criminals.
No cal dir que no confie massa en la justícia Espanyola (sols cal donar un repàs pels últims casos, Camps, Urdangarin i tota la mandanga).
Així que, desperta i lluita!
Açò pense mentre somie desperta.

13 comentaris:

  1. Tens tota la raó Àngels. Els anys de bonança econòmica pareix que ens han anestesiat. I l’educació té molt a vore amb l’aborregament general. Pero ara ja no queda cap colectiu per tocar. Només els rics de veritat, els de tota la vida, continuen fent-se més rics. Els demés anem de cul. I si no fem algo per mobilitzar-nos i frenar-los anirem de mal en pitjor.

    ResponElimina
  2. És que les coses van passant a un ritme molt ràpid, ens estan fent por, i a València encara es veu més que en altres comunitats. Ací tot és lo más... i ara toca garrot a la gent del carrer. No sé si és que volen que hi haja conflicte pèr a tindre una coartada i dir, mireu, mireu com sí que són delinqüents. No podem caure en això, les protestes han de ser continuades, açò va pa rato, ha de continuar la gent eixint, sense parar, manifestacions de TOTA la gent, no és el sou, no és la qualitat, és que ens prenen el pèl, ens estaven furtant i ara, com ja no hi ha res més que furtar, ens estan faltant al respecte!!
    D'ací poc, tots tindrem molts motius per estar "recremats", espere que siga prompte, i que trobem una manera d'actuar que els afecte, no sé com. La gent no vol fer vaga, clar, hipoteques... i damunt, més diners que tindrien els governs, cada dia de vaga et descompten més de 100 euros, multiplica i voràs!! I una vaga a la japonesa? No sé. Pareix que ho tenen molt clar i ben pensat.
    A Grècia han començat cremant sense trellat, suïcidant-se la gent (15 en una setmana). Això sí que fa por, i no ho podem consentir, no pot ser, però tens raó, hem d'actuar i ja. Les coses van extenent-se, primer els països PIGS, però fa por que siga tota Europa i...

    A nivell personal, hi ha molta gent fent coses: comunicant, difonent, eixint al carrer, pensant,fent fotos i creant lligams. A vore si poc a poc es fa realitat allò de "People have the power", necessitem actuar tots a una, és cosa de tota la gent.

    De moment, hui, manifestació a les 12, tornem a eixir al carrer, esta vegada tots i totes, la reforma laboral és un atac brutal a la dignitat de les persones, no hi ha dret, hi ha drets!!!

    ResponElimina
  3. De veritat voleu prensre una mesura que afecte de debò al sistema econòmic en el que vivim? DE VERITAT? Aleshores trem els diners dels bancs tradicionals (els que hui per hui governen) i veureu com entrem en un corralito immediat. I a partir d'eixe moment a refer-ho tot des de baix. Ara, això si, s'hem d'atendre a les consequències.
    I si no ho fem hem de saber també que per molt que cridem, per molt que ens manifestem, per molt que ens indignem o que ens enfrontem a la policia, el sistema seguirà sent el mateix gràcies a nosaltres, per posar els diners que mouen el món en les mans equivocades i no voler veure que eixa és la trista realitat. Els mercats som nosaltres, son els nostres diners, nosaltres som els culpables.

    Per si algú no ho sap, quan ingresa 1000€ a Bancaixa (o a qualsevol banc normal d'Espanya)el banc en guardarà només 20. VINT!! I amb els altres 980 farà el que vulga. I el que vulga és invertir en fons especulatius que al banc li renten, i eixos fons al seu temps inverteixen en altres fons que els renten... i tot acaba en mans dels que hui anomenem "mercats" que marquen el pas del món.

    Amb els nostres diners, la nostra connivència i sota la nostra responsabilitat (o irresponsabilitat).

    No oblideu que l'economia real (el que tots pensem que és economia, és a dir: jo faig una cosa i la venc, un altre la compra) només mou el 10% dels diners del mon. La resta és especulació.

    Eixa és la punyetera i trista realitat. Els polítics juguen sota les normes imposades per els altres. Els polítics no tenen massa marge de maniobra. Ens agrade o no els qui manen son els qui adminisren els diners. Els mercats.

    I eixos mercats es nutreixen dels diners que nosaltres, voluntariament, els donem. I després ens queixem de que la democràcia se'n va a la merda.

    Com pot ser que deixem el que més importa en este món, els diners, en les pitjor mans i ni tan sols ens plantejem què faran eixes mans amb eixos diners??

    ResponElimina
  4. Enhorabona Àngels, per tenir el valor de dir les coses sense por i per tindre eixa capacitat per a veure amb els ulls de la solidaritat. Fa falta més gent com tu, i menys d'eixa que ens fa creure que el camí a seguir per a canviar, i millorar, és fer reformes, retallar i intentar arreplegar duros per a salvar el sistema actual, sense adonar-se'n de que el sistema actual és el problema!

