Ves al contingut principal

Yo soy español, español, español...



“Podria semblar que l'esport és una reproducció inofensiva de la guerra (...) Als camps de l'estranger, els homes guanyen els seus trofeus o perden el seu honor lluitant en nom de la nació (...) com si determinessen tot l'honor nacional”. La confirmació d'aquestes paraules, de Michael Billig en “Nacionalisme banal”, les hem viscut aquesta setmana d'exaltació patriòtica espanyola. La meravellosa victòria dels “herois espanyols” ha reforçat el sentiment d'unitat de la nació. Tots “som espanyols, espanyols, espanyols” perquè hem guanyat. Hem guanyat?

La guerra sempre ha tingut eixa virtut d'unificar les nacions front a l'enemic exterior, emmascarant la lluita de classes entre compatriotes, d'ací la descomunal promoció de la “inofensiva guerra” de la selecció espanyola contra la resta d'Europa que ha debilitat el debat polític entre espanyols de primera, de segona i de tercera que la realitat s'encabota en evidenciar. Mentre açò passava València cremava en flames després d'anys sense invertir ni un euro en la prevenció d'incendis forestals; els nostres majors sortien sorpresos de la farmàcia després de pagar part de les medicines, el que minva la ja curta pensió; Rajoy, més patriota que ningú, avançava que en juliol continuarà amb “los ajustes que España necesita”. España, Una, Grande...
El que amaga el “yo soy español, español, español” és que hi ha espanyols molt patriotes que evadeixen capitals per no pagar hisenda perquè altres espanyols molt patriotes, que ens governen, ho permeten. Que gent, a la que li s'ompli la boca d'Espanya, han estat robant impunement els diners públics perquè la gent que ara ens aplica receptes “duras pero necesarias” ho ha permès. Espanyols som tots, però uns crien el pollastre i altres se'l mengen.

“Nosaltres” vam guanyar als francesos, per dos gols de Xavi Alonso, en una batalla que va reforçar el sentiment de pertinença a la nació espanyola, la nació que privilegia a les classes altes amb tractaments fiscals vergonyosos, desmunta l’estat de benestar, fa pagar la crisi a les classes mitjanes i desprotegeix a les classes més necessitades. França no ha guanyat l'eurocopa però ni la sanitat ni l'educació han patit cap retall, ha apujat el salari mínim, ha deixat l'edat de jubilació com estava abans de la reforma de Sarkozy, ha suprimit l'exempció de l'impost sobre la fortuna i ha anul·lat la apujada de l'IVA aprovada pel govern anterior, ha apujat al 75% la cotització als ingressos superiors al milió d'euros, i ha igualat els imposts del capital al nivell dels del treball. I ja no són promeses electorals, són fets. El ministre Ayrult, en anunciar les mesures, va apel·lar al patriotisme. No pot dir-se patriota aquell que evadeix capitals a paradisos fiscals, ni aquell que fuig d'arrimar el muscle quan la pàtria el necessita, doncs en moments de necessitat qui més té ha de contribuir més.

França demostra que hi ha altra manera d’afrontar la crisi repartint la càrrega. Ací, com que tots som espanyols, estem molt contents de ser els millors d’Europa i del món. Però encara no sabem si els herois de la selecció cotitzaran a hisenda ni com. Estem acostumats a que els nostres herois de l'esport tinguen els diners fora del país, que els esportistes i “figures” que venen de fora cotitzen a tipus baixos per les exorbitants quantitats que reben. Tot legal. Com a tontos, no? Així ens va.

Espanya és el país europeu amb major desigualtat, especialment agreujada els darrers dos anys de crisi per a les classes populars (que no per a les altes que han augmentat la seua riquesa). Col·leccions de cotxes de superluxe, rellotges de 300.000 € o primes milionàries pagades amb diners públics, que es neguen per a sectors bàsics, contrasten amb l'empobriment galopant de les classes populars i la desfeta del sector públic que mitigava la desigualtat injusta. Al recer de l’eufòria patriòtica s’anuncien noves mesures “necessàries”. La felicitat de la victòria actuarà com el soma del Món feliç d’Huxley.

Diu Billig que “l'esport és una reproducció inofensiva de la guerra” però, veient el que està passant, crec que no és tan inofensiva.

Iron Maiden

Comentaris

Altres entrades populars

Jota de Quintos de Vallada

Us envie aquesta entrada del blog de Pep Gimeno "Botifarra" on apareix el video de la versió que ha fet Pep al darrer disc sobre la Jota de quintos de Vallada, fusionant-la amb la de Canals, el que fa que varie l'entonació, però es reconeixen les cobles.
El comentari que han deixat tampoc te desperdici, perquè al concert de Llíria es veu que també hi havien vallaïns.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/152322

Crec que encara que ja no hi hagen quintos, s'hauria de mantindre el costum de cantar-la, la comissió de festes, per exemple, podria fer-ho, la finalitat era molt loable i justa, replegar diners per fer-se una paella, que més voleu!!! i d'altra banda mantindre la riquesa cultural local.
Cas semblant podria passar amb les nostres danses, que enguany ja van tindre més participació popular.
Si voleu saber més sobre aquest artista, pugueu visitar:
http://es.wikipedia.org/wiki/Pep_Gimeno_Botifarra http://www.pepebotifarra.com/

Venim d'un silenci que ara romprem: diguem NO!

El dissabte 24 de març, a les 12 hores, davant de l'Ajuntament de Vallada, els valladins hem convocat espontàniament una concentració de protesta per la situació creada arran del trencament unilateral del pacte de govern per part del Grup Municipal Independent de Vicent Perales i Agustín López i el nou pacte subscrit amb el Partit Popular, amb els precedents i les circumstàncies i condicions que tot el poble coneix. La convocatòria de la protesta és popular, ciutadana i anònima, per a expressar un malestar i una indignació general i un clamor col·lectiu. És una convocatòria oberta, plural i de tots, sense sigles, logotips ni etiquetes. És una convocatòria que s'obri a les persones, entitats, associacions i partits polítics que hi vulguen donar suport i adherir-se. A partir d'este moment, els valladins i les valladines, individualment o com a entitats i organitzacions, poden donar el seu suport a la iniciativa i comunicar ací la seua assistència a la convocatòria, per tal d…

Paco "Cansalà" i Pilar "La Perrona" es casen... 50 anys!