    No se si sabeu alguna cosa del que ha passat a Islàndia. Jo m'estic llegint un llibre ara sobre eixe país i és sorprenent. Islàndia va ser el primer país en entrar amb crisis, especulació, boom immobiliari i inversions que superaven la capacitat real del país.... fins ahí va ser un cas "normal". La diferència va ser que al 2008 el POBLE, amb manifestacions al carrer, va aconseguir que el govern dimitira, van ficar als banquers entre reixes (alguns encara estan en busca i captura) i van dir NO a un rescat que devia de tornar els diners als inversors francesos i anglesos. Van elegir nou govern i li van apretar el coll per a no deixar-li massa llibertat de moviement, capaços de tornar-lo a enderrocar si fera falta. A finals del 2011 Islandia va tindre una pujada del 2,7 % del PIB!! I ahir sentia les noticies i deien que l'únic país que no estava en recessió era Alemania. Alemania, Alemania, Alemania... el bon model! Grècia, Grècia, Grècia.... la por si no fem el que ens diuen.... i que passa amb Islandia? perque cap mitja de comunicació s'ha fet eco de la seua POSSITIVA i POSSIBLE sol·lució? És que els mitjans de comunicació de tota Europa també estan controlats pels grans bancs? En realitat SI hi ha llum al final del túnel, perquè UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE, però com tu dius cal actuar i mobilitzar-se.

    ResponElimina
  5. Quins temps! No sé per a on començar...
    Vinc de la manifestació: una multitud de gent indignada, però també desconcertada. Ho dic perquè fa uns mesos que la meua agenda personal s'ha anat omplint de manifestacions, concentracions, dilluns de dol i altres actes xicotets però esperem que representatius del que sentim les persones. Sí, les persones, perquè pareix que en tot açò tan macro-mundial no siguem éssers humens, amb sentiments i necessitats. M'ha agradat la manifestació de hui a València perquè he vist molta gent, famílies senceres, xiquets i pares, mares i filles adolescents junts. En altres ocasions no era així, ara la gent no va amb els de la faena o amb els amics, van amb la família, amb gent d'edats i condicions diferents. Segurament traduix que ens afecta a tots i totes, independentment de la condició o l'edat. Poc a poc es va fent universal, per sort i per desgràcia. Per desgràcia perquè ens estan obligant a renunciar a una vida i per sort perquè això ens ha d'unir.
    No tinc ni idea de quines accions podem posar en marxa, si són legals o efectives, però comencem a menejar-nos, poc a poc, pacíficament, amb creativitat(algunes pancartes són realment impressionants per la simplicitat i la sinceritat, directes al cor), no se sap encara com anirà evolucionant, però alguna cosa està començant a canviar, esperem que per a millorar!
    I mentrestant, ara mateix, 16:22, pels carrers del barri de Russafa i Quatre Carreres passen els fallers i les falleres cap a la Fonteta, se sent el passodoble "Amparito Roca" i algun masclet. Quines contradiccions: a la plaça de l'ajuntament de València també hi havia preparatius per a la mascletà, anuncis de les corregudes de bous de Falles, música, els llums del carrer Sueca... m'entren ganes de ser feliç però no puc, no entenc res!!

    ResponElimina
  6. El que falta ací en Espanya és vergonya y falta de dignitat personal. A Alemanya va dimitir un ministre per la vergonya que va sentir quant es va descobrir que havía copiat uns paràgrafs en la seua tèsis doctoral. Això ací és impensable. Els polítics s'ens burlen a la cara, ens furten, ens menteixen i ens insulten i no passa res, l'unic que els importa és mantindre el seu càrrec per seguir enbutxacant-se els nostres diners.

    ResponElimina
  7. Ai, València, com estan les coses!! Què volen? fer por? eixir en els diaris i totes les televisions pegant als xiquets i a la gent que passa per davant de l'estació?
    NO nhi ha dret, actuem

    http://actuable.es/peticiones/15-02-2012-denuncia-contra-abuso-policial-el-ies-luis-vives

    ResponElimina
  8. Estic totalment d'acord amb tú, Àngels, però, per favor, no parles del professorat sinò d'alguns o la majoria del professorat, com vullgues. Jo també pense que hem d'intentar que els xiquets paguen el menys possible tota aquesta bojeria però, el mestres també protestem per ells: perquè no estiguen dos mesos sense mestre d'educació física, perquè no hagen de pagar per materials i per infinitat de coses que no es saben. Jo he fet vagues en les que es lluitava sols per la qualitat de l'ensenyament i no pel sou. El mestres ens sentim frustrats i impotents. Què podem fer? Jo faig el que puc per demostrar que no puc més amb aquesta situació: parteicipe en les manifestacions, vaig de dol els dilluns... però quan estic en l'escola i mire als ulls als meus... me senc com diu Dora: m'entren ganes de ser feliç però no puc, no entenc res!!

    ResponElimina
  9. Fa temps que vull donar la meua opinió en aquesta entrada, però els comentaristes que han escrit fins ara, em furten les paraules dels llavis...

    Sí, Àngels, els mestres tenim una gran eina, una gran arma que moltes vegades desaprofitem. Desaprofitar una cosa, es diu quan saps de la seua existència i no fas res per utilitzar-la. No m'estendré molt en el tema però et diré que si el dilluns hagués preguntat al meu cole, què en sabem del cas de Lluís Vives? No més 3 o 4 mestres (de 17) en sabríem contar alguna cosa (i això no els fa mals mestres, ojo! eduquen i treballen com el que més, però molts viuen a la seua bombolla i tenen la seua vida, fora de xarxes socials, que al cap i a la fi, és el mitjà de comunicació menys corrupte que hi ha hui per hui...). El que vull dir amb tot açò és que falta més implicació, més activisme, més preocupació pel que passa a reu del món, entre els docents.

    Sí, "undetants", estem anestesiats. Ara, això no vol dir que no ens queixem! La gent es queixa, el poble es queixa... però de què serveix queixar-se calentets al nostre sofà? Qui ens pot escoltar d'aquesta forma?

    Sí, "elTossal", ens estan clavant por... però ens la estan clavant perquè saben que açò és com la pólvora, que s'escampa i explota. Què ha passat al Lluís Vives? Primer 50, després 200, avui han sigut MILERS, i esta nit concert a l'estació del Nord... Saben que si ens unim, podem capficar tot el sistema, i en realitat, els que ens tenen por, són ells, i ho dic totalment convençut.

    Sí, Susanna, el cas d'Islàndia és tot exemple a seguir, un exemple manipulat i amagat per la majoria de mitjans de comunicació (corruptes i al servici del Sistema). El cas de Finlàndia també és un exemple a seguir per construir un sistema basat en la democràcia VERDADERA i no aquesta merda que tenim.

    Sí, Dora, els contrastos que es poden originar quan camines per València i veus a la fashion week en C.A.C.S.A. per un costat, les falleres per un altre, i els maderos a porraes, és brutal... Quina ràbia!

    Sí, Pablo, vergonya caballers, vergonya: http://youtu.be/IFRAyTLQGXg

    L'altra nit, vegen l'entrega dels Goya, em va alegrar veure com, públicament, davant de milers de teleespectadors, alguns actors i actrius deixaven entreveure amb les seues paraules, el seu descontent amb les retallades en educació pública, amb els sistema actual, amb l'ocorregut amb Garzón... Va ser en certa manera emocionant, i vaig aplaudir.
    També em vaig quedar amb una frase que va dir un d'ells, on afirmava que "Els somnis, són el plat més dolç de la taula de la vida".
    Àngels, tu acabes el teu escrit dient que el que dius, ho dius mentre somies desperta, i jo crec que el que NO ens parles de somnis. Un somni pot ser imaginar que voles, que eres multimilionari, que cagues or... és a dir, coses impossibles, inimaginables. Però eixir al carrer, cridar, mostrar el teu descontent públicament, traure tots 1000 euros del banc (qui els tinga, clar)... realment és impossible? Què ens costaria ficar-nos tots d'acord... Costa tan poquet i suposaria tant... Aaaaah! Quina ràbia! Per què som així?

    Si les coses es fiquen com a Grècia, ho passarem realment mal... sobre tot pel sentiment d'arrepentiment de no haver realitzat eixe "NO somni" del què tu ens parles. Ara be, els qui hem intentat participar d'ell fent el que siga, al menys, podrem dir: Jo ho vaig intentar i, en certa manera, estarem orgullosos.

    ResponElimina
  10. +3 com he dit: No pretenc cabrejar a ningú, pretenc conscienciar un poc sobre la força que pot arribar a tenir el personal educatiu, i de veritat que no estic generalitzant, que molts professors i professores estan realment conscienciats i conscienciades sobre el problema, i sempre han estat lluitant contra tota injustícia (siga contra l'alumne o contra el professorat).
    I seguisc pensant el mateix, dis-me que poden fer el estudiants eixint al carrer, com ha passat i esta passat avui. Si podem demostrar el nostre descontent, però, i això als polítics que els importa. Dis-me que passaria si decidireu no anar a classe una setmana sencera. La gent s'esta donant compte, que per moltes diferències que tinguem, en aquestos moments tenim que lluitar en la mateixa direcció, sinó, temps al temps, ara patixes perquè un professor d'educació física no entra a substituir a un altre, demà estaràs patint per la pèrdua del teu lloc de treball, de vegades hi ha que fer sacrificis per un lloc millor.

    ResponElimina
  11. Correcció: avui no han sigut ja MILERS a València, si no també a tota Espanya.
    http://www.20minutos.es/noticia/1316142/0/protestas-estudiantes/madrid/policia/

    ResponElimina
  12. Parlaràs del teu col·legi Kike, per què aci, al meu, som molts mestres els que estem involucrats en aquesta lluita!

    ResponElimina
  13. Sí clar, no volia generalitzar. Parle des de el que conec, i és la sensació que tinc ací, on treballe. I no volia dir que ací no estiguen involucrats. Fa setmanes que ens reunim i prenem decisions, ens manifestem els divendres i vegem com en altres coles també se'n prenen i s'actua... però falta força, implicació i més preocupació, per què el que està passant és molt seriós.
    La vaga d'una setmana és una opció i a mi m'agradaria dur-la a terme si es proposara, estic segur que faria molt més que totes les manisfestacions i decisions que hem pres fins ara, malgrat el retall de sou que ens ferem, per suposat.

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.